De l'estació a l'Eixample: la història i els orígens del barri
 |
| Foto de grup dels participants en la ruta històrica pel barri de l'Eixample |
Ahir al matí es va organitzar la ruta històrica comentada "De l'estació a l'Eixample", emmarcada en el desè Cicle de Memòria. L'arxivera municipal Montserrat Flores i el director del Museu d'Història de Cambrils Gerard Martí van ser els encarregats de guiar a la comitiva de gent per diferents punts del barri on van explicar els seus orígens, el seu creixement i transformació urbanística i les seves peculiaritats.
La ruta va sortir des de l'estació de tren, un dels trets identificatius del barri. De fet, la primera aturada del recorregut van ser els antics habitatges dels ferroviaris que encara es conserven a tocar de les andanes del tren. Tal com va explicar Montserrat Flores es tracta d'uns edificis senzills i discrets i més enfonsats del nivell del terra amb més d'un segle d'història que es van construir per donar habitatge als treballadors del ferrocarril, ja que la majoria provenien de fora, sobretot des de València. En aquest punt, Pere Navarro participant en el recorregut va explicar que ell havia nascut i viscut en una d'aquelles cases, on ja hi vivia la seva àvia materna.
150 anys de tren a Cambrils
El següent punt de la ruta va ser tot just a l'altre costat de l'actual estació de tren, en l'anomenat moll de càrrega. En aquest espai es va recordar que el 18 de març de 1865 ara fa 150 anys van començar a passar els primers trens per Cambrils, arrel de l'expansió de la xarxa elèctrica arreu de l'Estat. L'arxivera Montserrat Flores va apuntar que, aleshores l'Estat no tenia prou diners per invertir en aquestes infraestructures i va facilitar que fossin els empresaris més importants del moment els que tiressin endavant noves línies del ferrocarril. Aleshores, el transport de mercaderies es veia com el gran futur econòmic per fer arribar els productes cap a França. Cal dir però, que tot i que les inversions eren privades, l'Estat va garantir que es donés un servei col·lectiu. En aquesta aturada de la ruta es va comptar amb el testimoni d'Emilio Sanchís que, des de 1964 a 1967, va ser factor de circulació a l'estació cambrilenca. Sanchís va descriure diferents espais de l'estació com la caseta de làmpades on s'hi emmagatzemava l'oli que donava llum als fanals, els habitatges del factor de circulació, del cap d'estació i del cap de vies i obres. També va descriure diferents elements com la campana que servia per donar avís del pas dels trens i l'edifici que encara avui dia es manté davant de l'estació on es guardaven els materials i que, durant un període també va ser un espai dormitori per treballadors que venien de fora. A l'alçada de l'actual pas a nivell també hi havia la caseta del guardabarreres, que tancava el pas amb una cadena cada vegada que se l'avisava de l'arribada d'un tren.
Els guardaagulles, els guardabarreres i els dipòsits de l'aigua
El tercer punt de la ruta va ser fora del barri, seguint la línia del tren a la Llosa a l'alçada del Mas Sentís, on encara es conserva una caseta del guardaagulles. Tal com va explicar Carme Calabuig, des d'aquest punt en sentit sud la via passa de dos a un sol carril. Antigament, el mecanisme era manual i els seus pares hi treballaven. Després d'aquest punt, la comitiva es va dirigir fins al final del carrer de la Verge de Montserrat, gairebé a tocar del barranc de la Mare de Déu del Camí, on encara es conserven les restes dels antics dipòsits d'aigua que donaven servei als trens de carbó. L'aigua d'aquests dipòsits, segons van explicar, provenia del Molí de les Tres Eres i "tenia molta fama i molta anomenada per la seva qualitat". Antigament, al costat de l'estació hi havia una font que venia de la Mina dels Tontos i la gent que venia amb el tren baixava per veure d'aquella aigua tan bona. En aquest punt van explicar que l'estació es va situar a l'alçada de l'antic camí que baixava en direcció recta des de l'Ermita fins al mar, en el punt que quedava més a prop entre el nucli antic i el mar. A partir d'aquest espai es va començar a configurar el barri.
Es comença a preveure el barri
Després, el carrer de Barcelona va servir per explicar diferents edificis que es van muntar al seu voltant com l'antic xalet del Doctor Pasqual que anteriorment s'havia anomenat Villa Paquita, les casetes dels ferroviaris, l'antic escorxador, una fàbrica d'alcohol aiguardent o la fàbrica d'embotellament del Sellarès. Tot plegat va servir per explicar que el barri començava a acollir diferents elements de creixement econòmic, que s'instal·laven fora del nucli antic i que escollien una zona de confluència de transports, és a dir, a prop del ferrocarril i a prop de la carretera. En aquest punt, van mostrar el plànol del primer Pla General de creixement urbanístic. Segons van dir, el barri de l'Eixample es va pensar l'any 1934, quan els nuclis antics tant de la Vila com del Port començaven a estar molt plens. Aleshores van preveure un creixement de forma quadriculada, un barri en forma d'eixample. La urbanització però no va començar fins als anys 60. Tal com va explicar Flores, el barri ha tingut històricament dues denominacions: barri de l'estació i barri de l'Eixample i totes dues són vàlides, perquè l'estació de tren va ser el primer edifici important de la zona, mentre que el nom d'Eixample és quan es planifica el barri com a tal.
Gent del nucli antic porta la tradició de fer festes de barris
Molta gent del nucli antic, sobretot pagesos, van marxar a viure cap al nou barri. En aquest cas, es va comptar amb el testimoni d'Amadeu Mas que va explicar que la seva família que es dedicava a la pagesia vivia a la plaça de la Vila. Hi va haver un moment que entre carros, cotxes i tractors, el nucli antic era molt estret i van decidir fer una nova casa a l'Eixample, on hi havia molt més espai.
En aquest punt, en un dels garatges del carrer de Santa Joaquima de Vedruna, els visitants van poder veure alguns dels elements de les festes de barri: com antigues banderes del barri del "Ensanche", bastons antics, vestuari dels correfocs, etcètera. Amadeu Mas va donar el seu testimoni de com la gent que va anar a viure al nou barri en creixement també va portar les tradicions del nucli antic de fer festes de barris. L'any 1979 es van iniciar les primeres festes del barri de l'Eixample.
La Torre del "Cassiano" i les "cases barates"
El següent punt de la ruta va ser la Torre del "Cassiano", l'edifici més antic que es conserva al barri, del segle XVI-XVII. Aquest edifici està situat en l'antic Camí dels Corretgidors i era una torre defensiva situada en un encreuament de camins. A continuació, el carrer de Ramon Berenguer IV va servir per explicar l'inici de l'expansió urbanística al barri amb les primeres "cases barates" i, posteriorment, una segona promoció de "cases barates", construïdes entre els anys 50 i 60. Josep Maria Siuró va comentar, en aquest punt, que la primera promoció va ser impulsada per l'Obra Sindical del Hogar amb la Cooperativa com a organisme que hi estava al darrere, mentre que en la segona fase, la Cooperativa hi va intervenir molt més. Eren habitatges de protecció que van ser sortejats tant per l'Obra Sindical del Hogar com per la Cooperativa. Bona part dels terrenys on es va construir formaven part del tancat dels Vidal.
La rambla, eix central del barri
La penúltima aturada de la ruta va ser a l'avinguda de Josep Vidal i Barraquer, coneguda popularment com passeig de l'Estació o "la rambla". Tal com van apuntar, l'any 1942 l'Ajuntament va demanar poder obrir el carrer per fer un accés directe cap a l'estació de tren, baixant des de la Vila. La pavimentació d'aquest espai però, no es va fer fins a meitats dels anys 70. Aquest passeig sempre ha estat l'eix central del barri i de les festes al barri.
Monument a Antoni de Gimbernat
Finalment, el monument a Antoni de Gimbernat situat al capdamunt de la rambla va servir per comentar l'obra d'aquest fill il·lustre de Cambrils, un dels cirurgians més importants de la història. Per parlar de la figura de Gimbernat, Pere Mestres va explicar el simbolisme de l'escultura que, l'any 1968 l'Ajuntament va instal·lar en honor a aquest cambrilenc. Segons Mestres, l'obra va ser creada per Lluís Maria Saumell, un escultor "molt trencador" en aquella època. Va crear una peça que recrea una espelma: té una base que representa la infantesa de Gimbernat; a sobre hi té uns ferros recaragolats que simbolitzen el dolor i la malaltia; al centre hi ha una columna que són els coneixements de Gimbernat per eliminar el dolor i la malaltia i, finalment, la flama al capdamunt que simbolitza el record dels cambrilencs cap a Gimbernat. Per arrodonir la visita, la gent que va voler va poder visitar el magatzem d'Emilio Sanchís, on hi té un petit museu dedicat al món del tren amb recreacions de locomotores, trens i d'altres estris de l'ofici, així com d'altres peces d'antiguitat que ha anat col·leccionant i d'altres que les ha fet ell mateix.