Societat

Oliver Klein: “La solidaritat és la tendresa dels pobres”

Per Ignasi Martí

La seva experiència com a cooperant comença quan a primer de carrera coneix un grup de companys i companyes que participaven en projectes al tercer món finançats per una organització de l’orde de les teresianes. Amb aquests joves durant aquell curs 1994-1995 van idear crear en base a aquesta organització Intered-Catalunya amb la intenció de portar a terme diferents projectes de desenvolupament en països subdesenvolupats. Aquesta organització fa dos anys va rebre un ajut de l’Ajuntament de Cambrils per tal de construir una escola rural al sud d’Argentina. L’estiu de 1995 l’Oliver fa el seu primer viatge com a cooperant, en concret a la ciutat de Santo Domingo (República Dominicana). Allí va treballar en un projecte que portava a terme l’organització teresiana dels seus companys d’universitat en el centre cultural Poveda, on l’Oliver Klein va fer tasques d’animador sociocultural. L’any següent va optar per una altra organització no governamental, Setem, en aquest cas en un projecte a Nicaragua. Aquell estiu, però, l’Oliver no seria l’únic cambrilenc que estaria en aquell camp ja que el Marcel Rubio i la Núria Mariné també van estar treballant a la comunitat de Chagüite Blanco. El projecte que es va portar a terme va ser la construcció d’una piscifactoria a més de tasques de suport sanitari i escolar. L’experiència acumulada durant aquell estiu l’animaria a tornar al mateix país l’estiu següent, ara, però, com a coordinador d’un projecte d’una escola al barri de los Quinchos a Managua, on l’acompanyava una altra cambrilenca, Gemma Balañá.

L’any passat va estar treballant a Tànger (Marroc) enviat per una ONG francesa, Apare, que actuava en un projecte amb els nens del carrer amb l’organització marroquina Darna. Sense abandonar la idea inicial del tot, aquest projecte va derivar a una rehabilitació dels jardins de l’alcassaba de Tànger, que segons Oliver Klein suposarà un atractiu turístic a explotar. També cal citar que la seva vocació investigadora en el camp de les relacions internacionals l’ha portat a visitar l’estat de Chiapas (Mèxic), el 1999, on com a membre de la càtedra Unesco dels Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona, va estudiar de primera mà el tema dels drets dels indígenes i la implicació de la revolució zapatista. Com a complement de la seva tesi doctoral sobre les relacions internacionals de la UE, el juliol es va traslladar a una universitat de Moldàvia (Rumania), on també va constatar les penúries econòmiques que passa aquell país. A propòsit d’aquell país diu que “estan molt interessats a conèixer com va entrar Espanya a la UE”.

El projecte de reforestació a la selva d’Equador

Oliver Klein actualment està implicat en un projecte de reforestació a la selva equatoriana per al qual durant aquests mesos està buscant finançament i suport logístic. L’ONG que encapçala aquest projecte és alemanya, l’IBG que lidera la Fundación Proyecto Ecològico Chiriboga. La regió que es pretén reforestar amb aquesta iniciativa, es troba al sud-est de Quito, en una àrea de la selva andina i amazònica. Tal i com explica l’Oliver Klein, la creixent desforestació d’aquesta zona ha vingut provocada per la presència de gegantins oleoductes instal·lats per multinacionals petroleres i per l’explotació irracional de fusta per la presència d’empreses estrangeres. Grans multinacionals com Texaco, Shell o PetroEcuador (actualment en mans de capital estranger) han estat les encarregades de construir aquests oleoductes que trasporten petroli a través d’aquesta zona fins a Colòmbia, on és refinat, atravessant centenars de quilòmetres de selva i boscos. L’Oliver Klein ens explicava que en el seu recent viatge a aquesta zona ha pogut comprovar el perill que suposen aquests oleoductes per a l’entorn natural ja que als habituals accidents que pateixen aquest tipus d’infraestructures s’hi han de sumar sabotatges per part de treballadors de les multinacionals i per part de població autòctona que n’extreu cru per motius de subsistència. Aquesta situació provoca que repetidament es donguin casos d’inundacions de petroli d’enormes àrees de selva i boscos amb el conseqüent desastre ecològic que això suposa “semblen aquelles imatges que veiem de la Guerra del Golf, tot queda negre” i afegeix “en els últims cinc anys hi ha hagut 16 grans vessaments que han afectat nombroses hectàrees”.

Per la seva banda, les grans empreses dedicades a l’explotació de la fusta compren tota mena de fusta sense que els importi la forma com s’han talat aquells arbres. Això provoca que a través d’intermediaris s’adquireixin grans quantitats d’arbres que han estat talats sense seguir cap mena de criteri ecològic. Per això el projecte també contempla treballar amb les comunitats indígenes i la població autòctona amb una tasca pedagògica per tal d’intentar substituir aquesta mentalitat d’economia depredadora per un sistema autosuficient que respecti l’entorn natural. L’Oliver ens explica que en aquest projecte hi treballaran tècnics agrònoms estrangers i equatorians i voluntaris que sembraran les varietats autòctones d’arbres que s’espera que creixin en uns cinc anys. El principal maldecap del projecte és obtindre suficient fons econòmic per tal de comprar les llavors necessàries.

§ “Les coses més lletges de la meva vida les he vist en aquests anys” Oliver Klein creu que la millora de les relacions exteriors i de la cooperació internacional és un remei per evitar problemes als països desenvolupats§

A l’hora de fer balanç de tota l’activitat que ha portat a terme a l’exterior, recorda com en els seus inicis com a cooperant hi havia certa incredulitat del voluntarisme d’aquestes ONG. Entre les imatges més impactants que guarda d’aquests anys hi ha els “brutals efectes que poden provocar les drogues i l’alcohol” (a la República Dominicana i l’Equador), la violència que es viu en el món urbà en una ciutat com Managua (robatoris, violacions, prostitució), la discrimanció i menyspreu de la població indígena (per exemple a Chiapas), les presons d’Equador, “de les més dures del món”, o la deixalleria de San Salvador (El Salvador) on “la gent viu sota les deixalles”. Assegura que “les coses més lletges de la meva vida les he vist en aquests anys”. Del contacte amb totes les societats que ha visitat ressalta valors com la família, el respecte a la natura o la necessitat de reconèixer tothom com a persones. “El que menys té és el que més comparteix” i afegeix que amb la seva experiència ha pogut constatar que “la solidaritat és la tendresa dels pobres”.
 
L’Oliver creu que la seva experiència a l’exterior “és complementària amb els meus estudis de relacions internacionals” i de ganes de fer alguna cosa, davant de les desigualtats econòmiques “és com fer les pràctiques de la universitat”. A més, creu que “et fa pensar en quin grau el nostre model de democràcia i capitalisme es pot exportar i és vàlid per a tota la humanitat”. Critica les contínues neglicències que segons ell es donen a l’hora de fer suposades accions humanitàries des d’occident, com es distribueixen els ajuts a les ONG o el desconeixement per part d’organismes internacionals dels agents autòctons vàlids a l’hora de distribuir ajut humanitari. Lamenta que de vegades es fan accions més per caritat o simple voluntat que amb eficència. Entre els seus projectes immediats, a partir del març té planejat anar-se’n a Colòmbia a fer un seguiment del projecte de pau que porten a terme diferents iniciatives ciutadanes colombianes.

Comenta aquest article