Amanda Pérez: "Els voluntaris no som la solució ni anem a arreglar res, sinó a compartir la misèria d'aquestes persones"
 |
| La cambrilenca Amanda Pérez iniciarà el seu viatge el dia 25 de juliol |
La cambrilenca Amanda Pérez treballa com a representant d'una empresa d'articles de regal, té quaranta anys, dues filles i un propòsit aquest estiu: anar com a voluntària al camp de persones refugiades de Filippiada, a Grècia. La seva destinació ha anat canviant des que va decidir emprendre aquest viatge, ja sigui a causa del desmantellament del camp on havia d'anar o per la denegació de permisos d'entrada per part dels militars. Tot i això, no s'ha fet enrere perquè afirma que "des del primer moment ja em van avisar que havia de ser flexible". Segons ella, el primer pas és "el compromís amb tu mateix i assumir certs riscos", que és la dificultat principal.
Sembla que definitivament viatjarà el dia 25 d'aquest mes a Filippiada, un camp al sud-oest de Grècia on malviuen 700 persones, la meitat infants. Durant dues setmanes realitzarà tasques de repartiment i classificació de roba i menjar, col·laborarà amb la neteja del camp i farà activitats d'oci pels nens i nenes. L'Amanda diu que aquesta tasca és molt important perquè "aquests infants porten molts mesos sense anar a l'escola ni fer activitats i necessiten distreure's una mica". Es busca que els projectes es puguin arribar a autogestionar des del camp mateix però resulta molt difícil, ja que hi ha una gran falta de material i recursos interns.
Fer el pas
L'Amanda va passar de la indignació a l'acció per "pura incomoditat"; diu que ella és mare i viu a prop del mar, es va donar compte que "aquesta aigua que arriba a les nostres costes, uns quilòmetres més enllà és un cementiri". Reconeix que en el fons l'ha mogut "l'egoisme de poder viure tranquil·la amb ella mateixa" i no sentir-se "còmplice"; "m'alegrarà poder pensar que vaig fer alguna cosa". Ella creu que "els voluntaris no som la solució i no anem a arreglar res, sinó a posar-nos al costat d'aquestes persones i compartir una mica la misèria que estan passant".
La situació als camps
En els camps hi viuen, en gran part, persones que tenien un bon nivell de vida als seus països; moltes tenen una carrera universitària, prestigi en la seva professió o fins i tot disposaven de servei a casa seva. L'Amanda ha destacat que "és al·lucinant el nivell de pacifisme i calma que hi ha als camps tenint en compte la situació extrema que pateixen i el gran nombre de persones d'ideologies molt diferents com ara Kurdes, Afganes, Síries... que hi conviuen". Tot i això, afirma que "és trist que només surtin conflictes als mitjans".
El procediment
Afirma que es va quedar parada quan va anar al punt de voluntariat de l'Ajuntament de Cambrils i li van dir que encara no hi havia anat ningú; "vaig pensar que potser molta gent hi havia volgut anar però s'havia fet enrere perquè el procés és molt costós".
L'Amanda es va trobar encallada quan, al cap d'un mes de buscar una informació i no tenir el vol comprat, totes les associacions li deien que els tornés a escriure quan ja el tingués. Així que el primer que s'ha de fer és comprar el vol; d'aquesta manera, les ONGs veuen el teu compromís i et diuen els passos a seguir. Per buscar l'ONG amb la qual col·laboraria, va comptar amb dues pàgines de Facebook, "SOS refugiats" i "Bienvenidos refugiados", que et faciliten informació sobre les ONGs que actuen a la zona. D'aquesta manera es va posar en contacte amb l'ONG madrilenya "Olvidados" i després de treure's el carnet de manipuladora d'aliments i presentar el seu certificat conforme no tenia antecedents penals ni sexuals, li van fer un permís per entrar al camp.
La única manera d'entrar als camps és a través de les ONGs i associacions que et proporcionen aquest tipus de permisos. Segons ella, tot i que sembli interminable "tothom ho acaba resolent, la prova està en la gran quantitat de voluntaris que hi ha als camps".