El Casal Popular enceta una campanya per demanar una rebaixa de les tarifes de l'aigua
 |
| Seu de Comaigua |
El Casal Popular de Cambrils ha iniciat una campanya per demanar la rebaixa de les tarifes de laigua de Comaigua, reclamar transparència total i que es plantegi remunicipalitzar el servei. La campanya es pot seguir a través de la pàgina de Facebook del Casal Popular i es pot signar la petició que sha obert a Change.org.
Segons linforme elaborat per la comissió encarregada del tema, el 2006 es va posar en funcionament lempresa mixta Secomsa Aigües (des de 2014, Comaigua) participada al 51% pel Consell Comarcal del Baix Camp i el 49% per part de lempresa Sorea, del grup Agbar, Suez i la Caixa. La francesa Suez Environment forma part de loligopoli de laigua a nivell mundial. El municipi cambrilenc cedia així la gestió municipal de laigua a aquesta empresa mixta en favor duna suposada millora del seu servei. Loperació que va signar lAjuntament el 2006 atorgava per 30 anys el servei municipal a aquesta empresa a canvi de 18 milions deuros. Loctubre de 2014, Cambrils Actua va fer pública la informació sobre labús de preus i la manca de transparència de Comaigua. Actualment lempresa mixta ha millorat la total opacitat que existia aleshores a la seva web i ha posat un portal de transparència responent a la llei estatal aplicada a partir de desembre de 2014. Els municipis que gestiona Comaigua són: Castellvell del Camp, la Selva del Camp, les Borges del Camp, Vandellòs i lHospitalet de lInfant, i Vinyols i els Arcs. També serveis parcials del cicle de laigua; així gestiona la depuració daigües residuals als municipis dAlforja, Botarell, Montbrió del Camp, Riudecanyes, Riudecols i Vilaplana, i realitza altres serveis complementaris segons encàrrec de cada municipi a la urbanització Planes del Rei, Albiol i Riudecols. En total gestiona 11 depuradores del Baix Camp, ja que enguany ha incorporat lEDAR de Riudoms. Lempresa assegura que pot donar servei a més de 150.000 habitants. El Consell Comarcal del Baix Camp (amb 44,8 milions de pressupost denguany) destina 8.759.009,56 euros a Comaigua.
Secomsa sha instal·lat a Cambrils en un edifici històric cedit per lAjuntament
Tal com ha exposat el Casal Popular en el seu comunicat, la seu de Secomsa Aigües es va inaugurar el 22 de febrer de 2008, en un immoble de titularitat municipal des del 2005 i cedit a lempresa. El Mas Benet Ferré es tracta dun immoble dinterès històric, pertanyent a un militar liberal cambrilenc company darmes del general Prim, que va inaugurar ledifici el 1869. Les obres de reforma i adequació van costar 1,2 milions euros (Sorea només en va pagar 700.000 euros). Es va construir un edifici doficines de 330 metres quadrats al costat del mas rehabilitat (de 220 metres quadrats) i convertit en espai datenció al públic, però, el 2014, es va haver de tornar a fer obres per problemes destructura. La inauguració de la seu cambrilenca de Secomsa va anar a càrrec de laleshores alcalde, Robert Benaiges (govern PSC-ERC-IC), i va comptar amb la presència de Leonard Carcolé, director general del grup Agbar, conegut com el senyor de laigua i que ja va estar present a la inauguració de les obres. Carcolé també va ser conseller dEmatsa, la subministradora daigua de la ciutat de Tarragona, també del grup Agbar, i posteriorment va ser president de lAgència Catalana de lAigua. Segons el comunicat, Carcolé a lACA va potenciar el caràcter empresarial dels òrgans de decisió de lagència i va facilitar la privatització daigües més gran de Catalunya, la dAigües Ter-Llobregat (gener 2013) operació actualment anul·lada pel TSJC. Organitzacions com Aigua és Vida han denunciat lescandalosa privatització dun ens qualificat per lONU el 2010 com la segona millor empresa pública daigua del món.
Què hi ha darrere de la gestió de Sorea?
El comunicat del Casal Popular fa un repàs històric d'una sèria de dades relacionades amb Sorea. Així doncs, segons el Casal Popular, "a pocs mesos de la inauguració de la seu de Secomsa a Cambrils, el Departament de Comerç de la Generalitat donava la raó a lAjuntament de Premià de Mar en la seva denúncia per taxes abusives per part de Sorea (Agbar). Des daleshores han estat nombrosos els ajuntaments i entitats que han fet públiques suposades males pràctiques de Sorea: Martorell, Segur de Calafell, Roda de Barà, Rubí, Sant Antoni de Vilamajor, Ripollet, Cabrera dAnoia (amb un augment del 124%) i municipis de comarques com Osona i Ripollès, entre daltres casos. Fins i tot sacusa a la negativa de lanterior equip de govern dArenys de Munt a pagar la indemnització de 600.000euros a Sorea per haver remunicipalitzat el servei, com un dels motius de la moció de censura del 2013. Anteriorment, el 2003 es feia pública lús indegut de dades personals dels clients."
Les sorpreses no acaben aquí, segons el Casal Popular, ja que el 2012 es va fer públic que Sorea estava implicada en el cas Palau de la Música. Les instàncies judicials tenen constància duna donació de 255.000 euros de Sorea a la Fundació Trias Fargas, afí a CDC. El 2008 va transcendir que Sorea havia donat 80.000 euros a Catalunya i Territori, fundació dUDC. El cas de corrupció obert a lAjuntament de Torredembarra lestiu de 2014, va fer públic que sestan investigant les adjudicacions a Sorea. Pel que fa a episodis judicials relacionats amb Agbar, actualment la Fiscalia Anticorrupció té a la taula la cessió del servei daigua a lens Àrea Metropolitana de Barcelona, mentre que lAudiència Nacional amb el cas Pokémon ha destapat una trama corrupta en nombroses concessions municipals a Galícia i Astúries.
Lincrement de preus ha estat superior a lIPC
El comunicat del Casal Popular també diu que "consultant les factures daigua, podem comprovar que el 2006 any de creació de lempresa mixta el preu del metre cúbic era de 0,4833 euros, mentre que el 2013 i fins enguany senfila a 0,6339 euros. Segons dades extretes de lACA, arriba a 0,737 euros, però es tracta dun preu màxim. Un altre indicador de lincrement de preu és el del manteniment del comptador, que va passar d1,14 euros cada dos mesos, a 2,35 euros mensuals a partir de 2013. Poden semblar xifres petites, però a aquestes tarifes shi ha daplicar lIVA i el cànon de laigua. Un dels casos més flagrants de la comparativa de preus és lalta de comptador daigua".
Mont-roig del Camp (servei municipal): 103 euros
Reus (servei municipal): 113 euros
Valls (Sorea): 264 euros
Cambrils (Comaigua-Sorea): 378 euros
Segons el Casal Popular, "els preus que paguen els consumidors vénen aprovats pels representants municipals presents al consell dadministració de Comaigua. En el cas de Cambrils hi tenim dos regidors, per la qual cosa perceben un sou extra. Tal i com es va publicitar en el moment de la creació de lempresa mixta, lincrement de preu del servei mai superaria lincrement de lIPC més un punt, cosa que no sha complert. Segons ha publicitat el regidor Ivan Sanz (AdC), en el contracte de lAjuntament amb lempresa sobre lincrement de preus, a la clàusula 3 apartat B, hi afegeix: en qualsevol cas, sadmetrà laplicació duna variació sempre que es justifiqui per la modificació de les condicions objectives inicialment definides, amb la qual cosa, segons el Casal Popular, queda demostrada una arbitrarietat total. Sobre la transparència dels càrrecs i la gestió interna de lempresa mixta, el 51% de la qual és de capital públic, el 5 de maig daquest 2015 el Casal Popular de Cambrils va demanar al Consell Comarcal del Baix Camp que, complint amb la Llei de transparència de 2013, sels facilités el sou dels membres del consell dadministració de Comaigua. En aquell moment al portal de transparència, a lapartat Retribucions dalts càrrecs, només hi figurava: les dietes meritades pels membres del consell dadministració han ascendit a 150.000 euros en lexercici 2013. El mes de juny el Consell Comarcal va comunicar al Casal Popular que havien modificat la informació a la web, tal i com els van demanar i com es pot consultar actualment. Com podem veure, Comaigua encara mantenia rèmores de la total opacitat de fa pocs mesos, diuen des del Casal.
Tot això només són petits exemples que corroboren com les privatitzacions recomanades per la UE i el BM comporten opacitat i augment de preus, diu el comunicat del Casal. Prèviament a la campanya electoral de les municipals de 2011, el PP cambrilenc prometia rebaixar preus de laigua i criticava la privatització per part del govern del PSC, ERC i ICV, però, com hem vist, quan han governat CiU, PP i PLIC els preus han continuat pujant i no cal dir que mai sha qüestionat el model de gestió mixta. Mesos abans dacabar el mandat, el regidor de CiU Dani Milan va deixar el càrrec en ser nomenat director gerent dEmatsa (Empresa Municipal dAigües de Tarragona) pertanyent a Agbar. Altre cop sevidenciaven els vincles entre política i negoci de laigua.
Volem una gestió pública i transparent
Segons el Casal Popular, el cas de Cambrils i de Comaigua és un exemple més daquesta ofensiva mercantilista que ha fet que Catalunya esdevingui un cas únic en què el 83% de la gestió de laigua està en mans privades quan, per exemple, als Estat Units és només del 8%. Casos de tot tipus certifiquen que cedir un servei públic com laigua implica una pèrdua en la qualitat-preu i una pèrdua de la gestió democràtica dun bé escàs i un recurs bàsic reconegut per les Nacions Unides. Mentre ciutats europees estan remunicipalitzant el servei i creen organismes realment participatius, Catalunya té el rècord mundial de gestió privada de laigua convertint-se en una casella més del tauler de les multinacionals daquest bé comú. Els estrets vincles entre loligopoli de laigua i la classe política demostren, altre cop, la cara daquest capitalisme damics que exerceixen els grups dirigents. El desorbitat increment de preus del servei i la implicació daquestes empreses en casos tèrbols han de fer reflexionar la ciutadania per tal dexigir transparència i demanar una gestió pública daquest bé comú.
Rebaixa de les tarifes, transparència i remunicipalització del servei
Per tot, des del Casal Popular es reclama que els representants del Consell Comarcal presents al consell dadministració de Comaigua (pendent de renovació) aprovin una rebaixa significativa daquestes tarifes abusives. Els dos nous representants cambrilencs són els responsables de reclamar aquesta rebaixa, ja que així ho estipula el seu reglament; exigim la màxima transparència en la gestió interna daquesta empresa mixta així com facilitar tota la informació sobre el càlcul de tarifes i preus; demanem lobertura dun debat a fons a totes les administracions i a nivell ciutadà, per tal de remunicipalitzar un servei que lAjuntament de Cambrils mai hauria dhaver cedit.