L'Eixample, un barri per viure, treballar i fer festa
 |
| Aspecte de la rambla del barri, a principis dels anys 70 |
Cinc veïns del barri de l'Eixample van ser els protagonistes de la taula rodona que es va celebrar ahir al vespre al Centre Cultural i que estava emmarcada dins els actes del Xè Cicle de Memòria de Cambrils que en aquesta edició porta com a nom "De l'Estació a l'Eixample: memòria d'un barri de Cambrils". En aquest cas, els protagonistes de la taula rodona, que s'havia anunciat amb el nom de Vida de barri, van fer una radiografia d'un barri que va veure les primeres cases cap a la segona meitat de la dècada dels anys 50.
Un barri per viure i per treballar
Els diferents veïns de l'Eixample van anar explicant les circumstàncies que els havien portat a viure al barri. Així doncs, Marc Mercè hi va anar a viure l'any 1962 perquè ja hi vivien els seus sogres. Encarna Penín va explicar que quan es va casar es van fer la casa al carrer del general Prim i és on hi ha viscut des de l'any 1960. En aquest cas Encarna Penín també va explicar que els seus sogres ja vivien a l'Eixample. Un altre dels testimonis, Carme Martí, va explicar que es van comprar el terreny i van fer la casa del carrer de Tarragona després de la venda d'un tros a la partida de la Vall d'Aran, a la zona de la Llosa, l'any 1962. A meitats dels anys 60 és quan s'hi va instal·lar Benet Budí, un altre dels testimonis de la taula rodona, després de comprar-se una parcel·la al carrer de Reus. Finalment, Víctor Hernández, nascut a Valladolid, va explicar que va fer cap a Cambrils quan tocava amb un conjunt musical provinent d'una actuació al País Basc. A Cambrils s'hi va quedar l'estiu en el que va actuar en un restaurant de Vilafortuny i és on va conèixer la seva futura muller. Havia de fer la mili, la va fer i va tornar a Cambrils on es va casar. El seu primer contacta amb el barri va ser l'any 1969.
Tots cinc testimonis van explicar que en aquests primers anys de la dècada dels 60, els carrers del barri eren de terra i no estaven enllestits els serveis d'aigua i clavegueram, el alguns casos. Els veïns van autogestionar-se i van pagar de la seva butxaca les voreres i l'arranjament dels carrers.
La taula rodona també va voler incidir en el fet que el barri també era un lloc per a treballar. Dos dels testimonis presents a la taula n'eren un exemple. Per una banda, Encarna Penín hi va muntar la primera llar d'infants de Cambrils a casa seva. I per una altra banda, Carme Martí va explicar que quan van construir la casa a l'Eixample la seva família va muntar la fàbrica de gasoses La Cambrilense.
Les Festes del Barri de l'Eixample
Un dels trets identitaris del barri són les Festes del Barri de l'Eixample que es van començar a fer des de l'any 1979 i que els darrers anys han evolucionat cap a les festes del Barri de l'Estació, seguint un format similar a les inicials. Dos dels testimonis de la taula rodona n'havien estat membres de la junta, Víctor Hernández, que va formar part de la primera junta, i Benet Budí, que va entrar més tard i que en va ser president després del primer president de la Comissió de Festes, Joan Rovira, que ho va ser els primers 15 anys. Tant els protagonistes de la taula rodona com la gent que hi va assistir, majoritàriament veïns de l'Eixample, van repassar els diferents aspectes de la festa i en van aportar detalls ben concrets. Així doncs, Josep M. Garriga, que va ser secretari de la Comissió de Festes durant molts anys va concretar en xifres els més de 30 anys de festes de Barris, abans de la reconversió en les actuals festes. Així doncs, en tots els anys de Festes de l'Eixample es van celebrar 107 sessions de ball amb la intervenció de 94 orquestres i conjunts musicals diferents. En aquests anys hi ha hagut l'actuació de 19 grups d'havaneres diferents, 16 sessions de cinema, 14 espectacles de revista i l'actuació de 21 grups de música pels joves. Un altre tret de la festa de Barris de la primera època van ser les vaquetes que es van celebrar des de l'any 1979 al 1993, els dos primers anys dins d'una plaça feta de puntals i taulons i la resta d'anys, dins d'una plaça de toros desmuntable.
El barri de l'Eixample també va motivar la recuperació del ball de Bastons i va veure néixer la primera colla de Diables de Cambrils, els Diables del Barri de l'Eixample, que es van constituir com a colla l'any 1985 i durant molts anys, van actuar al barri i, també, en molts dels correfocs de diferents pobles de la demarcació de Tarragona. El primer acte de la festa de Barris, des del primer any, era el llançament de carretilles en el correfoc que es feia recorrent els carrers de l'Eixample. Aquest va ser l'embrió pel qual, uns anys més tard, es formés el grup de Diables.
El públic present a l'acte també va recordar altres aspectes de la festa: la bicicletada, la xocolatada i la sardinada, ... També es van recordar les foguerades que es feien per Sant Joan i, en especial, la que feia la Carme "Sigró" que era com una mena de falla.
El següent acte dins del cicle De l'Estació a l'Eixample es farà el proper dijous 29 d'octubre, a partir de les 20h. al Centre Cultural, amb la projecció de fotos d'arxiu del Barri de l'eixample.
 |
| Un moment de la taula rodona; d'esquerra a dreta: Gerard Martí, Encarna Penín, Carme Martí, Marc Mercè, Víctor Hernández i Benet Budí |