El Carrasclet, de carboner de Capçanes a coronel de l'exèrcit d'Àustria
 |
| D'esquerra a dreta: Mireia Borràs, Jaume Borràs i Ignasi Martí |
El passat dimecres al vespre va tenir lloc la xerrada de l'historiador Jaume Borràs sota el títol "Reivindicant lo Carrasclet", un altre dels actes programats per Cambrils per la Independència, Cambrils Actua, Casal Popular, Arran Cambrils i Òmnium Cultural dins la programació Ara és l'hora!. Borràs va reivindicar amb vehemència la figura d'aquest guerriller català que va seguir lluitant per Catalunya quan Barcelona ja havia caigut, l'11 de setembre de 1704, "si fóssim un país normal no caldria reivindicar el Carrasclet. A Catalunya se'ns ha negat la nostra història".
Fill de Capçanes
Jaume Borràs va repassar els trets biogràfics de Pere Joan Barceló, més conegut per Carrasclet o Carrasquet, degut a la seva professió que era la de carboner i feia el carbó amb carrasca. Va néixer a Capçanes el 1682 i degut al seu ofici de carboner viatjava sovint a Reus on va mantenir contacte amb els austriacistes. Borràs suposa que el 1705, quan es va fer el pacte de Gènova, pel qual els anglesos donaven suport als catalans per la causa austriacista, el Carrasclet devia contactar amb els germans Nebot, de Riudoms, per sublevar-se. Carrasclet va ser fuseller de muntanya i va ser popular pels diferents episodis protagonitzats al voltant de les muntanyes de Tarragona. El 1713, amb la signatura del Tractat d'Utrecht, en el que els anglesos i la resta d'aliats es retiren de la guerra de Successió i deixen als catalans sols, Carrasclet continua lluitant per les muntanyes de Tarragona fins i tot després de la caiguda de Barcelona.
Segons va explicar Borràs, el Carrasclet va tornar a casa i va anar a viure a Marçà però un altercat amb un tinent felipista el va tornar a les muntanyes com a foragit. Més tard, un dels militars més il·lustres d'Europa, el duc de Berwick es cita amb Carrasclet a Montlluís, a la Catalunya Nord, i el Carrasclet s'apunta al bàndol aliat en la Guerra de la Quàdruple Aliança que del 1718 al 1720 va enfrontar Espanya amb l'aliança de l'imperi germànic, França, Regne Unit i Holanda. després d'això, va tornar a les muntanyes de Tarragona on seguia atacant les tropes ocupants felipistes. Jaume Borràs va destacar l'episodi que el Carrasclet va protagonitzar amb l'alcalde de Valls, Pere Anton Veciana, destacat felipista.
Coronel de l'exèrcit a Àustria
En un moment donat, el Carrasclet es va veure obligat a fugir del país i se'n va anar a Àustria on el nomenen coronel de l'exèrcit tot i que se'n va anar a Hongria a fer de pagès. Anys més tard s'embarca en una nova guerra, la de Successió de Polònia (1733-1739). En el decurs d'aquesta guerra es dóna el cas que el Carrasclet és empresonat per les tropes felipistes i es portat a la presó de Cadis. Segons va explicar Jaume Borràs, " els espanyols mai van saber que tenien pres al Carrasclet o sinó l'haurien ajusticiat ja que era l'enemic número 1 de la corona. Quan l'interrogaven el Carrasclet parlava en alemà i no l'entenien i per això va salvar la pell". Anys més tard i passada la guerra, en una nova guerra contra Felip V que havia atacat la reina Maria Teresa d'Àustria, el Carrasclet mor en batalla a la població de Breisach el Vell, a França, el 4 de setembre de 1743.
Segons va apuntar Borràs, "el Carrasclet va morir el mateix any que Rafel Casanova tot i que aquest darrer va morir exercint d'advocat a Barcelona". Borràs va acabar la xerrada dient que el millor homenatge que se li pot fer al Carrasclet és el de conèixer la seva història així com la dels terrenys que habitava, al voltant de les comarques del Camp de Tarragona.