Es localitzen per primera vegada a Cambrils dos exemplars dànec mandarí
 |
| Imatge d'un dels dos ànecs mandarí localitzats a la desembocadura de la riera de Riudoms (imatge cedida per Nacho Galan) |
Des del passat mes de desembre, els ornitòlegs han localitzat dos exemplars d'ànec mandarí, un mascle i una femella, a la desembocadura de la riera de Riudoms de Cambrils. Un espai natural on es forma una petita llacuna d'aigües salabroses. Es tracta d'una espècie de gran interès ornitològic per la seva bellesa i per què és el primer cop que es veu en aquestes contrades. Es preveu que es quedi en aquest indret fins a l'arribada de la primavera.
Aquests exemplars dànec mandarí es poden veure des del pont de fusta, situat molt a prop de la Torre de l'Esquirol, també coneguda com la Torre del Telègraf, nedant en les aigües de la llacuna o per la zona de vegetació del voltant, on també es poden veure altres ànecs com coll-verds, polles d'aigua o ànecs de granja.
Una espècie originària de Xina
L'ànec mandarí és una espècie d'ocell anseriforme originària de la Xina, el Japó i Sibèria. Dotada de colors vius, ha estat introduïda a diversos punts d'Europa i és molt apreciada per la seva bellesa. De constitució robusta i elegant, pot arribar a fer fins a 45 cm de longitud i presenta un notori dimorfisme sexual. Els mascles només s'assemblen a les femelles quan estan protegits pel plomatge d'eclipsi. En època d'aparellament, els mascles presenten un plomatge extraordinàriament acolorit. El color predominant és el marró, amb un casquet al clatell de color vermell i amb lluïssors metàl·liques de color verd al front i a l'extrem de les ales. Damunt dels ulls foscos, hi té dues franges laterals blanques o de color crema molt clar i el bec adquireix un to roig coral·lí. El pit i la gola són de color morat; el ventre, blanc i els costats, d'un to crema amb dues bandes blavoses que donen pas a dues franges ataronjades que van cap amunt. Les femelles tenen un plomatge molt més discret, de tons marronosos, amb un anell blanc al voltant de l'ull i una franja del mateix color darrere l'ull. La part del ventre és més clara que el dors.
En temps passats, aquesta espècie va estar molt estesa per tot l'est d'Àsia, però les exportacions massives amb destí a zoològics, parcs i col·leccions, juntament amb la destrucció dels seus hàbitats, han reduït les poblacions de Sibèria i la Xina, on hi queden menys d'un miler de parelles a cada lloc. Al Japó, en canvi, es calcula que n'hi ha unes 5.000.
A Europa, s'hi va establir al segle XX mitjançant escapaments i alliberaments. Aquestes poblacions europees, principalment situades a la Gran Bretanya, on s'estima que hi ha unes 1.000 parelles, i al centre d'Europa, fan desplaçaments hivernals cap a latituds més al sud.
A Catalunya, des de fa anys, a l'hivern es pot veure algun ànec mandarí de forma ocasional a Garrotxa i al Pla de l'Estany.