Aspecte dels treballs de restauració a la façana de l’ermita

Segur que a molts cambrilencs els ha sobtat veure el santuari de la Mare de Déu del Camí cobert per una espectacular bastida. Es tracta de les obres de rehabilitació de la façana de l’ermita que van començar el passat 7 de gener i es perllongaran durant un o dos mesos més. Aquest projecte de rehabilitació contempla per una banda, la restauració de l’antic esgrafiat que recobreix la façana, i per l’altra, la consolidació i neteja dels pilars de pedra.

Un esgrafiat amb dos segles d’història

Feia temps que mossèn Josep Raventós observava les parets de les cases del poble intentant trobar mostres d’esgrafiats, buscava idees per recobrir la façana de la parròquia de Santa Maria. La seva sorpresa va ser majúscula en descobrir que amagat darrere les frondoses palmeres de l’ermita existia un bell esgrafiat amb dos segles d’història. El pas dels anys, l’erosió causada per les inclemències meteorològiques i les mateixes fulles de palmera l’havien malmès considerablement. Un estudi redactat per l’arquitecte municipal, Jesús Coll, va determinar que l’esgrafiat de l’ermita tenia una gran qualitat artística i que calia que fos preservat en bones condicions.

La tècnica de l’esgrafiat consisteix en traçar dibuixos sobre una paret recoberta per dues capes sobreposades de material de colors diferents. Va ser un recurs molt utilitzat durant el segle XVIII per recobrir les façanes d’edificis perquè suposava una solució més barata que els tradicionals murs de pedra. Actualment la tècnica de l’esgrafiat està ressorgint, es tracta d’una forma d’expressió artística que requereix temps i grans dosis d’artesania. Joan B. Subirats coneix molt bé aquesta tècnica i podem trobar exemples recents de la seva obra a Bràfim, el Morell i a la Pobla de Montornès, on ha dibuixat l’esgrafiat de la plaça del la Pagesia. A Cambrils, actualment treballa en la recuperació de l’esgrafiat de l’ermita, però també ha formulat propostes per cobrir la façana de la parròquia de Santa Maria.

Les obres estan pressupostades en quatre milions de pessetes i seran finançades amb les aportacions dels fidels i amb fons parroquials. També es restaurarà la creu de ferro que presideix la façana, es protegirà el vitrall amb l’escut del cardenal Vidal i Barraquer de la rosassa central i es modificaran les pendents de la part superior del mur per evitar que l’aigua rellisqui per sobre l’esgrafiat quan plogui.

§ El problema de les palmeres§

Mossèn Narcís Camós, en un llibre editat el 1657, denominava el santuari de la Mare de Déu del Camí com ermita de Santa Maria de la Palma o del Palmer. Tots coneixem el vincle d’unió existent entre la nostra patrona i les palmeres. Actualment el santuari està envoltat per alguns exemplars d’aquest tipus d’arbre. El problema ve quan les seves fulles amb l’ajuda del vent peten sobre les parets de l’ermita i les erosionen.

Segons mossèn Raventós, a curt termini caldrà prendre una decisió pel que fa aquest tema, “no podem suprimir-les, però tampoc podem deixar-les tal com estan, actualment no són perilloses, però arribarà un moment que sí ho seran, a més no podem deixar que continuïn fent forats a les parets”. Davant aquesta problemàtica l’Ajuntament està estudiant un projecte d’enjardinament que allunyarà les palmeres de les parets de l’ermita.