Solemne jornada dHomenatge del segon centenari de la mort del cirurgià cambrilenc Antoni de Gimbernat
 |
| Descobriment del bust d'Antoni de Gimbernat al vestíbul de l'Hospital Lleuger |
Just cent anys després de lhomenatge que la comunitat mèdica va retre al cirurgià cambrilenc Antoni de Gimbernat i Arbós (1734-1816) a la seva població natal, en motiu del primer centenari de la seva mort, aquest passat dissabte va tenir lloc una jornada organitzada per lAjuntament de Cambrils per recordar, novament, la figura del metge dos-cents anys després de la seva mort el 17 de novembre de 1816 a Madrid. A un quart de dotze del matí, lalcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, va donar la benvinguda als assistents congregats al saló de plens de la Casa de la Vila, entre els quals shi comptaven diversos acadèmics de la medicina i la cirurgia procedents de Barcelona i Madrid, alguns dells en representació de societats mèdiques i universitats, així com descendents de la família Gimbernat i regidors de lAjuntament de Cambrils, entre diversos ciutadans cambrilencs que van assistir a lacte.
Taula rodona sobre la vida del doctor Gimbernat
Amb puntualitat alemanya, a les dotze del migdia va començar una taula rodona en què cinc professionals de la medicina van parlar de les diferents etapes de la vida del cirurgià cambrilenc. El doctor Jacint Corbella va començar fent un repàs del panorama dels estudis mèdics en el segle XVIII, destacant el lent procés dunificació de la medicina i la cirurgia en la formació acadèmica dels aspirants espanyols, així com el gran paper de modernització que van jugar els col·legis de cirurgia que va fundar el cirurgià català Pere Virgili a Cadis i Barcelona i, després, el mateix Gimbernat a Madrid. Corbella es va referir, també, a les malalties més comunes en aquella època, com la verola, el paludisme, lictus i les infeccions durant el part. A continuació, el doctor cambrilenc Pere Mestres, principal artífex daquest homenatge a Gimbernat, va parlar dels primers anys de la vida de leminent cirurgià, emmarcant la seva família en el context de lèpoca i explicant la carrera destudis a Cervera i Cadis, on ja va destacar com a bon estudiant. Després, el doctor Lluís Guerrero es va centrar en letapa barcelonina de Gimbernat, durant la qual el cirurgià cambrilenc es va casar amb Eulàlia Grassot, filla dun cirurgià de la ciutat, amb qui va tenir sis fills. A Barcelona, Gimbernat va esdevenir "un docent pràctic, un gran anatòmic"; és allí en què va desenvolupar una nova tècnica per operar lhèrnia crural, que el faria famós arreu. El doctor Joan Sala i Pedrós va repassar, tot seguit, el viatge de formació que Gimbernat va fer juntament amb el cirurgià Marià Ribas per diferents ciutats europees (París, Londres, Edimburg i Leiden) entre 1774 i 1778, amb el finançament del rei. Finalment, el doctor Fermín Viejo va cloure lacte amb un repàs de letapa madrilenya de Gimbernat. A la ciutat castellana, el cirurgià cambrilenc va assolir diferents càrrecs i distincions, després de posar en funcionament el Reial Col·legi de Cirurgia de San Carlos. Viejo també es va referir al paper del metge cambrilenc en el camp de la cirurgia ocular, en especial, les operacions de cataractes. Per al doctor madrileny, Gimbernat va escriure poc i, sovint, les seves aportacions foren publicades tard, un fet que era habitual en lèpoca.
Descobriment del bust de Gimbernat i sessió tècnica sobre Anatomia i Cirurgia
A tres quarts de dues, els assistents es van congregar al vestíbul de lHospital Lleuger de Cambrils per descobrir el bust de Gimbernat que ha donat la Facultat de Medicina de la Universidad Complutense, la qual va estar representada pel seu degà, el doctor José Luis Álvarez-Sala. Aquest va destacar que el bust és una còpia única dun bust en escaiola que es va trobar amagat arran dunes obres de reforma.
Després del dinar dels acadèmics, es va celebrar a la sala dactes del Casal de la Gent Gran una jornada sobre aportacions de lAnatomia a les tècniques quirúrgiques contemporànies, organitzada per la Societat Catalana de Cirurgia. Lacte va comptar amb una vintena dassistents que van escoltar les diferents presentacions tècniques exposades per diversos professionals de la medicina, moderades pel professor Antoni Sitges, catedràtic de Cirurgia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Sitges va reivindicar el paper de lAnatomia com a ciència bàsica que ha fet i fa importants aportacions a la Cirurgia. Finalment, Sitges va voler destacar la simbologia de la jornada com a agermanament de la ciència mèdica entre Madrid i Catalunya, responent a una proposició similar que havia fet prèviament el doctor Álvarez-Sala en el seu discurs del descobriment del bust. A les set de la tarda, lalcaldessa de Cambrils Camí Mendoza va cloure lacte.
 |
 |
| Taula rodona sobre la vida de Gimbernat, dissabte al matí a la sala de plens |
 |
| Sessió tècnica sobre anatomia i cirurgia, el passat dissabte a la tarda, al Casal Municipal |