Tema del mes

Cambrils adquireix 48 quadres del pintor Anthony Gross

Per Redacció

Jordi Moreno, Joan Serra, Lluís Colom i Gerard Martí en la presentació dels quadres d’Anthony Gross.
L’Ajuntament de Cambrils, des de l’Organisme Autònom del Museu d’Història, ha adquirit recentment 48 quadres del pintor i gravador anglès Anthony Gross. Concretament tres aquarel·les dibuixades l’any 1933, l’esbós d’una pel·lícula de dibuixos animats titulada “The Storm” composta per 38 dibuixos, i 7 aquarel·les dels anys 50, totes inspirades en Cambrils. El preu global del conjunt adquirit ha estat de 38.000 euros.

Fa aproximadament un any, a les edicions de novembre i desembre, el redactor de la Revista Cambrils Jordi Moreno va donar a conèixer la troballa casual per Internet de l’obra d’aquest artista. Aleshores, la prestigiosa galeria d’art londinenca Redfern Gallery tenia a la venda dues aquarel·les dibuixades a Cambrils a principis dels anys 30. Fruit del contacte que va establir aquest redactor amb Richard Gault, director de la galeria, va ser possible conèixer més detalls sobre les estades que va fer Gross al nostre poble. Mary Gross, filla del pintor, va fer arribar al galerista l’esbós d’una pel·lícula de dibuixos animats inspirada en Cambrils i diverses aquarel·les dibuixades pel seu pare l’any 1952. Gràcies a aquest fet la Revista en va publicar una mostra, donant a conèixer obres d’art que fins aleshores eren desconegudes al nostre municipi.

§ L’evolució de la compra dels quadres Els primers passos abans d’efectuar la compra§

Mary Gross, Lluís Colom i Richard Gault a Londres amb els quadres adquirits.
Davant la gran quantitat d’obres relacionades amb Cambrils i la rellevància d’Anthony Gross, la junta de l’Organisme Autònom del Museu d’Història va decidir adquirir els quadres a principis d’enguany. Lluís Colom, regidor de Cultura, ens parla de com es van iniciar els tràmits: “d’ençà la publicació dels articles a la Revista, de seguida em va passar pel cap que l’Ajuntament havia d’adquirir els quadres fos com fos. Ho vaig comentar al director del Museu d’Història, Gerard Martí, i al patronat del museu. La idea va ser vista amb bons ulls per gairebé tothom”. El següent pas va ser suplementar el crèdit del pressupost del museu, “aleshores érem conscients que si no teníem els diners no podíem negociar amb la galeria ni amb els hereus del pintor”. Les primeres reticències van tindre lloc durant el ple en què s’havia d’aprovar el suplement de crèdit, “se’m va criticar que tot ho feia de cap per avall i que començava la casa per la teulada, em van dir que primer comprés els quadres i després ja els pagaríem. Jo entenia que no i crec que l’experiència demostra que va ser l’actuació més adequada”.

Aprovat el suplement de crèdit, el següent pas va ser demanar assessorament jurídic i fiscal. La Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural Català de la Generalitat de Catalunya va efectuar una valoració econòmica de les obres que l’Ajuntament volia adquirir. “Volíem assegurar-nos que el preu ofert per la galeria responia al valor real de les obres” afirma Lluís Colom. El passat mes de juliol, les negociacions van entrar en un punt d’inflexió quan el Patronat del Museu d’Història es va oposar a pagar el preu fixat per Redfern Gallery, que era el doble del que havia taxat l’organisme dependent de la Generalitat. Llavors els hereus d’Anthony Gross van ofertar un deu per cent de descompte, que novament va ser rebutjat per aquesta junta. En aquell moment les negociacions van entrar en punt mort, “en alguns moments vam veure la possibilitat d’adquirir-los una mica llunyana, però mai vam deixar d’afluixar, constantment hem estat evolucionant amb més o menys rapidesa en la negociació de la compra d’aquestes obres”.

§ Arriba l’acord després de mesos d’intenses negociacions§

Segons el regidor de Cultura, Lluís Colom, malgrat que el preu global de les obres era el doble del taxat pels experts, en cap moment la galeria va intentar aprofitar-se de l’interès que mostrava l’Ajuntament per elles, “la galeria donava preus de mercat i aquests eren consultables a la plana web de la galeria”.

Gerard Martí, director del Museu d’Història de Cambrils, també va participar activament en el procés de compra, “a partir del moment en què la junta de taxació va emetre la seva valoració econòmica, les negociacions van ser molt intenses”. Des de la junta del patronat del museu es va proposar que a banda del preu també es pogués negociar el nombre d’obres a adquirir. Gràcies a aquest fet, sense variar el preu, es va proposar a la galeria londinenca incloure diverses aquarel·les dibuixades els anys 50 que encara no havien estat valorades per Redfern Gallery. Segons Gerard Martí, “amb aquesta decisió vam aconseguir fer un pas endavant i incloure al pack total unes obres pintades a Cambrils que també interessaven al museu. Entre el que ens oferia la galeria inicialment i el que finalment s’ha aconseguit adquirir calculo que hem aconseguit una rebaixa d’un 20 o un 25 per cent”. Lluís Colom afegeix “vam regatejar fins al final, pel mateix preu en principi previst vam comprar tota l’obra disponible d’aquest pintor sobre Cambrils. Hem fet la compra del segle, però crec que la importància d’aquesta operació no és haver aconseguit 48 obres per 38.000 euros sinó el fet de ser el primer museu a nivell de l’Estat que té obres d’aquest prestigiós pintor i a més inspirades en Cambrils”.

Un factor que va afavorir l’entesa entre les parts va ser la bona predisposició de Mary Gross, filla del pintor. Segons Colom, “sempre va existir un especial interès que l’obra dibuixada a Cambrils fes cap al nostre poble, segur que si no hagués estat per l’Ajuntament, la família no hagués venut part d’aquesta obra o els preus haguessin estat molt alts. Mary Gross ens va comentar que segurament el seu pare si fos viu se sentiria molt content de veure que les obres finalment són exhibides a la torre del Port”.

§ La compra es va formalitzar a Londres§

El regidor de Cultura, Lluís Colom, i el director del Museu d’Història de Cambrils, Gerard Martí, van viatjar a Londres el passat 20 de novembre per efectuar l’adquisició de les obres. Abans de lligar la compra, va ser necessari realitzar diversos tràmits bancaris. Els diners de la compra s’havien transferit des de l’Estat espanyol a la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis i calia anar-los a buscar a la seu que té aquesta institució a Londres. Formalitzat aquest tràmit, es van dirigir a la galeria londinenca Redfern Gallery, al número 20 de Cork Street. Allí van conèixer en persona el director de la galeria, Richard Gault, i la filla del pintor, Mary Gross.

Efectuat el pagament, els quadres ja eren propietat de l’Ajuntament. Abans d’iniciar el seu transport a Cambrils es va fer un inventari de totes les obres comprades factura en mà. A continuació, una empresa internacional especialitzada en el transport d’obres d’art va procedir a l’embalatge dels quadres amb papers especials estancs que preservarien la humitat i la temperatura de les obres durant el viatge. A causa d’un error logístic de la companyia aèria Iberia les obres, en comptes d’arribar directament a Barcelona, van anar a parar a Berlín. Una vegada resolt aquest error inesperat, la caixa de fusta amb els quadres va arribar al Museu d’Història de Cambrils, on es va efectuar un nou inventari dels treballs adquirits.

La venda dels 38 dibuixos que conformen l’esbós de la pel·lícula de dibuixos animats “The Storm” tenia unes condicions especials imposades des de la galeria per Mary Gross. L’obra no es podia disgregar o vendre per separat, a més, el comprador havia de ser un organisme de caire públic del poble que l’havia inspirat. A part dels dibuixos, Redfern Gallery va cedir a l’Ajuntament el vell carpetari que havia contingut aquesta obra. En ell apareix escrit a mà “The Storm” i el nom d’un col·laborador seu, Hector Hoppin, que va ajudar a Gross en la confecció de diverses pel·lícules de dibuixos animats.

§ Una compra inusual que va sorprende el Servei de Museus de la Generalitat§

Gerard Martí, director del Museu d’Història afirma que en la compra han intervingut un gran nombre d’organismes i institucions públiques, des de la delegació d’Hisenda provincial, passant per la Generalitat de Catalunya, així com els mateixos tècnics municipals de l’Ajuntament. Sobretot destaca la tasca del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya, “ens han assessorat en tots els temes legals, fiscals i tècnics, com ara el transport i l’assegurança. S’han mostrat sempre molt sorpresos davant la iniciativa del nostre municipi per comprar tantes obres i de tanta importància. El Servei de Museus assessora més sovint l’exportació d’obres d’art que la seva importació des de l’estranger”.

Comenta aquest article