El Museu d'Història i Comaigua signen un conveni per estudiar i divulgar l'ús de l'aigua al terme municipal
 |
| Un moment de la signatura del conveni. D'esquerra a dreta: Gerard Martí, Lluís Abella, Camí Mendoza, Joaquim Vicens i Eduard Pellicer |
Lalcaldessa de Cambrils Camí Mendoza i el gerent de Comaigua Joaquim Vicens van signar, ahir, un conveni marc per establir els termes de cooperació entre el Museu dHistòria de Cambrils i lempresa mixta comarcal que gestiona el cicle de laigua. Tot i que la relació ve de lluny, el Museu dHistòria i Comaigua han decidit formalitzar aquesta col·laboració per potenciar aspectes comuns. Amb aquest conveni ambdues parts acorden participar conjuntament en les activitats culturals i didàctiques relacionades amb el cicle de laigua, especialment aquelles que estiguin relacionades amb el Museu Molí de les Tres Eres. Aquestes col·laboracions saniran concretant amb la redacció daddendes a aquest conveni marc. La durada del conveni serà dun any prorrogable.
A l'acte també hi van ser presents, el president de Comaigua Eduard Pellicer, el regidor de Cultura Lluís Abella i el director del Museu d'Història, Gerard Martí.
Lacord afectarà positivament i de manera immediata la seu principal del Museu dHistòria de Cambrils al Molí de les Tres Eres, ja que permet donar cobertura a lactual manteniment i neteja de la bassa i les seves conduccions. Fruit daquest conveni, ambdues parts estableixen un primer acord de col·laboració mitjançant el qual Comaigua col·laborarà de la forma esmentada. Per la seva banda, el Museu dHistòria de Cambrils es compromet a facilitar a la vegada la utilització del Molí de les Tres Eres a Comaigua per la realització dactivitats culturals en coordinació amb lAjuntament de Cambrils.
El motiu principal del conveni però, és aprofundir en lestudi i la divulgació del coneixement de lús de laigua al terme municipal de Cambrils al llarg de la història. La relació entre laigua i les comunitats humanes daquest territori costaner del Camp de Tarragona, ha estat clau per assegurar el seu assentament i creixement des de la prehistòria fins a lactualitat. Per exemple, en totes les vil·les romanes localitzades al terme de Cambrils, es denota un patró docupació idèntic, evidentment sempre al costat dun punt dabastiment daigua dolça. També a lEdat Mitja, al tractar-se Cambrils duna vila reial de la Corona dAragó, es coneix almenys des del segle XII, un aprofitament preindustrial hidràulic a través dels molins fariners. En època moderna, les mines daigua foren vitals pel desenvolupament de lagricultura i de la població que sen beneficiava. Posteriorment, fins hi tot larribada del ferrocarril al segle XIX, està relacionada amb la facilitat dabastir de bona i abundant aigua a les primeres màquines vapor que saturaven a lestació de Cambrils, pocs anys abans de larribada de laigua corrent a les fonts públiques del barri Antic al 1889.