L'eficiència energètica, el progrés i la sostenibilitat, eixos de la jornada Cambrils Smart 2014
 |
| Ponència sobre Progrés i sostenibilitat, en la Trobada Smart Cities d'ahir |
Poc més d'un centenar de participants es van donar cita, ahir al matí, a la trobada d'smart cities mediterrànies i turístiques Cambrils Smart 2014, a l'hotel Tryp Port. La trobada estava organitzada per l'Ajuntament de Cambrils conjuntament amb l'Open Energy Institute (OEI) i comptava amb el suport d'Urbaser, Tidex i Associats, la Diputació de Tarragona i la Cooperativa Agrícola de Cambrils.
La Jornada Cambrils Smart 2014 ha tingut com un dels objectius bàsics el de millorar l'eficiència energètica com un valor afegit al visitant de la nostra destinació turística. Un altre dels objectius, tal com ja havia explicat el regidor de Planificació de Ciutat, Francesc Garriga, tant el dia de la presentació com ahir mateix davant els assistents, "és el de posicionar Cambrils com a smart city i destinació turística". Cambrils, al no arribar als 50.000 habitants, no ha pogut entrar en la xarxa de Smart Cities i és per això que aquesta jornada també vol ser un impuls per a la creació d'una nova xarxa de municipis turístics intel·ligents.
Antoni Solanas: "el cost d'extracció del petroli es multiplicarà per cinc en pocs anys"
Després de l'acte protocol·lari d'inauguració, a càrrec de l'alcaldessa de Cambrils, Mercè Dalmau; del vicepresident de la Diputació de Tarragona, Josep M. Cruset; de la vicerectora de Transferència i Innovació de la URV, Misericòrdia Carles i de la directora de l'Institut Català de l'Energia (ICAEN), Maite Masià, es van comença la primera de les taules rodones, la que parlava sobre l'eficiència energètica. Antoni Solanas, Arquitecte de lEscola Tècnica Superior dArquitectura de Barcelona (ETSAB) ha iniciat la seva aportació dient que l'enginy s'aguditza quan falten els recursos i que el petroli convencional s'esta acabant, i el cost d'extracció es multiplicarà per cinc en pocs anys i això ens porta a la pobresa energètica. Sobre el canvi climàtic ha indicat que els dos llocs mes problemàtics són el delta i el Pirineu, però també pot afectar al turisme amb una pujada del nivell del mar.
Segons ell, fins fa cinc anys, hem construït com a nous rics, descuidant els aspectes energètics dels habitatges, i ara cal construir poc de nou, però cal refer el que ja tenim fet ja que segons va dir, es pot estalviar un 50% en mecanismes passius i mesures de millora. "No calen mes habitatges perquè d'acord amb la corba de població es buidaran 40.000 habitatges l'any, i n'hi han 3.000.000 de buits", va dir Solanas.
Pep Salas, cofundador i director dInnovació dEnerbyte va iniciar la seva exposició dient que la millor eficiència és no consumir. La seva exposició va ser molt crítica amb la política del govern espanyol i va afirmar que "l'autoconsum en fotovoltaica la podran aturar dos o cinc anys però la tecnologia hi és i en pocs anys ho tindrem a punt". Respecte als nous comptadors digitals va denunciar que a l'estat espanyol es va més ràpid qua a la resta d'Europa en substitució dels comptadors digitals. Mentre a Europa es vol arribar al 80% a Espanya el 100%. Mentre a Europa ho volen finalitzar el 2020 aquí el 2018. Els comentaris sobre que Espanya és així van arrencar rialles entre el públic potser recordant casos semblant dinversions gegantines superiors a qualsevol país europeu com els AVE, aeroports sense passatgers o autopistes sense cotxes. Segons Salas, "els comptadors serien una gran possibilitat, però el que ens estan posant són ferralla, és una vergonya el que s'està fent. Estem gastant-nos una gran quantitat de diners i podrem rendibilitzar-ne només el 10 %. Es un autèntic despropòsit. A Dinamarca hi ha una entitat pública que gestiona les dades i és el ciutadà qui les controla. Aquí es dóna una situació d'escàndol. Els ciutadans no poden disposar de les seves dades i les empreses tenen els seus propis protocols. Ens gastaren molts de diners en coses que no tenen molt de sentit.
Rudi Loossens, Consultor sènior de Bax&Willems va començar la seva xerrada en català gràcies a la immersió lingüística de lescola de les seves filles. Després va seguir en castellà. Segons la directiva per l'eficiència energètica caldrà renovar un 3% dels edificis anualment, i això es molt més del que s'està fent ara, "la construcció s'hauria de canviar a la rehabilitació. Però falta coneixement. Un milió de persones han perdut la feina en la construcció, i una part podria reeducar-se cap a la rehabilitació. Falten però mecanismes financers per poder fer atractiva la rehabilitació sense posar diners de la pròpia butxaca. En aquests moments aquests mecanismes no existeixen però se n'està parlant", va dir Loossens. Segons Loossens, "si no es rehabilita un habitatge, amb el temps, baixa el valor de l'immoble. Si es rehabilita el preu es pot mantenir, però si es rehabilita amb millores energètiques els habitatges pugen de valor. Està demostrat a Holanda on els habitatges pugen de valor i els llogaters estan disposats a pagar mes diners".
Alba Brulles del Departament de Règim Especial de Factor Energia va explicar que l'energia eòlica va aportar el 21,11 % del total de l'energia el 2013, el primer any que va superar a la nuclear, "la demanada elèctrica com a conseqüència de la crisi està baixant", va dir Brulles.
Brulles també va dir que "la viabilitat de l'autoconsum dependrà de quins peatges de connexió posi el govern, però de moment la inversió es difícil d'amortitzar". Aquesta visió semblava anar en la línia de Pep Salas, però Alba semblava menys optimista. També va ser crítica amb el govern ja que, segons va dir, des del mes d'agost el govern ha fet el contrari del que s'hauria de fer per millorar la eficiència, ja que ha pujat la proporció del que es paga per terme fix respecte el terme variable. Per millorar l'eficiència, el consumidor hauria de veure visualitzat econòmicament l'estalvi, i això només es pot fer si la part del consum variable -els kilowatts consumits- creix respecte al terme fix, és a dir la potència contractada".
 |
| Ponència sobre eficiència energètica en la jornada Smart Cities d'ahir |
Josep Francesc Valls, "si una smart city no es habitable i no aporta experiència no té sentit"
Salvador Anton de la URV va iniciar el segon bloc, sobre Smart Cities Turístiques i Mediterrànies. Segons Anton, "el turista incorpora i augmenta ràpidament els avenços que crea la societat. Les destinacions smart existeixen en tal que existeixen turistes smart. Quins són els límits reals d 'una destinació turística?. El govern local hi ha de treballar per no crear insatisfacció".
"Com podem combinar smart amb slow?". Anton va voler fer una reflexió sobre la necessitat de la hiperconnectivitat i la de desconnectar de a vida normal.
Per Josep Francesc Valls, catedràtic dESADE, "si una smart city no es habitable i no aporta experiència no té sentit. S'escurcen en un futur els turistes de llarga durada i s'incrementen els turistes de curta durada (1 o 2 dies) o de mitja durada (4 o 5 dies). Pujaran els turistes xinesos, però la majoria d'increment vindrà dels territoris propers. Hi ha una nova estructura familiar a Europa. Només una quarta part respon al model familiar de dos pares i dos o tres fills. Això sha de tenir en compte si es vol optar per un destí familiar."
Per Valls, la innovació és lúnic camí cap a la competitivitat de les empreses, sobretot en temps de crisi, "les empreses estan afrontant la crisi de dues maneres. Amb mesures defensives (rebaixa de sous, acomiadaments, retallada de costos) o amb mesures reactives (innovació, millora de la marca, creació de noves experiències ). Per innovar de cara el client s'ha de segmentar el turista respecte els seus interessos, manera de ser, creant diferents ociotips".
Jordi Dalmau, dEndesa, va dir que només el 25% dels comptadors estan connectats i per tant poden ser intel·ligents, la resta no. "el primer semestre del 2015 s'intentarà que els usuaris puguin fer ús dels avantatges d'aquestos comptadors que estiguin connectats. A l'estat espanyol consumim 114-118 kW hora en enllumenat públic per persona quan a Alemanya consumeixen menys de la meitat. Aquí hi ha molt camí per estalviar. A Catalunya hi ha més de 700.0000 punts d'enllumenat públic. El 40% de l'energia de l'enllumenat públic es malbarata i hi ha molta possibilitat d'estalvi.
Josep M. Prunera, "la segona causa que afecta a la salut al món es el canvi climàtic"
El tercer bloc sobre progrés i sostenibilitat el va iniciar Francesc Garriga que va donar pas a Josep M. Prunera de la Diputació de Tarragona. Segons Prunera, "la segona causa que afecta a la salut al món es el canvi climàtic. No es la contaminació, és el canvi climàtic". A tall de crítica constructiva va dir que mentre a Catalunya la meitat dels Ajuntaments han signat el pacte d'Alcaldes, a la província de Tarragona només l'han signat tres municipis: Tarragona, Reus i Ascó, un 2% del total. Ha demanat als Ajuntaments afegir-se a aquesta iniciativa.
El pacte es una iniciativa de la Comissió Europea per rebaixar les emissions de CO2. Triple 20. Reduir les emissions un 20%, un 20% en renovables, i un 20% d'estalvi energètic dins l'àmbit de millora que són les instal.lacions municipals.
Joan Basora, director de Desenvolupament Corporatiu del Port de Tarragona, va dir que el creixement és una fortalesa però també una amenaça des d'una perspectiva ecològica.
Finalment Pedro A. Prieto va tancar lacte com a representant del Ministerio de Industria, Energía y Turismo i va fer un resum de la jornada.
 |
| Ponència sobre Smart Cities Turístiques i Mediterrànies |