El Museu del Molí de les Tres Eres acull una exposició sobre l'evolució del poblament prehistòric al Camp de Tarragona
 |
| Imatge de l'exposició instal·lada al Museu del Molí de les Tres Eres |
El Museu del Molí de les Tres Eres va acollir, ahir al vespre, l'acte d'inauguració de l'exposició titulada "Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona". La presentació va anar a càrrec del regidor de Cultura Lluís Abella, el director del Museu d'Història de Cambrils Gerard Martí i Marta Fontanals, directora de les excavacions del jaciment del Cavet. L'exposició organitzada per lIPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya mostra les principals aportacions científiques obtingudes en aquesta àrea geogràfica durant els treballs de recerca realitzats per lIPHES des de 2001 fins al 2014.
Estudi dels assentaments i grups humans
La mostra està formada per 11 plafons organitzats en diferents àmbits temàtics: història del projecte de recerca, geomorfologia i geocronologia del territori estudiat, els recursos i el paleoambient, el primer poblament humà, les darreres societats caçadores i recol·lectores, les comunitats agrícoles i ramaderes, lart moble i els ornaments i lart rupestre. A través de textos sintètics i imatges es donen a conèixer els principals resultats de 14 anys de treballs arqueològics i científics en aquesta zona. Concretament, s'han estudiat i documentat els assentaments i grups humans de les diferents cronologies, des dels més antics com el Barranc de la Boella (la Canonja) o la Cansaladeta (la Riba), passant pels grups paleolítics de la Cova de les Borres (la Febró), el Molí del Salt (Vimbodí i Poblet), la Balma de la Vall (Montblanc) o la Cativera (el Catllar); els neolítics com el Cavet (Cambrils) o la Font Major (lEspluga de Francolí), i les primeres formes d'urbanisme a l'Era del Castell (el Catllar).
El jaciment del Cavet, una de les primeres evidències neolítiques a la Península Ibèrica i a Europa
Pel que fa als treballs realitzats al jaciment del Cavet que es va incorporar al projecte de l'IPHES l'any 2005, Marta Fontanals va explicar que es tracta d'un jaciment amb una antiguitat d'uns 6.500 anys, i representa una de les primeres evidències de comunitats agrícoles i ramaderes més antigues, no només de la Península Ibèrica sinó també d'Europa. Fontanals va donar detalls dels sistemes que s'utilitzen per datar les restes que es localitzen durant les excavacions. Va explicar que al jaciment del Cavet de Cambrils es va analitzar una llavor cremada amb una datació de fa 6.300 anys, mentre que també es va fer l'anàlisi una part de carbó cremat amb una datació de fa 6.500 anys. Fontanals va insistir en la riquesa d'aquest patrimoni arqueològic, un dels més antics d'Europa pel que fa a les primeres comunitats neolítiques.
 |
| Acte d'inauguració a càrrec de Marta Fontanals, Lluís Abella i Gerard Martí |