L'Havanera i l'Antoni visiten als 415 alumnes del CEIP Cambrils

L’Havanera és una somera catalana que, acompanyada del seu propietari Antoni Valentí, ha recorregut el territori català per tal de promocionar la raça del guarà català, en perill d’extinció. L’Havanera va iniciar la seva ruta el 27 de novembre a Ulldecona i va arribar a Cambrils el 30 de novembre, on va va visitar els 415 alumnes del CEIP Cambrils, que la van rebre al pati de l’escola. Amb aquesta ruta Antoni Valentí vol donar a conèixer i promocionar el guarà català, una iniciativa que va començar el 2002 amb l’adquisició de l’Havanera.

La ruta del guarà

Després de passar per 36 pobles i ciutats en 15 etapes, l’Havanera i l’Antoni van arribar al monestir de Montserrat el passat 12 de desembre. Durant la seva expedició han recorregut 326 quilòmetres a peu seguint els senders de gran recorregut GR92 i GR96. D’entre les dificultats del viatge, les poques hores de llum pròpies del mes de desembre i la dificultat d’allotjament per a una somera fent una ruta itinerant. Per això, l’Antoni es va fer acompanyar del seu pare, que amb una autocaravana seguia la ruta i buscava un lloc on poder passar la nit. A banda d’utilitzar un mapa, l’Antoni havia marcat prèviament la ruta amb GPS “perquè les noves tecnologies no estan renyides amb la tradició i a l’hora de caminar procuro no fer ni una passa en va”. La valoració de l’experiència és molt positiva però l’Antoni reconeix que de tant en tant “me’n trobo algun que se’n fot, algun somriure irònic quan a algú se li escapa la paraula burro”.

Recuperar la raça

El 1998, amb tan sols 100 exemplars molt vells, la raça del guarà català estava a punt d’extingir-se. Va ser llavors quan Esteve Bosch i Pere Coma, dos veterinaris de Banyoles, van fundar l’AFRAC (Associació per al Foment de la Raça Asinina Catalana) i van iniciar la recuperació de la raça. El llibre de la raça, que controla la UAB, compta amb 378 exemplars registrats, però “per assegurar la supervivència de l’espècie caldria arribar als 1.000 exemplars”, puntualitza l’Antoni. S’ha implantat un microxip a cada exemplar per evitar l’endogàmia i afavorir la recuperació de la raça, un procés llarg i lent. De moment, cada soci de l’AFRAC té l’obligacó de fer-se càrrec, com a mínim, d’un exemplar per evitar que tots els exemplars estiguin junts i que en cas d’epidèmia torni a perillar la supervivència de l’espècie.

§ El ruc català§

El guarà català presenta uns trets físics propis que fan fàcil identificar-lo. És de color fosc, gairebé sempre negre. El voltant dels ulls, la panxa i el morro són de color blanc i tenen les orelles molt grosses i atentes. Cal fixar-se en la gran talla, ja que és el més alt del món, i és molt apreciat per al treball. L’Antoni creu que “l’efecte enganxina ha estat bé perquè quan vaig començar la gent no ho sabia ni pronunciar, tot i això a vegades la gent diu ‘mira quin cavall més gran’ o ‘mira quina mula’ i és un ruc català”.