A dalt, el Ball de Bastons van fer una actuació en l’acte de commemoració del Setge. A sota, Ernest Benach, durant el seu parlament davant el portal

Diumenge 12 de desembre va tenir lloc l’acte d’homenatge als cambrilencs morts al Setge de 1640. L’acte, que va transcórrer amb el fred habitual de cada any davant del portal del carrer Major, va comptar amb la presència del president del Parlament, Ernest Benach. La comitiva municipal va arribar a la plaça del Setge acompanyada pel Ball de Bastons de Cambrils i la colla geganteta Tota l’Endenga. Va obrir l’acte l’alcalde, Robert Benaiges, que va destacar la singularitat de l’acte, ja que segons ell és una jornada per reivindicar la identitat nacional i les llibertats. Quan li va tocar intervenir al reusenc Ernest Benach, aquest va deixar clar que els fets de la Guerra dels Segadors de Cambrils suposen un dels episodis més dolorosos de la nostra història. Benach va deixar palès que “ressona a l’ànima, però també hauria de ressonar a les escoles” fent èmfasi en la necessitat de recuperar la nostra memòria històrica. Pel president del Parlament, la desfeta de la vila davant de les tropes de Felip IV, ens demostra que “un i altre cop ens hem refet a les situacions de setge” a les quals ha hagut de fer front Catalunya. Així, va assegurar que els catalans som un poble dialogant, solidari, però també tossut amb les seves conviccions, “ens sobreposem als mals moments”. En referècia a aquesta voluntat, Benach va recordar que lamentablement encara hi ha un article de la Constitució on l’exèrcit apareix com a garant de la unitat de l’Estat, “malament anem si al segle XXI hem d’invocar les armes per defensar la unitat d’Espanya”. Ernest Benach es va preguntar per què hi havia tanta por a fer canvis a la Constitució, per això referent a la reforma de l’Estatut creu que ara “és temps de ser valents”. Per Benach l’aferrissada defensa que van oferir els cambrilencs aquell desembre de 1640, “és un símbol contra les imposicions”. L’acte es va acabar amb una actuació del Ball de Bastons i dels tres gegants que precisament simbolitzen dos dels defensors –l’Ermengol i la Magdalena– i el cap de les tropes castellanes que va dirigir aquell setge –el Marquès de Los Vélez–.