Essència del folklore basc amb les trikitixas i txalapartas dIñaki Plaza & Band
 |
| Un moment del concert, ahir, a la Cripta de l'Ermita |
La Cripta de lErmita va acollir, ahir, un concert que aportava la sonoritat més genuïna de la música tradicional basca adaptada als nous temps. Lacordionista basc Iñaki Plaza i la seva banda van oferir un espectacle de gairebé dues hores tot fent repàs dels seus dos treballs, on lacordió diatònic basc (trikitixa) i la percussió de les tradicionals txalapartas tenen tot el protagonisme. El concert semmarcava dins de la programació Tardor-Hivern de la Cripta i de loferta musical que sorganitza aquest mes doctubre des de La Mar de Jazz en diferents espais del municipi.
La banda la formen sis membres i una gran varietat dinstruments. Al llarg del concert, lacordionista Iñaki Plaza arriba a tocar fins a cinc acordions (trikitixa) diferents, tots ells de timbres diversos. Però el més sorprenent sens dubte foren els moments on la percussió prenia el relleu a les cançons melodioses de la trikitixa i on la banda sencera es bolcava a la percussió amb txalapartas, panderos, esquellots, bidons i fins i tot el públic hi participava picant de mans.
Iñaki va explicar lorigen de les txalapartas, un instrument de percussió tradicional basc format per blocs de fusta de diferents mides i sons, que es toca sempre en parella, i es diu que prové de la pràctica de triturar les pomes amb bastons durant lelaboració de la sidra. Tanmateix, al llarg del concert es van poder escoltar dues txalapartas diferents, lhabitual feta de fusta i una feta amb pedres que els va donar un home francès molt entranyable que van conèixer en un dels seus concerts arreu dEuropa.
Els temes, tots ells amb tonades de trikitixa molt animades, giraven entorn dun estil folk pop, amb essència de la música tradicional basca i fins i tot es van aventurar amb algun fandango que convidava el públic a ballar, com Fandangos de Circo. Les lletres principalment en Euskera eren entonades per la cantant Carla Sevilla de veu molt plena, acompanyada als cors pel guitarrista del grup. Interpretaren sobretot temes del treball titulat Ekhi tals com Erregresioa (regressió), Maitale Eroak (amants bojos) amb moments de percussió brillants. També daltres com Negarrik Egiten Ez Duten Umeak (els nens que mai ploren) o Maçaners (dedicada a aquest petit poble al peu del Pedraforca on shi celebraven trobades dacordionistes). Finalment, per acabar el concert van tocar diversos fandangos en format acústic i una cançó dedicada als aficionats de volar en parapent, afició de lIñaki, Airean Aske.