FA 10 ANYS: Les excavacions a la vil·la romana de la Llosa finalitzen amb la troballa de 15 monedes del segle III dC
 | |
| Alguns dels joves que van participar en el taller, ahir davant del tresoret numismàtic del segle III dC |
Els treballs de recerca arqueològica a la vil·la romana de la Llosa d'enguany han finalitzat amb una agradable sorpresa. I és que el passat 11 d'agost els components del taller d'arqueologia "Romans vora el mar", format per adolescents cambrilencs, amb l'ajuda dels arqueòlegs, van descobrir un conjunt únic de 15 monedes, que formen part d'un tresoret numismàtic del segle III dC.
Ahir al migdia es va fer la presentació de la troballa a l'Ajuntament amb la presència de la regidora de Cultura Neli Queral, el director del Museu d'Història de Cambrils Gerard Martí, la gerent de l'empresa Codex Cristina Benet i l'arqueòleg Josep Francesc, acompanyats dels joves que van participar en el taller.
Monedes del segle III dC
Des que van començar les excavacions en el sector 3000 de la vil·la romana de la Llosa, l'any 2004, han estat diversos els descobriments que s'hi han fet i que han permès avançar en el coneixement d'aquesta vil·la romana de l'entorn de Tàrraco, com per exemple la recent troballa d'una petita àrea funerària tardo-antiga.
Però potser la més excepcional troballa fins ara, tal i com comentava en la presentació d'ahir Cristina Benet, ha estat el conjunt de monedes localitzades aquest estiu, la majoria d'elles trobades en un mateix punt. El conjunt monetari està format per 14 bronzes, tots ells sestercis, i un antoninià, una moneda de plata. L'estat de les monedes és, segons els arqueòlegs, molt bo i en algunes s'hi poden veure inscripcions, com és el cas d'una moneda on hi apareix un bust de Gordià III feta a Roma. A banda, dues de les quinze peces que formen part del tresoret s'han trobat a 20 centímetres del conjunt i s'ha considerat que devien formar part d'aquest. Segons Cristina Benet, la posició en què es van trobar les monedes indica que es trobaven dins d'un recipient de matèria orgànica, probablement pell o tel rígid. La datació atorgada al tresoret trobat a la vil·la romana de la Llosa se situa entre el 250 i el 260 dC.
En aquesta excavació també s'han trobat dos estris quirúrgics. Segons Benet, no és la primera vegada que es troben aquests tipus d'estris a la vil·la romana de la Llosa, la qual cosa fa pensar que hi habités un cirurgià o hi hagués una estança dedicada a la pràctica mèdica.
Un amagatall
La majoria de monedes que s'han trobat estaven situades en un mur, sembla ser d'una estança, de l'època en què la vil·la encara estava habitada. Tal i com explicava Cristina Benet, la hipòtesi més versemblant seria que en aquella època algú va guardar o amagar les monedes en un forat de la paret de l'estança i allí es van quedar fins al moment de l'abandonament de l'edifici o l'esfondrament dels sostres i les portes.
El conjunt de les monedes trobades, un cop feta l'anàlisi pertinent, s'exposarà al Museu d'Història de Cambrils i passaran a formar part del seu fons. També s'està estudiant la possibilitat, segons explicava ahir Benet, que més endavant es puguin exposar a la vil·la romana de la Llosa.