"Què és el que he fet per tenir la riquesa daquest petroli?
 | |
| A la dreta, el pintor iraquià resident a Cambrils Kamal Sultan |
Tens contacte amb daltres iraquians residents aquí?
Som pocs, i no tenim massa relació. Ara fa uns dies es van fer unes jornades sobre lIraq a Barcelona en què diferents iraquians vam intercanviar les nostres experiències aquí. Jo també hi vaig participar, perquè volia conèixer daltres iraquians dels 800 que per diferents motius ens trobem a Espanya.
Què és el que ha canviat de la societat espanyola i catalana respecte la Guerra del Golf de 1991?
El 1991 hi havia una indiferència total, lIraq quedava molt llunyà. A diferència dara, jo he viscut molt sol, molt aïllat, el conflicte anterior. Hi havia una justificació, tot i que després es va destruir el país. Jo crec que ara la gent descobreix que tot el que els havien dit no era veritat, es van manipular notícies i imatges per tal de donar una imatge del país, quan hi ha molts règims dictatorials com el propi Kuwait o lAràbia Saudí. Si treiem tot això de les armes massives i Saddam, veiem que lIraq és un país de gent pacífica, que havia arribat a un alt nivell cultural, la dona treballa com els homes... i mimagino que quan un país tercermundista es vol desenvolupar pot ser un símbol per a daltres països pobres. Jo al·lucino que argumentin descaradament latac amb el tema del petroli. Diuen que volen portar la llibertat amb bombes i míssils. Els iraquians sofreixen lembargament que ha afectat tot el poble. La gent no és tonta, no es creuen tot això de leix del mal. I Shaaron no és un terrorista tenint en compte el que està fent a Palestina? Com sentén que el que bombardeja és un home de pau i a qui li destrueixen la casa és un terrorista. Realment estic molt satisfet dactes com el dels voluntaris catalans que han anat a fer descuts humans a defensar el nostre poble.
Aquest canvi dactitud també lhas notat amb els veïns i companys de feina?
I tant, sí que hi ha hagut un canvi respecte el 1991. Recordo quan em van entrevistar a Ràdio Cambrils i vaig convidar els artistes a fer una acció en contra de la guerra. Vam tenir una molt bona acceptació. Els artistes demostrem la nostra sensibilitat amb una pintura com la que hem penjat davant de lAjuntament. En lanterior guerra veia com tots els records que tenia del meu país, de la meva ciutat natal, (Bagdad) es destruïen. Els iraquians no volem ser els conills díndies de noves bombes.
Quina opinió et mereix lactitud del govern espanyol?
Aznar assegura que lIraq amenaça Espanya; però com? quan? de quina manera? Sempre havíem tingut bones relacions. Es crea el perill exterior, abans era el comunisme, ara és el musulmà. A lAfganistan hi havia la justificació de l11 de setembre, però la gent ja ha vist que no han arreglat res en aquell país.
Si lIraq no tingués les reserves de petroli estaria passant per una situació com aquesta?
És clar que no, si plantéssim patates no passaria tot això, i possiblement tindríem un altre tipus de govern. LIraq a més es troba en un punt estratègic en una zona molt rica de petroli com és lOrient Mitjà. A més, la seguretat dIsrael és primordial per Occident. Larrel de tot està en el domini de les potències colonials que un cop van marxar dels seus dominis han deixat problemes, com si deixessin una malaltia. Són indignants les negociacions que estan fent els Estats Units per aconseguir al·liats. Em sembla que lúnica esperança és Europa i les mobilitzacions que estem veient aquí, la gent està veient que hi ha darrere de tota loperació dels Estats Units.
Estàs en contacte amb familiars i amics a lIraq?
Sí per telèfon. Texpliquen com nés de dur tenir la sensació que pròximament hi haurà un atac, la por, no saber res dels meus familiars a Bagdad... Per mi això també és terrorisme. Allà tenen notícia de les mobilitzacions en contra la guerra que es porten a terme a tot el món, els donen ànims, veuen que no estan sols. Jo mateix he vist a la televisió iraquiana que sovint apareixen imatges dels escuts humans.
(Amal, la seva esposa, afirma que ha ofert als seus pares de venir aquí, però ells es van negar a abandonar el seu país.)
Els iraquians que esteu a lexterior us sentiu una mica com a ambaixadors del vostre país en una situació com aquesta?
Sí. Nosaltres podem opinar als mitjans de comunicació, no com en daltres països. Però pensem què és el que podem fer des daquí per ajudar el nostre país, penses amb fer accions dajut humanitari o alguna cosa similar. El nom de lIraq només sassocia a Saddam, a armes i tot això, i és molt més, lIraq té una civilització mil·lenària. Els iraquians es pregunten què és el que he fet per tenir la riquesa daquest petroli?.