Es presenta un estudi sobre 400 cinemes de la demarcació
 |
| Un moment de la presentació del llibre d'Isaac López Sánchez, ahir al vespre al Centre Cultural |
Ahir dimarts al vespre al Centre Cultural, l'Antena del coneixement de la URV va presentar el llibre "Historia de los cines tarraconenses. Un viaje de cine por la provincia, desde sus inicios hasta la actualidad" a càrrec del seu autor Isaac López Sánchez. A la presentació de l'acte, Gerard Martí va remarcar el fet simbòlic que l'esdeveniment tingués lloc al Centre Cultural, espai físic on fins a la Guerra Civil hi va haver la sala de l'Agrària. L'historiador tarragoní Isaac López, va començar a explicar el contingut del seu llibre on es relata la ubicació, temporalitat i data de tancament de gairebé 400 cinemes censats a la demarcació. López va deixar palesa la seva estima per Cambrils, amb el cinema Rambla on es feia cinema d'estiu, però el cas pioner va ser el de la societat El Porvenir, coneguda com La Cadira, ja que el 1932 s'hi projectava cinema a la fresca. L'investigador tarragoní, va assegurar que casos de cinema al carrer "igual com apareix a Cinema Paraiso" són un signe de 'mediterraneitat'. A nivell de la demarcació només ha trobat el cinema cambrilenc i en segon lloc, un cas al Baix Penedès, com els dos més antics.
"El Jec", la primera sala a Cambrils entre 1909 i 1910
Va voler fer un repàs de cambrilencs i persones dedicats íntegrament al cinema, López va destacar la figura d'Antonio Llorens, així com Lluís Domingo. Isaac López va explicar que antigament els cinemes es podien catalogar com a comercials, religiosos i d'estiu. Així va explicar que si la primera projecció de cinema a la demarcació va ser a Reus el 1897, a Cambrils la primera sala seria la coneguda com "El Jec" entre els anys 1909-1910. Aquest cinema només funcionaria fins el 1911, quan es va posar en funcionament la sala del cafè "Cal Fabara". En aquesta fase inicial, Isaac López va esmentar que "El Cantor de Jazz" seria de les primeres pel·lícules que va projectar la sala del Centre Catòlic, coneguda com "l'Agrària". Va assegurar que aquesta societat va projectar alguna pel·lícula a l'Ermita de la Mare de Déu del Camí.
Repàs per les sales cambrilenques
L'historiador tarragoní va fer un repàs de diferents sales cambrilenques com el Porvenir, que va estar en funcionament entre 1910 i 1936, però després es convertiria en el Cinema Español entre 1953-1970, i finalment Mariland fins aproximadament 1979; el Pòsit de Pescadors de 1932 a 1978 (i enderrocat el 2005); el cinema de "La Salle" que, durant molts anys, Lluís Domingo en va ser el responsable de la màquina; el cinema Voramar 1961-1969; el cinema Rambla que si bé el 1968 ja era cinema d'estiu, es va posar a funcionar el 1970. López va expressar la brutal pèrdua de sales de cinema: el 1964 a la demarcació hi havien 253 sales, mentre ara n'hi ha 31. Així va reivindicar la sociabilitat que ha suposat aquest entramat de sales des de principis de segle XX: "el cinema va ser ràpidament acceptat per les classes populars, en canvi rebutjat per la burgesia".
Sana rivalitat entre l'Agrària i la Cadira
Cambrils seria un de tants exemples, on abans de posar-se en funcionament els cinemes, López té documentades projeccions amb càmeres fosques portàtils al carrer, en punts propers a l'estació de tren. En aquesta època a primers anys de segle XX, es feien projeccions en barraques de fira. Quan es va començar a passar a les sales com el Centre Catòlic, hi havia les germanes Val que tocaven el piano per acompanyar les pel·lícules de cinema mut. Segons López, la sana rivalitat entre l'Agrària i la Cadira, va donar un ric llegat cinematogràfic a Cambrils amb nombroses projeccions en el primer terç de segle XX. López va lamentar la pèrdua del ritual sociològic d'anar al cinema, ja que actualment els cinemes es desplacen a polígons comercials i no tenen a veure amb el fort llegat social i cultural d'abans. I va acabar preguntant-se què passarà amb les nombroses sales que hi ha a la demarcació que són testimoni de la feina de tants professionals i d'una època daurada del cinema.