Representants de diferents administracions qualifiquen de "premeditat" el retard de les obres al Corredor Mediterrani
 |
| Vies a la nova estació del tren de Cambrils, aquest passat mes d'abril |
Representants de diverses administracions i entitats van coincidir, ahir al matí, en destacar la importància del Corredor Mediterrani com a vehicle per a la millor competitivitat econòmica, social i ambiental i, també, en la incomprensió i enuig que els causa lalentiment en la seva materialització. Aquest alentiment, segons van afirmar, és causat per la poca voluntat de lEstat espanyol i, en menor mesura, del francès. Les manifestacions es van produir en el marc de lesmorzar-col·loqui organitzat per Alcaldes.eu sota el títol El Corredor Mediterrani: quin paper juguen els municipis? i va comptar amb la presència de Ferran Bel, alcalde de Tortosa; Sixte Cambra, president del Port de Barcelona; Ricard Font, Secretari dInfraestructures i Mobilitat; Ferran Tarradellas, representant de la Comissió Europea a Catalunya; Ramon Torra, Gerent de lAutoritat Metropolitana de Barcelona; Àngel Ros, alcalde de Lleida i Josep Rull, Conseller de Territori i Sostenibilitat.
Nombrosos beneficis duna infraestructura que no arriba
Un per un, cadascun dels ponents va anar destacant la importància del Corredor Mediterrani des del punt de vista del seu àmbit de gestió. Així, Josep Rull va destacar que ha de donar amplitud a tot el país, les universitats, el coneixement, els clústers econòmics, els ports i els aeroports, i subratllar la vocació de Catalunya com a país obert, exportador i diversificat. Per a Rull, hi ha dos elements clau per al desenvolupament del corredor. Duna banda, una agenda catalana que prioritzi les actuacions més urgents, que ha daprovar el ple de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani al gener, i de laltra, la creació de la figura del coordinador del CMED, de naturalesa tècnica, amb capacitat de controlar lexecució de les obres i de preveure la demanda futura i com gestionar-la. El conseller també va fer referència a la visita que la llavors ministra de Foment Ana Pastor va fer a Cambrils, el passat 16 d'abril, per a fer una visita a les obres de la nova estació i on va dir que estava tot gairebé enllestit, "la van portar enganyada a Cambrils", va dir el conseller Rull.
Per a Sixte Cambra, el Corredor ha de suposar una eina de millora de la competitivitat. El president del Port va denunciar que actualment, enviar un vagó de mercaderies des del Port de Barcelona a Lió és un 70% més car que fer-ho cap a Madrid. Són distàncies equivalents. I les causes són unes infraestructures deficients o mal gestionades.
Lalcalde de Lleida, de la seva banda, ha manifestat que per al sector primari (incloent activitats de la fruita, els cereals, els farratges i el porcí), és crucial poder tenir un accés ràpid a aquesta infraestructura europea. Ros ha afirmat que la competitivitat moderna ve donada per la quantitat de nusos de connexió i dexcel·lència dels que forma part la ciutat. Per la seva part, Ferran Bel va posar laccent en la molta activitat de lobby que els ajuntaments han desenvolupat fins ara per aconseguir que Europa pressionés als estats espanyol i francès a acomplir allò que la Unió considera estratègic: La història jutjarà amb moltíssima duresa la manca dimplicació de tots dos, ha dit.
Ricard Font, Secretari dInfraestructures i Mobilitat de la Generalitat:Si lEstat no ha invertit en el Corredor Mediterrani ha estat per premeditació ideològica.
Diverses de les intervencions van explicar que les empreses busquen establir-se en localitzacions ben inter-connectades, que permetin traslladar ràpida i econòmicament les seves mercaderies dun punt a laltre dEuropa, ja sigui en relació a les vendes com, especialment, a laprovisionament de matèries primeres. En els darrers anys, va explicar Ferran Bel, moltes empreses i ajuntaments han fet inversions esperant la materialització del Corredor Mediterrani, però aquest no ha arribat, i això genera queixes i desconfiança. En aquest sentit, Ramon Font va parlar de perill per a la credibilitat de lEstat espanyol si les empreses no tenen certesa de la inversió. I ha demanat un paper molt més imperatiu per part dEuropa per a forçar que lEstat acompleixi els seus compromisos.