Una de les propostes del POUM és construir una zona hotelera més a l’interior al límit del terme municipal de Cambrils, contigu al terme municipal de Salou

La sala d’actes del Centre Cultural es va veure petita dissabte 2 d’octubre a les 10 del matí amb motiu de la presentació de l’avanç del POUM. El regidor d’Urbanisme –Joan Recasens–, el regidor de Participació Ciudadana –Salvador Matas– i Albert de Pablo com a representant de l’equip tècnic que ha confeccionat el POUM, es van trobar una gran quantitat de públic amb ganes de debatre, criticar i preguntar diferents aspectes del nou Pla. Joan Re0casens va aprofitar l’ocasió per fer un símil amb la poca participació que hi va haver amb el procés de l’Agenda 21 i Salvador Matas va expressar la voluntat de l’actual Ajuntament que tothom opini sobre el futur model urbanístic de Cambrils. Segons van explicar els regidors, el nou Pla General tindrà l’aprovació inicial a finals d’any, quan s’obrirà un període per presentar al·legacions, i es té previst presentar-lo pels volts de Setmana Santa de 2005. Recasens va remarcar el model mediterrani del nou Pla, que concep una ciutat amb “densitat de compacitat”, amb una “multiplicitat d’usos, es perd poc temps en fer activitats, funcions” i finalment, una especial atenció social que afavoreixi la integració de tots els nouvinguts. Posteriorment li va tocar el torn de paraula a Albert de Pablo, cap de l’equip redactor del Pla, que segons va exposar s’havia realitzat prenent com a referent la Diagnosi de l’Agenda 21. Albert de Pablo va comentar que de l’anterior Pla General se n’havien fet 40 modificacions i que una de les novetats més rellevants de l’actual són les determinacions que es fan sobre els sòls urbanitzables.

Cambrils serà una ciutat com Cerdanyola o Granollers

El cap de l’equip redactor va exposar que segons el Pla Terriorial de Catalunya, el projecte de Cambrils és el d’una ciutat mitjana de “primeríssima residència al Camp de Tarragona” que es configura com a segona àrea d’importància, només superada per l’àrea metropolitana de Barcelona. Albert de Pablo ho exemplificava comparant el Cambrils del futur amb l’actual Cerdanyola o Granollers. Segons de Pablo, el nou Pla reflecteix la reforma de la Llei d’urbanisme de 2002, per la qual s’assegura que un 30% dels habitatges estiguin protegits. Aquesta seria una de les mesures que contempla el nou pla per tal de “bloquejar una mica el creixement urbanístic” i fer una “política equitativa socialment”.

“És difícil moure’s amb cotxe per Cambrils i ho serà més”

Albert de Pablo va exposar que l’antiga nacional havia propiciat el creixement de Cambrils, però que ara “el fill s’havia menjat el pare” i és urgent un desviament d’aquesta via de comunicació que trenca el territori. Pel que fa a la possibilitat del tramvia, va argumentar que amb la població actual no resultaria rentable i sí que ho fóra amb una població d’uns 70.000 residents, a més dels 100.000 estiuejants. De Pablo va fer una defensa del transport públic, ja que “és difícil moure’s per Cambrils i ho serà més”. Segons els tècnics que han redactat l’avanç del POUM, es creu que l’increment de nous veïns vindrà donat pel fet que un elevat percentatge de les actuals segones residències seran convertides en primeres residències pels descendents dels propietaris d’aquests habitatges (sobretot als barris de ponent). Per ells això vindrà propiciat pels preus dels habitatges (respecte les seves ciutats d’origen), la proximitat al mar i la millora dels serveis i infraestructures de comunicació. Albert de Pablo creu que aquests nous veïns podrien ser unes 10.000 persones que farien que de l’augment actual de 1.500 habitants cada any s’arribés als 2.000 per any.

§ Potenciar les possibilitats turístiques i tenir responsabilitat en l’aplicació del Pla van ser algunes de les demandes del públic §

Com era de preveure amb el gran nombre d’assistents, el torn de paraula va ser molt fructífer: es van fer crítiques al Pla, elogis, preguntes, propostes, demandes personals i nombroses reflexions que es van allargar fins a gairebé les dues de la tarda. Entre les intervencions del públic hi va haver diverses opinions que reclamaven a l’Ajuntament seriositat i eficàcia a l’hora d’aplicar el nou Pla, així com buscar el consens amb l’oposició. A preguntes del públic, es va exposar que a les immediacions del Parc Samà s’hi vol proposar un complex hoteler de dimensions més reduïdes que el proposat anteriorment, amb una edificabilitat baixa i una ampliació dels jardins. Pel que fa als recursos hídrics d’aquest complex, Albert de Pablo proposa la laminació de terrenys aprofitant aigua de les rierades. Pel que fa a casos concrets, es va qüestionar la localització del complex hoteler pròxim a Salou, rebatent que el motor del turisme de Cambrils no ha estat mai el sector hoteler, com havia assegurat de Pablo a la sala. Altres casos que van aparèixer al debat van ser la suposada desqualificació d’una zona de Mas d’en Bosch propera a l’AP-7; la suposada viabilitat econòmica dels serveis que es projecten; la necessitat de desenvolupar la part dels barris de llevant i de ponent del municipi; quin és el criteri que s’ha seguit per deixar construir dos plantes en una zona de la Llosa; la desprogramació del vial per sobre del Regueral, i com persones que no tenen càrrecs polítics tenen accés a dades com saber quin serà l’índex d’edificabilitat (una de les preguntes més repetides pels assistents), cosa que van negar els tècnics presents a l’acte. Entre les anècdotes produïdes pels assistents a l’acte destaquen les repetides intervencions de Jordi Savall, que, en nom de la Fecam, va interrompre l’acte en dues ocasions acusant l’Ajuntament de no complir amb la promesa participació ciutadana.