Marc Aureli Espada durant la competició

Del 8 al 12 d’octubre es van celebrar a Barcelona els Jocs Catalans de Trasplantament, uns jocs que se celebren cada dos anys i que organitza el TECC (Trasplantament Esport Club Catalunya), una entitat esportiva fundada el juny de 1996 amb l’objectiu de promoure l’esport entre les persones que han estat sotmeses a un trasplantament i fomentar la donació d’òrgans. Els primers Jocs Catalans de Trasplantament es van celebrar l’octubre de 1998 i enguany s’ha celebrat la quarta edició d’aquests jocs que són únics a l’Estat espanyol i que estan inspirats en els World Transplant Games. De fet, d’aquests jocs surten les seleccions que aniran als jocs europeus o del món (els World Transplant Games, que se celebraran en una nova edició l’any que ve a Austràlia). El nombre de participants en aquests jocs catalans, en els quals no només hi poden participar persones trasplantades sinó també persones que estan en diàlisi, com és el cas del cambrilenc Marc Aureli Espada, ha anat creixent d’edició en edició. Tot i que és un campionat nacional, està obert a trasplantats de tot el món. Així, ens explica Marc Aureli Espada, “enguany hi han participat gent de França, d’Itàlia, d’Irlanda, del Sudan i de Veneçuela”. Les disciplines esportives en què es competeix en aquests jocs depèn dels esportistes que hi participen. Així doncs, en aquesta edició hi ha hagut ciclisme, tennis, tennis taula, atletisme, natació i futbol.

20 quilòmetres en 28 minuts

En el cas del ciclisme, la prova en què ha participat Marc Aureli Espada i per a la qual s’ha preparat durant dos mesos, tots els corredors –en les diferents categories d’edat– van participar junts en una única prova perquè no eren molts. La prova consistia a completar un recorregut d’uns 20 quilòmetres en un circuit de vora 2 quilòmetres. Marc Aureli Espada era la primera vegada que hi participava i va quedar primer en la categoria sènior, amb el mèrit afegit que el dia abans havia anat a diàlisi, que deixa bastant xafat, com ell mateix explica. Tot i haver assolit el primer lloc de la seva categoria amb bon temps, no podrà participar en els jocs del món perquè només hi poden participar persones trasplantades i que almenys faci un any i mig que estiguin trasplantats. No cal dir que, com ens explica el Marc Aureli, tots els participants han de tenir permís del seu metge per poder fer esport i acreditar-ho documentalment, “perquè no tothom, per molt que ho vulguem, podem fer esport”. Per ell fer esport és una manera de lluitar, “jo no sóc de quedar-me a casa i ‘ui, quina llàstima’; jo surto al carrer, vaig amb la bici, al gimnàs o a passejar o el que sigui per no donar-hi tombs, perquè això és el pitjor que es pot fer”.

§ L’APUNT Competir en desigualtat de condicions§

Val a dir que el Marc Aureli Espada competeix d’alguna manera en desigualtat de condicions. El Marc Aureli ha de vigilar molt l’alimentació, que no és la mateixa que la d’una persona amb els ronyons sans. Al no funcionar-li els ronyons, li costa més d’assimilar els nutrients, les sals i els minerals. A més, també, ha de vigilar els líquids perquè al no poder orinar els acumula al seu cos; per això ha d’ingerir el mínim de líquids possible, com a molt un litre en uns dos o tres dies. Per tot això li costa més estar fort. “Tanmateix –ens diu– puc fer activitat física i estar més o menys bé gràcies a l’eritropoetina (EPO) que fa que pugi tenir uns nivells d’hematòcrit i d’hemoglobina bastant propers als nivells normals”.