Xerrada sobre el Cardenal Vidal i Barraquer i el seu "difícil equilibri" entre la pau i la dignitat
 |
| Manuel Fuentes Gassó en un moment de la seva exposició sobre el Cardenal Vidal i Barraquer, aquest passat divendres al vespre |
La figura del Cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer va centrar la xerrada de Manuel Fuentes Gassó, director de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, aquest passat divendres al vespre, a la Cripta de l'Ermita. En una exposició força detallada i profusament documentada, sota el nom de "Cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, el difícil equilibri entre la pau i la dignitat", Fuentes va explicar el paper que va fer el cardenal cambrilenc des de la seva entrada al Seminari de Tarragona, de la mà del seu oncle el canonge Benet Vidal i Gimbernat, fins a la seva idea de l'església així com les confrontacions que va tenir amb els estaments eclesiàstics.
Un dels lemes del cardenal Vidal i Barraquer va ser "Tot per Déu i res per la política", segons va explicar Fuentes que va afegir que "la formació jurídica del Cardenal, el fet que es fes capellà ja una mica gran, que passés pels jesuïtes i la influència del bisbe Torres i Bages li va donar una formació especial". Fuentes va explicar amb detall la contraposició que va tenir amb el cardenal Isidre Gomà, fill de la Riba, cardenal que tenia una mentalitat integrista i que va combregar amb el règim franquista.
En defensa de la neutralitat de l'església
Per situar els fets que va viure el cardenal Vidal i Barraquer quan va esclatar la guerra, el seu posicionament i el seu exili, Manuel Fuentes va fer un repàs de la situació i els canvis que havia sofert l'església catòlica durant els segles XVIII i XIX. Finalment, el detonant de la fugida del Cardenal Vidal de Catalunya va ser no haver signat la carta dels bisbes i cardenals en suport al bàndol franquista, Segons va explicar Fuentes, "al cardenal Vidal se'l va titllar de separatista i de separatista no en tenia res. No va signar la carta perquè creia que l'església no s'havia de deixar instrumentalitzar per ningú". Abans de sortir exiliat, el cardenal va passar uns dies a Poblet, on va ser descobert per una patrulla de la FAI i gràcies a la intervenció de Ventura i Gassol, no va ser capturat. De Poblet va ser portat al port de Tarragona on va marxar dalt d'un vaixell italià. A Itàlia hi va ser un temps fins que va anar a viure a Friburg, a Suïssa, on hi va morir el 12 de setembre de 1943.