Toni Pérez-Portabella: "Els segrestadors eren tan professionals que ens imaginàvem qualsevol final"
 |
| Gemma Zapater i Toni Pérez-Portabella en el seu viatge a Tanzània |
"El que ens ha passat a nosaltres li pot passar a qualsevol persona que va en un país com aquest i creu que està segur quan agafa un taxi". Toni Pérez-Portabella, que fa sis anys que viu a Cambrils i des de fa un any és el president del Cambrils Club Natació, fa aquesta reflexió sobre els fets que li van succeir a ell i a la seva parella, Gemma Zapater, en el seu viatge a Tanzània. Pérez-Portabella i Zapater van patir un segrest exprés -que va durar gairebé una hora- i van ser atracats i coaccionats dins del taxi que els portava a l'aeroport per tornar a casa.
"Tanzània no té un risc elevat de violència o de terrorisme, però sí que s'han de prendre unes precaucions necessàries", reconeix Pérez-Portabella. Tal i com ha explicat a revistacambrils.cat, el seu viatge a Tanzània va durar 21 dies, des del 18 de juliol al 9 d'agost. Viatjaven per lliure. "Vam utilitzar el transport públic amb molta precaució, i a mesura que agafes confiança et vas deixant anar. Va ser un viatge fantàstic, vam integrar-nos i vam contactar amb molta gent. La gent viu amb pocs diners, però viu bé, jo crec que amb unes garanties de seguretat millors que a Amèrica Llatina".
El dia que havien de marxar, el 9 d'agost, Pérez-Portabella i Zapater van sortir a dos quarts de set de l'hotel de Dar Es Salaam -la capital econòmica de Tanzània- per emprendre el trajecte cap a l'aeroport, doncs el seu vol sortia a les 23.50h. Per arribar a l'aeroport, van decidir fer-ho en taxi. Allà és costum regatejar el preu dels trajectes en taxi perquè no hi ha taxímetres, i es va donar la casualitat que va aparèixer un taxista que els va oferir el trajecte més barat. "Ens va semblar tot legal i correcte", diu Pérez-Portabella. "El taxi va començar a dirigir-se a l'aeroport. Tenim costum de mirar GPS per comprovar per on va. Vam mantenir una conversa en anglès amb ell, i fins i tot ens va oferir de llegir el diari. El taxista ens va dir que passàvem per davant d'una Església, i ens va preguntar quina religió practicàvem. Li vam contestar que cap, però que ens inclinàvem cap a la catòlica".
"De sobte, vam veure en el GPS com el taxista es desviava de la ruta cap a l'aeroport"
"De sobte, vam veure en el GPS com el taxista es desviava de la ruta cap a l'aeroport. Li vaig dir a la Gemma, i ella va preguntar-li al taxista per què. Ell ens va contestar que hi havia molt de trànsit, i que era millor anar per aquest camí. El taxista va començar a donar tombs, va aturar el cotxe en un carrer fosc ple de barraques i, de sobte, es van obrir les portes. Van entrar al taxi quatre homes d'uns trenta anys, corpulents. El conductor es va girar i ens va dir: tenim un problema polític. Per evitar problemes amb la policia, hem de fer una sèrie d'accions. És necessària la cooperació si voleu tornar al vostre país". Tot seguit els va reclamar tots els diners que portaven al damunt.
Zapater va donar-li els diners que tenia a la seva bossa. Pérez-Portabella, però, afirma que "no portàvem gaire diners, uns 150 o 200 euros". Els segrestadors, en veure les targetes de crèdit, les van prendre immediatament. "Si no voleu conseqüències, digueu-nos els PIN de les targetes. Això ens ho van dir els segrestadors", explica Pérez-Portabella. "Després, em van mirar a mi, a la ronyonera que portava. Me la van arrencar i van obrir la cartera. Hi havia uns 80 euros i les targetes, i també em van demanar els números PIN. Els segrestadors ens cridaven. Ens coaccionaven i empraven violència verbal, però no física. No vam veure cap arma. Van repetir-nos que, si cooperàvem, no ens passaria res".
Les portes del taxi van tancar-se de nou, i van emprendre una ruta cap als caixers de la ciutat. Els segrestadors van alertar a Pérez-Portabella i a Zapater que, si no funcionava alguna de les targetes, hi hauria conseqüències. "El primer caixer no va funcionar. Vam anar a un altre, però allà no és com aquí. No hi ha tants caixers i, els que hi ha, estan escortats per un home armat. Al segon caixer van poder retirar primer 175 euros i després 175 més. Quan tenien diners, entraven al cotxe, se'ls repartien i cridaven enfadats".
"Aleshores, van dir-nos que hi havia un tuc-tuc -un tricicle motoritzat- que ens portaria a l'aeroport"
Pérez-Portabella creu que, aproximadament, els van treure uns 1.200 euros. "També ens van prendre els mòbils. "Els segrestadors van veure que no podrien treure'ns més. Aleshores, van dir-nos que hi havia un tuc-tuc -un tricicle motoritzat- que ens portaria a l'aeroport. Van posar ells mateixos les maletes al tuc-tuc i, el que més em va sorprendre, els mateixos segrestadors van pagar el viatge al conductor del tuc-tuc".
Dins del tuc-tuc, Pérez-Portabella i Zapater seguien patint per les seves vides, i Pérez-Portabella va explicar al conductor del tuc-tuc que els havien robat. Van arribar a un control que hi havia abans de l'aeroport i va sortir gent armada. Van sentir com carregaven les armes i com s'apropaven uns civils. No sabien si aquella gent els ajudaria o si els faria més mal. Afortunadament, "eren policies de veritat que ens van escoltar, i ens van escortar cap a l'aeroport".
Quan van arribar, per fi, a l'aeroport, el cap de la policia els va prendre declaració, tot i que no els van deixar trucar a l'ambaixada des d'allà. "Vaig poder fer Skype amb el meu pare des de la tauleta que portava a la maleta, i ell va trucar a l'ambaixada i al banc perquè anul·lessin les targetes de crèdit". Pérez-Portabella i Zapater van prendre el vol cap a Barcelona, fent escala a Dubai, i van arribar al migdia del dia 10 de juliol. El malson havia acabat. "Estem molt contents amb l'Ambaixada. Hi contactem cada dia -amb l'Ambaixada Espanyola a Tanzània- perquè processi la nostra denúncia",.
Noves pistes
De moment, les úniques pistes que Pérez-Portabella i Zapater tenen per enxampar els delinqüents són un e-mail que va rebre Zapater informant que s'havia canviat la targeta SIM del seu mòbil -robat pels segrestadors- i que també havia canviat la ubicació. Van provar de localitzar el dispositiu, però està apagat i seguim a l'espera". A més, com que ambdós van fixar-se en el recorregut que feien en el GPS, el refan mentalment per explicar-ho a la policia i ajudar en la investigació. De totes maneres, Pérez-Portabella ha afirmat que els segrestadors "eren molt professionals, actuaven fredament i no van deixar rastre. De fet, ens imaginàvem qualsevol final".
 |
| Mapes d'Àfrica, de la ciutat de Dar es Salaam i dels carrers de la ciutat. En color blau, camí "normal" des de l'hotel fins a l'aeroport. En vermell, desviament que van fer els segrestadors i zona d'atracament |