Oliver Klein: La solidaritat és la tendresa dels pobres
La seva experiència com a cooperant comença quan a primer de carrera coneix un grup de companys i companyes que participaven en projectes al tercer món finançats per una organització de lorde de les teresianes. Amb aquests joves durant aquell curs 1994-1995 van idear crear en base a aquesta organització Intered-Catalunya amb la intenció de portar a terme diferents projectes de desenvolupament en països subdesenvolupats. Aquesta organització fa dos anys va rebre un ajut de lAjuntament de Cambrils per tal de construir una escola rural al sud dArgentina. Lestiu de 1995 lOliver fa el seu primer viatge com a cooperant, en concret a la ciutat de Santo Domingo (República Dominicana). Allí va treballar en un projecte que portava a terme lorganització teresiana dels seus companys duniversitat en el centre cultural Poveda, on lOliver Klein va fer tasques danimador sociocultural. Lany següent va optar per una altra organització no governamental, Setem, en aquest cas en un projecte a Nicaragua. Aquell estiu, però, lOliver no seria lúnic cambrilenc que estaria en aquell camp ja que el Marcel Rubio i la Núria Mariné també van estar treballant a la comunitat de Chagüite Blanco. El projecte que es va portar a terme va ser la construcció duna piscifactoria a més de tasques de suport sanitari i escolar. Lexperiència acumulada durant aquell estiu lanimaria a tornar al mateix país lestiu següent, ara, però, com a coordinador dun projecte duna escola al barri de los Quinchos a Managua, on lacompanyava una altra cambrilenca, Gemma Balañá.
Lany passat va estar treballant a Tànger (Marroc) enviat per una ONG francesa, Apare, que actuava en un projecte amb els nens del carrer amb lorganització marroquina Darna. Sense abandonar la idea inicial del tot, aquest projecte va derivar a una rehabilitació dels jardins de lalcassaba de Tànger, que segons Oliver Klein suposarà un atractiu turístic a explotar. També cal citar que la seva vocació investigadora en el camp de les relacions internacionals lha portat a visitar lestat de Chiapas (Mèxic), el 1999, on com a membre de la càtedra Unesco dels Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona, va estudiar de primera mà el tema dels drets dels indígenes i la implicació de la revolució zapatista. Com a complement de la seva tesi doctoral sobre les relacions internacionals de la UE, el juliol es va traslladar a una universitat de Moldàvia (Rumania), on també va constatar les penúries econòmiques que passa aquell país. A propòsit daquell país diu que estan molt interessats a conèixer com va entrar Espanya a la UE.
El projecte de reforestació a la selva dEquador
Oliver Klein actualment està implicat en un projecte de reforestació a la selva equatoriana per al qual durant aquests mesos està buscant finançament i suport logístic. LONG que encapçala aquest projecte és alemanya, lIBG que lidera la Fundación Proyecto Ecològico Chiriboga. La regió que es pretén reforestar amb aquesta iniciativa, es troba al sud-est de Quito, en una àrea de la selva andina i amazònica. Tal i com explica lOliver Klein, la creixent desforestació daquesta zona ha vingut provocada per la presència de gegantins oleoductes instal·lats per multinacionals petroleres i per lexplotació irracional de fusta per la presència dempreses estrangeres. Grans multinacionals com Texaco, Shell o PetroEcuador (actualment en mans de capital estranger) han estat les encarregades de construir aquests oleoductes que trasporten petroli a través daquesta zona fins a Colòmbia, on és refinat, atravessant centenars de quilòmetres de selva i boscos. LOliver Klein ens explicava que en el seu recent viatge a aquesta zona ha pogut comprovar el perill que suposen aquests oleoductes per a lentorn natural ja que als habituals accidents que pateixen aquest tipus dinfraestructures shi han de sumar sabotatges per part de treballadors de les multinacionals i per part de població autòctona que nextreu cru per motius de subsistència. Aquesta situació provoca que repetidament es donguin casos dinundacions de petroli denormes àrees de selva i boscos amb el conseqüent desastre ecològic que això suposa semblen aquelles imatges que veiem de la Guerra del Golf, tot queda negre i afegeix en els últims cinc anys hi ha hagut 16 grans vessaments que han afectat nombroses hectàrees.
Per la seva banda, les grans empreses dedicades a lexplotació de la fusta compren tota mena de fusta sense que els importi la forma com shan talat aquells arbres. Això provoca que a través dintermediaris sadquireixin grans quantitats darbres que han estat talats sense seguir cap mena de criteri ecològic. Per això el projecte també contempla treballar amb les comunitats indígenes i la població autòctona amb una tasca pedagògica per tal dintentar substituir aquesta mentalitat deconomia depredadora per un sistema autosuficient que respecti lentorn natural. LOliver ens explica que en aquest projecte hi treballaran tècnics agrònoms estrangers i equatorians i voluntaris que sembraran les varietats autòctones darbres que sespera que creixin en uns cinc anys. El principal maldecap del projecte és obtindre suficient fons econòmic per tal de comprar les llavors necessàries.
A lhora de fer balanç de tota lactivitat que ha portat a terme a lexterior, recorda com en els seus inicis com a cooperant hi havia certa incredulitat del voluntarisme daquestes ONG. Entre les imatges més impactants que guarda daquests anys hi ha els brutals efectes que poden provocar les drogues i lalcohol (a la República Dominicana i lEquador), la violència que es viu en el món urbà en una ciutat com Managua (robatoris, violacions, prostitució), la discrimanció i menyspreu de la població indígena (per exemple a Chiapas), les presons dEquador, de les més dures del món, o la deixalleria de San Salvador (El Salvador) on la gent viu sota les deixalles. Assegura que les coses més lletges de la meva vida les he vist en aquests anys. Del contacte amb totes les societats que ha visitat ressalta valors com la família, el respecte a la natura o la necessitat de reconèixer tothom com a persones. El que menys té és el que més comparteix i afegeix que amb la seva experiència ha pogut constatar que la solidaritat és la tendresa dels pobres.
LOliver creu que la seva experiència a lexterior és complementària amb els meus estudis de relacions internacionals i de ganes de fer alguna cosa, davant de les desigualtats econòmiques és com fer les pràctiques de la universitat. A més, creu que et fa pensar en quin grau el nostre model de democràcia i capitalisme es pot exportar i és vàlid per a tota la humanitat. Critica les contínues neglicències que segons ell es donen a lhora de fer suposades accions humanitàries des doccident, com es distribueixen els ajuts a les ONG o el desconeixement per part dorganismes internacionals dels agents autòctons vàlids a lhora de distribuir ajut humanitari. Lamenta que de vegades es fan accions més per caritat o simple voluntat que amb eficència. Entre els seus projectes immediats, a partir del març té planejat anar-sen a Colòmbia a fer un seguiment del projecte de pau que porten a terme diferents iniciatives ciutadanes colombianes.