Laureà Pagarolas: "Gimbernat fou un personatge extraordinari, un personatge il·lustrat"
Laureà Pagarolas en un moment de la seva conferència sobre Antoni de Gimbernat, aquest passat divendres |
El passat divendres al vespre va tenir lloc a la sala dactes del Centre Cultural la conferència "Antoni de Gimbernat: el seu entorn familiar i social", amb la col·laboració del Museu dHistòria de Cambrils i lAntena del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili. Lacte semmarcava dins del cicle commemoratiu que promou lAjuntament de Cambrils amb motiu del bicentenari de la mort de lil·lustre cirurgià. La conferència fou pronunciada per Laureà Pagarolas i Sabaté, director tècnic de lArxiu Històric de Protocols de Barcelona. Pagarolas, fill de Vinyols i els Arcs, és doctor en Història Medieval i ha ensenyat arxivística i història a la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Ha escrit una vintena de llibres, entre els quals un dedicat a la figura dAntoni de Gimbernat, la seva família i lentorn socioeconòmic del Cambrils del segle XVIII. Aquesta obra va guanyar el primer Premi dAssaig Vila de Cambrils lany 1984 i, recentment, ha estat digitalitzada per lAjuntament de Cambrils per permetren la consulta virtual gratuïta.
Precisament, la conferència del Dr. Pagarolas va estar basada en bona part en el seu llibre, el qual continua ben vigent encara avui en dia. Lorador va estructurar lexposició en quatre parts. En la primera, va exposar el context de lèpoca, el segle XVIII, el qual va definir com "el segle de la gran embranzida del país". Va destacar-ne lexpansió urbana, el creixement demogràfic i el paper econòmic de lagricultura especialitzada en el vi a Cambrils. A continuació, va parlar sobre la família Gimbernat, una nissaga de notaris establerts a Cambrils al segle XVII. Com a bon especialista en la història del notariat, Pagarolas va aturar-se en aquest punt per explicar el paper predominant de la funció notarial en la història catalana. Tanmateix, el pare del cirurgià no va exercir la notaria, sinó que era pagès, una condició que no tenia perquè ser marginal en la societat de lèpoca, segons va puntualitzar lorador.
"Gimbernat fou un personatge extraordinari, un personatge il·lustrat"
Antoni de Gimbernat va quedar orfe de pare als sis anys i fou el germà gran, Sebastià, qui va tirar la casa endavant. Pagarolas pensa que aquesta circumstància devia estimular els germans per definir el camí de les seves vides. El futur cirurgià va marxar a estudiar a Cervera i, per influència de limminent metge de Constantí, Pere Virgili "un veritable savi", va continuar els estudis al nou col·legi de cirurgia de Cadis, un centre nou, modern i progressista. Gimbernat va destacar aviat en el seu camp i va anar escalant posicions en el món mèdic, una vegada establert a Barcelona. Per Pagarolas, el fet clau de la carrera professional de Gimbernat fou el viatge comissionat per Europa que va realitzar entre 1774 i 1778. Al seu retorn, el rei li va encarregar la creació del col·legi de cirurgia de Madrid i, després, fou nomenat cirurgià de cambra, cosa que el va portar al seu ennobliment en un moment en què ja era sobradament reconegut arreu. Segons va dir Pagarolas, "Gimbernat fou un personatge extraordinari, un personatge il·lustrat".
Pagarolas va acabar la xerrada fent un repàs dels descendents de la família Gimbernat. De la branca del cirurgià, tot i que ja desvinculada de Cambrils, va anomenar Agustí Gimbernat Grassot, metge i diplomàtic, el qual fou el primer biògraf del seu pare. Però, especialment, va destacar la figura de Carles Gimbernat Grassot, gran geòleg i naturalista, el qual ha estat poc reconegut. Finalment, de les branques laterals, Pagarolas va dir que nhavien arribat dues fins als nostres dies, aquestes més vinculades a Cambrils. En una delles hi va destacar lactor Antoni Gimbernat Ballvé, mentre que laltra entronca amb el cardenal Francesc Vidal i Barraquer. Pagarolas va acabar puntual la seva conferència, que va comptar amb gairebé una cinquantena dassistents, entre els quals lalcaldessa, el regidor de Cultura i Festes i alguns polítics locals.