LAjuntament desestima la reclamació dun veí que es va esquinçar els pantalons a les obres del carrer de Jacint Verdaguer
 |
 |
| Fotos aportades per Joan M. Margalef en què es veu el ferro on es va enganxar els pantalons |
Obres al carrer de Jacint Verdaguer
Joan M. Margalef es va estripar els pantalons a les obres del carrer de Jacint Verdaguer el passat 9 de novembre. Tal i com ell mateix explica, era un quart de set de la tarda; aquell dia no hi havia llum al carrer i a aquesta hora ja és fosc. Jo baixava pel carrer i no vaig poder passar per la vorera, ja que estava tota enfangada. Vaig haver de passar pel mig del carrer amb la desgràcia que hi havia un contenidor amb una vareta de ferro que sortia cap al mig del carrer. Al passar jo, em vaig enganxar els pantalons i mels vaig estripar. A partir daquí comença el periple de Joan M. Margalef per tal de trobar un responsable dels fets, el mateix dia vaig parlar amb un policia local i li vaig comentar el que mhavia passat. Lendemà vaig parlar amb lencarregat de lobra i es va desentendre completament del cas, em va dir que això no era problema seu. Al cap de cinc minuts de dir-me això jo vaig veure des de loficina on treballo que ell trucava per telèfon i no va passar ni una hora que van posar les tapes als ferros que no hi havia hagut fins llavors.
Denúncia amb fotos
El 17 de novembre, Margalef va presentar una denúncia dels fets acompanyada de fotos a lOAC. Joan M. Margalef reclamava a lAjuntament els 100 euros que li havien costat els pantalons. Prèviament havia anat a la Policia Local, on el van dirigir a aquest servei municipal. La resposta oficial per part de lAjuntament la va tenir el 16 de març denguany, una resposta acompanyada de tres documents, un de linstructor nomenat per lAjuntament dient que sobria el tràmit daudiència daquest cas, un informe signat per lenginyer tècnic municipal dient que les mesures de seguretat de les obres eren les correctes i un informe de la Policia Local dient que no tenien constància dels fets. Cal dir que Margalef va lliurar els pantalons a lAjuntament, ja que tres dies després dhaver entrat la carta al registre el van trucar per reclamar-los. Després duns quants mesos en mans de lAjuntament, els hi han estat retornats.
Joan M. Margalef va respondre amb una carta, amb data de 28 de març, puntualitzant alguna de les afirmacions dels informes i afirmant que disposava de testimonis dels fets. En un dels punts daquesta carta deia que, primer que tot, shavia dirigit a lencarregat de lobra perquè parlés amb els seus superiors, per si tenien una assegurança que sen fes càrrec. Mai hauria pogut pensar que per uns pantalons en aquest Ajuntament shavien de fer tres informes deixant-me a mi per mentider.
Lúltim capítol daquesta història, per ara, és la resposta de la Junta de Govern Local, que amb data del dia 21 dabril desestimava la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada per Joan M. Margalef pel trencament dels pantalons. Segons Margalef, mimagino que no em poden donar la raó, perquè llavors voldria dir que les obres no estaven bé, que les tapes dels ferros no estaven posades, que hi havia perill... són massa responsabilitats per a un Ajuntament i sestimen més no pagar-me els pantalons i deixar-me a mi com a mentider. Aquí el que està clar és que el preu que jo reclamo pels pantalons ja sels han gastat ells fent informes i papers amunt i avall. Tot això segur que els ha costat més de 100 euros. En aquests moments només queda lopció de tirar per la via contenciosa administrativa, cosa que Margalef no descarta, en aquests moments cobrar o no cobrar tant em fa, el que vull és que saclareixin les coses i que en una altra ocasió, abans de donar les culpes als altres, assumeixin la part de culpa que tenen ells. Són obres que es fan al carrer i si ho fes un particular segur que no li deixarien fer el que fan.