El camp de golf del Dorado ja s’ha vist afectat per les obres d’estabilització del litoral. La línia de costa en aquest punt recula més de 200 metres terra endins

La fesomia de 4,5 quilòmetres del litoral de ponent de Cambrils s’està transformant des que hi van començar les obres d’estabilització de les platges a finals del passat mes d’octubre. Aquest projecte es culminarà amb la construcció d’un passeig marítim que s’unirà amb el que ja existeix a llevant. De moment, les obres avancen a bon ritme: a la zona compresa entre les platges de la Llosa i el Dorado, on la construcció de l’escullera ha d’enretirar la línia de costa més de 200 metres, ja s’hi està marcant el nou límit costaner. Als terrenys utilitzats com a camp de golf del Dorado, on el passat 3 de novembre es va fer la presentació oficial de l’inici d’obres, ja s’hi han fet moviment de terres. A l’acte hi van assisitir Robert Benaiges –alcalde de Cambrils–, Joan M. Abelló –subdelegat del govern a Tarragona–, Miguel Velasco Cabeza –subdirector general per a la Sostenibilitat de la Costa del Ministeri de Medi Ambient– i Jordi Galofré, cap del Servei de Projectes i Obres del Ministeri de Medi Ambient.

L’estabilització de ponent

L’estabilització del litoral de ponent, comprès entre les platges de Mas de l’Arany i Horta de Santa Maria, consisteix en l’aportació de sorra en alguns indrets i el reforç de l’escullera en d’altres. També, la construcció d’un col·lector en tot aquest tram de litoral. Al llarg del front marítim es construirà un camí, com a pas previ al futur passeig martítim. Aquest projecte ha estat adjudicat a CYES, suposa una inversió de 3.151.584,39 euros i té un termini d’execució d’un any. L’Ajuntament s’ha encarregat d’expropiar els terrenys i cedir-los al Ministeri per tal que estiguessin lliures de qualsevol tipus de càrrega de propietat.

	Robert Benaiges, Joan M. Abelló i Miguel Velasco Cabeza en la presentació de l’inici de les obres el 3 de novembre

Nou quilòmetres de passeig

Quan finalitzin les obres de ponent tot el litoral cambrilenc, en total uns nou quilòmetres, quedaran units en un únic passeig marítim. Les noves urbanitzacions acumularan els seus espais verds a la zona propera al passeig, de manera que “no només hi haurà la línia del passeig, sinó que molt sovint ens trobarem amb tot un gran espai verd adjacent al passeig marítim”, va explicar l’alcalde de Cambrils, que va afegir: “seria bo que després de l’estiu comencessin les obres del passeig de ponent”. L’alcalde espera que el Ministeri contempli en els pressupostos del 2005 el cost del passeig.

§ L'APUNT: Regeneració o estabilització: el debat a ponent§

L’octubre de 1996 el llavors alcalde de Cambrils, Josep M. Panicello, anunciava que les obres al litoral de ponent no es durien a terme aquell any perquè el Ministeri de Medi Ambient no tenia pressupost per a aquesta inversió. El plenari de l’Ajuntament havia escollit, d’entre nou alternatives, construir sis espigons perpendiculars a les platges de ponent per tal d’estabilitzar la línia de la costa.

Tres anys més tard, a meitats de novembre de 1999, l’Ajuntament de Cambrils rebia un nou projecte per al litoral de ponent: l’estabilització del litoral posant escullera en alguns trams i deixar que el mar envaís àmplies zones de terra. En concret, a la platja de la Dorada la construcció de l’escullera havia de retirar la línia de la costa 225 metres i a la platja del Dorado 270 metres. A més, es preveia la construcció de dos espigons transversals: un a la desembocadura de la riera de Riudecanyes i un altre a la punta de la Pixerota, al terme municipal de Mont-roig.

El març de 2000, el Ministeri es manifestava clarament a favor de l’estabilització. El Ministeri justificava l’estabilització argumentant que una normativa europea dictava la protecció dels prats de posidònies. Els propietaris afectats pel projecte d’estabilització de ponent, constituïts en l’Associació de Cambrils per la Defensa i Regeneració de les Platges de Ponent, es posicionaven clarament a favor de la regeneració. Els propietaris denunciaven que si s’optava per l’estabilització, l’Ajuntament hauria de fer-se càrrec de les expropiacions i que per compensar les propietats afectades hauria de cedir zones verdes que deixarien de ser terrenys públics.

Les posidònies

La posidònia és una espècie endèmica del Mediterrani, un hàbitat protegit que permet la cria de peix, el manteniment de la línia de costa i alhora protegeix la sorra de la força erosiva de l’aigua. D’altra banda, la presència de posidònies és un indicador de la bona qualitat de l’aigua.