Frank Kalero: "La fotografia és el llenguatge universal"
 |
| Frank Kalero, actualment, està vivint a Sao Paulo i treballa com a publicista |
Frank Kalero és un fotògraf cambrilenc que ha donat la volta al món. Va marxar de Cambrils amb 16 anys per anar a l'exèrcit durant tres anys, però després va tornar. Quan va marxar definitivament va ser amb 25 anys, i va anar a viure a Berlín. Kalero ha engegat molts projectes, i ha explicat els més importants a revistacambrils.cat.
"A mi m'agrada engegar projectes i, quan ja estan rodant, deixar-los"
Els passos dels quals Kalero n'està més orgullós són, per d'una banda, la revista Ojo de Pez. Es tracta d'una revista de fotografia documental sense complexos, i Kalero en va ser el director i fundador. Va deixar-la l'any 2012 en l'edició 25 -que es va fer a l'Índia- perquè, segons ell, la revista "era massa repetitiva". A ell li "agrada engegar projectes i, quan ja estan rodant, deixar-los". No es veu "20 anys fent la mateixa cosa". Actualment, OjodePez segueix viva, però en mans d'una altra persona -Arianna Rinaldo-.
Un projecte semblant va encetar a Berlín: es tractava d'una revista similar però dedicada a artistes. A més, a Berlín també va obrir una galeria, però la va deixar "perquè es va professionalitzar massa". A part, va engegar la revista Punktum a l'Índia per tal de promocionar la fotografia asiàtica. Malauradament, va haver d'abandonar aquest projecte a la cinquena edició de la revista per manca de pressupost. A l'Índia també va crear el Goa Photo, un festival per a promocionar la fotografia asiàtica. "M'agrada portar festivals de fotografia on no hi ha infraestructures per fer-lo. Portar-lo a Barcelona és massa fàcil".
La perla de la trajectòria de Kalero és el Photoquai, a París. Es tracta de l'exposició biennal de fotografia més visitada al món que ell mateix va dirigir fa dos anys. Aplega uns 400.000 espectadors, i l'organitza el Musée de Quai Branly de París a la riba del riu Sena i, tal com ha explicat Kalero, "és excepcional que l'hagin trucat per segon any consecutiu per dirigir-la". El tema d'aquest any del Photoquai és la família. Participaran 40 fotògrafs provinents d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina -cap fotògraf occidental- amb les seves quaranta històries. L'exposició és gratuïta i a l'aire lliure perquè "la gent no tingui por ni barreres per entrar, com passaria si es fes en una galeria". Les fotografies que hi tindran cabuda tenen un enfocament de denúncia social, cultural i política i "han de ser històries universals, aptes per a tots els públics" perquè aprofitaran el fluxe de gent que visita la Torre Eiffel.
"La fotografia és un llenguatge universal"
La manera de funcionar d'aquesta exposició reflexa bastant la manera que té Kalero de concebre la fotografia. Per ell, és "explicar històries. Agafar un vincle emocional amb l'espectador a través de la imatge. Potser una persona no parla català, castellà, anglès o qualsevol altre idioma. Però la fotografia és un llenguatge universal". Sense dubte, el tipus de fotografia que ell desenvolupa és la fotografia documental amb contingut crític perquè l'objectiu de Kalero és "despertar una postura crítica en el lector fent servir aquesta eina -la fotografia- com a eina".
Kalero, actualment, viu a Sao Paulo on es dedica a la publicitat "perquè la fotografia no li dóna per viure", i ho fa amb el pseudònim "Isaac Niemand". Kalero té sis pseudònims dels quals 4 són públics. "A ningú li agrada veure un músic que, de sobte, es posa a fer pintura. Ho trobes inconsistent. Vols que el músic sigui músic tota la vida. Per això vaig decidir buscar diferents noms per cada activitat. Vaig pensar: si les coses van malament, mato aquest avatar i en començo un altre. D'aquesta manera, et pots desfer del nom i començar de zero. En el món de la creació se'm fa molt divertit, perquè així no he de suportar aquesta càrrega emocional d'èxits i fracassos". De fet, Frank Kalero és el primer pseudònim que va utilitzar i va ser un error tipogràfic d'un mitjà madrileny que va publicar una entrevista seva el 1994. "Em va agradar i així es va quedar".
"Potser torno a Cambrils d'aquí deu anys si trobo algun projecte que em mantingui actiu"
Kalero és una caixa de sorpreses. Fa deu anys no estava en els seus plans tornar a casa, a Cambrils, però sembla que ara ho té més clar. No descarta viure a Cambrils d'aquí uns anys si troba algun projecte que el mantingui actiu. "Estaria bé fer algun festival de fotografia. En això no hi havia pensat".