Ignasi Martí a l'acte de l'ANC: "No demanarem permís per ser i poder decidir"
 |
| Un moment del parlament de l'historiador local, Ignasi Martí |
L'ANC local va fer l'acte de commemoració del Setge abans de l'acte institucional, tal i com ve fent des de fa anys. Enguany l'acte de l'ANC va tenir més contingut de l'habitual. En primer lloc va ser el president de l'ANC local, Albert Oller, qui va fer un parlament introductori a l'acte. Abans de fer el seu parlament, Oller va demanar un minut de silenci en memòria dels Immolats en el Setge de Cambrils. Oller, en el seu parlament, va dir que "actualment patim un altre Setge ben diferent del que varen patir els nostres convilatans d'aleshores". Tal com va dir Oller, "ens trobem davant el mateix adversari, molt poderós i potent, encara que per sort nostra, aquesta batalla no requerirà d'espases, fusells ni canons". El president de l'ANC local va reclamar el dret d'autodeterminació que "és un dret fonamental i universal de tots els pobles, vigent al Dret Internacional. En base a aquest dret han aparegut països com Lituània, Letònia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Eslovàquia, Montenegro i Kosovo. En tots aquests casos, 14 a Europa, la legitimació última del seu procés ha vingut donada per la decisió majoritària d'un poble, per la via del referèndum".
Albert Oller va acabar el seu parlament demanant una reflexió sobre "el paper que ara ens toca jugar si volem esdevenir un poble digne i lliure. Hem de defensar la llibertat per la qual els nostres immolats del 1640 van donar la seva vida". Tot seguit, es va posar la cançó interpretada per Rafael Subirachs "Catalunya comtat gran" el romanç sobre el que es va fer l'himne nacional català, es va fer l'ofrena floral i es va donar pas al parlament oficial d'enguany, a càrrec de l'historiador cambrilenc Ignasi Martí.
Ignasi Martí: "El que es debat és una qüestió de democràcia, poder decidir què volem ser i quin futur volem tenir
Ignasi Martí va començar la seva intervenció fent un apunt històric del Setge de Cambrils, "lepisodi històric que cada any recordem els cambrilencs, semmarca en el conflicte europeu de la Guerra dels Trenta Anys, la que es considera la primera guerra moderna amb ús massiu dartilleria i afectació a la població civil. La història de Cambrils queda doncs, unida a la de tants setges com el de Sarajevo o ara a Alep. La presència a partir de 1635 dels Terços castellans al Principat, va comportar nombrosos casos dabusos contra la població civil que repetidament es veien ultratjats. El malestar es va convertir en importants disturbis que van desembocar a la revolta popular del juny de 1640 a Barcelona. El rei castellà Felip IV va organitzar un poderós exèrcit per sufocar la insurrecció i obligar la Generalitat als seus plans unificadors. Lexèrcit dirigit pel Marquès de Los Vélez entra a Catalunya i el desembre va sortir de Tortosa direcció a Barcelona. Enfilant el camí reial de la costa, Cambrils es convertiria en un dels escenaris més tristos de la coneguda com a Guerra dels Segadors o de Separació, que no finalitzaria definitivament fins la concessió del Rosselló a França el 1659".
Pel que fa al Setge de Cambrils, Martí va explicar que "el 12 de desembre de 1640 Cambrils es va veure assetjat per un exèrcit de 23.000 experts soldats i 25 canons, lexèrcit més poderós de lEuropa daleshores. Les febles muralles de Cambrils tenien només dos canons rovellats i aglutinaven entre 3.000 i 4.000 pagesos mal armats, on shi comptaven voluntaris de nombrosos municipis i comarques veïnes. Sense un posicionament clar de les autoritats de Reus i Tarragona, sense que la Generalitat és decidís ràpidament a enviar recursos, i les tropes aliades franceses a molta distància, la vila de Cambrils quedava abandonada a la seva sort. Després de tres dies de bombardejos, el 15 de desembre el municipi es va rendir a canvi de salvar les vides dels defensors i evitar el saqueig. Però les tropes de Felip IV van trair la paraula donada i es van acarnissar contra els infeliços desarmats deixant un dantesc paisatge amb uns 700 morts. Es va assaltar la vila, es va enderrocar la torre i la muralla principal, i es va culminar amb lexecució dels líders de la defensa: el Baró de Rocafort Antoni dArmengol, Jacint Vilosa, Carles Bertrolà i les autoritats locals, van ser executats i penjats a la muralla a modus descarni. Com si no en tinguessin prou, els supervivents foren enviats a galeres, en favor dels negocis del Marquès de Los Vélez. Lepisodi va ser utilitzat pels catalans durant tots els anys del conflicte com advertiment a les promeses de lexèrcit filipista. "
Segons va dir Martí, "en el moment històric que vivim, hem de tenir present la desesperació dels cambrilencs daquell fred desembre de 1640, quan van albirar larribada de limponent exèrcit opressor, i quan un cop derrotats i desarmats, es van veure assaltats a mata-degolla. Rememorant això, als cambrilencs/es no ens pot fer mandra assistir a una concentració de suport a una representant
independentista perseguida per lEstat Espanyol, o a parlar sobre el referèndum amb veïns que encara tenen dubtes sobre la viabilitat de ser un Estat. Per altra banda, els càrrecs electes que estan a favor dobeir el mandat del Parlament de Catalunya, han de saber que sempre tindran tot el nostre suport. Però també han de ser conscients que ara més que mai han de tenir una actitud exemplar en lexercici del seu càrrec, exigim total transparència i que cap estelada serveixi per tapar les vergonyes. Ni partidismes ni personalismes, i com deia Vicent Andrés Estellés: Car diràs la paraula justa, la diràs en moment just (...) Car la diràs honestament, iradament sense pensar en ninguna posteritat, com no siga la del teu poble. Tenim dret a construir un nou país on existeixi una separació de poders inexistent a lEstat Espanyol, i on cada dia veiem com els que volen posar urnes són perseguits, mentre es protegeix la catalanofòbia i la violència de lultra-dreta."
Martí va tancar la seva intervenció dient que "cal recordar que el procés polític que viu Catalunya no exclusiu amb lidioma que cadascú parla o pensa, ni amb la identitat que en un món globalitzat pot ser múltiple. El que es debat és una qüestió de democràcia, poder decidir què volem ser i quin futur volem tenir. Si cal ho tornarem a dir les vegades que calguin: no demanarem permís per ser i poder decidir. Hem de ser conscients que en proporció a la nostra població, som protagonistes del moviment social més important que hi ha actualment a lEuropa del sud, i la gent de Cambrils hi hem de ser, no hem damollar. Hem de sobrepassar un Estat Espanyol amb institucions heretades del franquisme, on cada dia sens demostra que no es compleixen principis democràtics bàsics com la transparència en el finançament dels partits, el dret a lhabitatge o uns serveis públics de qualitat. Com va fer Rosa Parks o Gandhi, cal superar unes lleis injustes i cal fer valdre el dret internacional, el dret a lautodeterminació. Cambrils ha crescut amb gent que ha vingut daltres llocs de Catalunya o el País Valencià, i també de Don Benito, Castilléjar, i més tard de Nador, Buenos Aires o Bucarest, hem de ser conscients que tots som cambrilencs i hem de comptar tots per fer aquest país nou. Perquè volem ser amos del nostre futur, la República Catalana laconseguirem entre tots i totes."
Jordi Jaria: "Escoltar determinades ofertes de diàleg ara, ja no pertoca"
Jordi Jaria, professor de Dret Constitucional de la URV, va tancar l'acte de l'ANC. Jaria va dir que "la Guerra dels Segadors va demostrar per primera vegada que els catalans no teníem un estat que ens defensava sinó que se n'aprofitava". D'altra banda, Jaria també va convidar als presents a fer una reflexió al voltant del diàleg del que parla actualment el govern de Madrid, "les ofertes de diàleg del passat no han estat gaire reeixides" i va recordar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut, l'any 2010, "escoltar determinades ofertes de diàleg ara, ja no pertoca. La història ens mostra el passat i ens serveix també pels mesos que ara s'acosten". Jaria també va recordar que al 1640 els oligarques de Tarragona i de Tortosa eren felipistes, "hem de mostrar una gran unitat, empatitzar, establir ponts,... com més siguem més difícil els serà derrotar-nos".
 |
| Un moment de l'ofrena floral |
 |
| El professor de Dret Constitucional de la URV, Jordi Jaria, va tancar l'acte |