Avui fa 40 anys que la policia franquista detenia vuit persones a Cambrils per participar a la Marxa de la Llibertat
 |
 |
| A dalt, pancarta de la Marxa de la Llibertat penjada al pont de la via. A sota, Apel·les Carod, un dels vuit detinguts a Cambrils, a la plaça del Pòsit |
La Marxa de la Llibertat
La Marxa de la Llibertat es va convertir en un element de tensió de l'oposició clandestina al règim, que sense Franco intentava sobreviure amb el successor Joan Carles I. La Marxa va tenir una especial incidència fora de l'àmbit metropolità, on costava fer-hi arribar les mobilitzacions estudiantils i del moviment obrer. Sota el lema Poble català posa't a caminar a partir de principis de juliol de 1976, centenars de joves van iniciar diferents marxes des de diferents punts dels Països Catalans amb l'objectiu de confluir a Poblet a finals d'estiu. L'entitat convocant de la Marxa era Pax Christi (Moviment Internacional Catòlic per la Pau) una de les entitats que formaven part de l'Assemblea de Catalunya, plataforma unitària antifranquista inèdita a l'Estat Espanyol. Tal i com explica la historiadora Clàudia Pujol a la revista Sàpiens, l'Assemblea tenia massa caràcter urbà i es tractava de fomentar una mobilització a la resta del territori. Pax Christi s'havia creat després de la Segona Guerra Mundial, amb l'objectiu de fomentar la pau entre francesos i alemanys utilitzant caminades col·lectives. L'esperit d'aquelles travesses amb allotjaments en cases de particulars, és el que va animar aquella entitat arrelada en l'àmbit rural, a plantejar la Marxa. La valentia d'aquells joves resultava evident, aquell mateix any el ministre franquista Manuel Fraga pronunciava la frase la calle es mía i es van produir els tristos fets de Vitòria, quan al març cinc vaguistes foren morts per trets de la policia.
Vuit detinguts a Cambrils
La columna de Rafel de Casanova, que procedent del País Valencià passava per Cambrils, va ser la més reprimida. Aquell estiu es produïren centenars de detencions de joves que participaren en nombrosos actes en un total de tres-cents municipis catalans. A Cambrils el dimarts 18 d'agost de 1976, a la plaça del Pòsit, en una actuació musical de Xesco Boix, hi van haver vuit detinguts, tres dels quals eren cambrilencs. L'historiador Josep Calvet, assegura que la Marxa va fer que als pobles i ciutats mitjanes, la gent comencés a perdre la por a manifestar-se i a desafiar el règim. A més d'això, destaca com les forces de seguretat es van veure obligades a intentar desactivar el moviment fins i tot utilitzant els serveis d'intel·ligència. Van ser sonades les càrregues policials a Montblanc prèviament a avortar la concentració de marxaires a Poblet. Un dels joves marxaires presents a Montblanc, Arcadi Oliveras, creu però, que l'objectiu s'havia aconseguit, la Marxa va deixar als pobles gent compromesa i inquieta. L'historiador Borja de Riquer afegeix, que sense la pressió popular gestada durant el final del Franquisme i que es va fer visible a partir d'inicis de 1976, segurament no s'hauria restablert la Generalitat, el grau d'autonomia del 1978 i la mateixa Constitució.