L'etnòleg Salvador Palomar repassa els orígens dels barris i de les seves festes
 |
| Conferència de Salvador Palomar, ahir al vespre al Centre Cultural |
El Centre Cultural acollia, ahir al vespre, la conferència titulada "Les antigues festes de barri", a càrrec de l'etnòleg Salvador Palomar membre fundador l'any 1980 de l'entitat Carrutxa, dedicada a la recerca i dinamització de les festes i la cultura popular i tradicional. La xerrada estava emmarcada dins del Cicle de Memòria de Tardos "De l'Estació a l'Eixample: memòria d'un barri de Cambrils".
Per començar la seva exposició, Salvador Palomar es va centrar en els orígens de la creació dels barris que, entre d'altres qüestions, es remunten a les ciutats emmurallades del segle XIV, així com a la diversificació de diferents oficis que, pels seus treballs, havien d'instal·lar-se a l'exterior del nucli de població. Era el cas dels pelleters, dels terrissaires o dels ceramistes, per exemple. La gent d'un mateix ofici tendia a agrupar-se. En aquest punt, Palomar va apuntar el cas del barri del Pallol de Reus, que antigament estava ple de forns d'aquest tipus d'oficis. De fet, aquesta diversificació va contribuir a la creació de barris.
"Les festes de barri són festes de proximitat i amb una participació directa del veïnat"
Pel que fa a les festes de barri, Salvador Palomar va definir-les com "la celebració d'una part de la població amb una certa identitat, són festes de proximitat i amb la participació directa del veïnat". Aquestes festes s'establien per dues motivacions: o bé se les anomenava festes majors de barri o festes dels patrons de barri en honor a la festa del sant del barri o bé s'organitzaven per Corpus, "una gran festa que l'Església Catòlica 'copia' del model de solemnitat de l'arribada d'un rei i l'aplica a l'exaltació de Crist. Aquesta festa tant solemne es prestava a que es pogués organitzar per barris al llarg d'una vuitada, per tant, cada part de la població o barri feia la seva festa a l'entorn de Corpus com a diada principal". En aquest punt, Palomar va explicar que encara avui dia a Riudecanyes hi ha els carrers de Dilluns, de Dimarts o de Dimecres, que "són topònims vinculats a aquesta vuitada de Corpus".
Tal com va explicar Salvador Palomar, les festes de barri havien de caracteritzar-se per diferents qüestions: "havia de ser festa i els primers signes d'aquesta festa eren els guarniments, la decoració dels portals, la gent comprava papers de colors, feien flors i serrells. Normalment es guarnia l'entrada a l'espai festiu, perquè es tractava d'una situació excepcional de festa. Hi havia tota una feina veïnal de decoració i tothom formava part de la festa". Quant al finançament d'aquestes festes, Palomar va comentar que "es cobraven diners als veïns" i també es feien subhastes o rifes de coques, en el cas de Cambrils "tortells". D'aquí venen els tradicionals "balls de coques" que encara perduren en algunes poblacions, "on a cada ballada se subhastava una coca i qui guanyava tenia el dret de començar la dansa".