En el darrer ple de l’any 2004 es van aprovar inicialment, entre d’altres temes importants, els pressupostos municipals per a l’any 2005, amb una xifra rècord de 52.319.542 euros, la sumadel pressupost municipal (de 50.172.390 euros) i el dels quatre patronats (de 2.147.152 euros). El fet més significatiu d’aquestes xifres és que els impostos directes i indirectes, les taxes i les transferències de l’Estat i la Generalitat, serveixen per fer front a la despesa ordinària de l’Ajuntament, 32 milions d’euros, això comporta que per finançar el capítol d’inversions, que sobrepassa els 18 milions d’euros, s’hagi hagut de recórrer a altres fórmules.

L’alcalde va prendre la paraula en el punt d’aprovació dels pressupostos per explicar que tot i l’increment del 14 per cent en el pressupost ordinari, “hi ha una contenció absoluta en la despesa ordinària”. Robert Benaiges va reiterar també que l’actual equip de govern s’havia trobat amb una situació heretada quan “en uns pocs anys s’havia produït un increment molt quantitatiu, no qualitatiu, en el pressupost ordinari”. Aquest increment del 14 per cent el va justificar amb l’augment de la partida de personal i també en l’augment de la despesa en la recollida d’escombraries i la neteja viària. Això fa que la diferència entre ingressos i despeses en el pressupost ordinari doni molt poc marge a l’Ajuntament. Al llarg de la seva intervenció, l’alcalde va justificar aquest poc marge explicant que les administracions locals estan molt mal finançades per part de les altres administracions i que al mateix temps a Cambrils “tenim un tipus impositiu que comparativament amb la resta de municipis és molt baix, i això permet els ingressos que permet, i en canvi les despeses són les que són a conseqüència del creixement important de la població”.

L’alcalde va voler puntualitzar que l’increment de despeses de personal s’ha incrementat de manera remarcable per la incorporació l’any 2004 de més de quaranta persones a la plantilla municipal, amb el compromís que l’any 2005 la plantilla pràcticament no variï. El que sí variarà és el nombre de policies municipals, que es preveu incrementar-lo amb quatre agents més, fixant-se un límit al final de mandat de 60 policies municipals. A continuació el regidor d’Hisenda, Dani Pallejà, va explicar de manera més detallada les claus per les quals s’havia regit l’elaboració dels pressupostos. Entre altres coses Dani Pallejà va dir que s’estava estudiant el traspàs de la gestió de diversos impostos a l’organisme BASE de la Diputació de Tarragona. Entre altres exemples va posar el cobrament de multes o la gestió de l’impost de construcció i també el IAE.

Tota l’oposició es va abstenir en la votació dels pressupostos d’enguany

La resposta de l’oposició va començar amb la intervenció del regidor Joan Estrada, del grup de CiU, que entre altres coses va advertir que pressupostar al límit els ingressos comporta un cert risc, tal com indica l’informe de l’interventor, en el sentit que si per exemple baixa el nivell de construcció baixaran els ingressos per llicències d’obres, i això fa que no es generi estalvi net. Va dir també que si hi ha un increment de 40 persones de més en la plantilla no hi pot haver un estalvi en despesa corrent. Finalment el vot convergent va ser d’abstenció.

Per la seva banda Xavier Martí, de la PLIC, va lamentar de nou la manca de temps per estudiar detalladament els pressupostos. En la seva intervenció va dir, entre d’altres coses, que trobava a faltar informació de com s’havien invertit els diners que s’havien aconseguit amb la venda de terrenys d’enguany, ja que se’n volien vendre de nou. Sobre la contenció de la despesa corrent, va dir que és la que és i que sempre se’n generarà de més. El seu grup també es va abstenir en la votació.

El regidor del PP Anton Callau va dir en primer lloc que s’havia d’estar d’acord en el capítol d’inversions, però que en d’altres qüestions discrepava de l’equip de govern. El regidor va dir que quan l’alcalde deia que els ingressos són el que són, no era del tot cert, ja que si una gran empresa, segurament referint-se a Med Grup, feia una inversió important, això també haurien estat ingressos per a l’Ajuntament. Sobre l’augment de la plantilla, va dir que no s’acabava d’entendre que s’ampliés la plantilla i que al mateix temps es creés una empresa municipal d’aigües i el traspàs de la gestió de diversos cobraments a BASE. Sobre la venda de les parcel·les, va dir que no tenia prou clar com s’invertien aquests ingressos.

Les inversions s’hauran de finançar amb la venda de més terrenys municipals i la concertació d’un nou préstec

En el tema de les inversions, Robert Benaiges va dir que davant del marge escàs entre ingressos i despeses el finançament de les inversions “s’ha de fer amb fórmules que no són les que ens agradarien a tots”. I va reiterar la crítica a les administracions per no destinar els seus recursos a municipis, com Cambrils, amb una estacionalitat molt alta. Això fa que els 18.232.830 euros pressupostats enguany s’hauran de finançar per un costat amb una nova venda de terrenys municipals, producte del 10% d’aprofitament mitjà que queda per l’Ajuntament quan es desenvolupa un polígon, i amb la concertació d’un nou préstec de 10 milions d’euros. L’import que s’espera recaptar amb la venda de terrenys és de 6.482.818 euros i amb l’aplicació de contribucions especials, 1.750.000 euros. Quant al crèdit de 10 milions, cal destacar que una part important, gairebé 2,7 milions, es destinen a amortitzar crèdits anteriors. Quant als conceptes als quals es destinen aquestes inversions, Robert Benaiges va destacar que la majoria són petites partides que complementen les necessitats de diferents àrees de l’Ajuntament i una bona part es destina a obres de millora i remodelació de diversos barris.

§ Aprovada la moció de suport a la selecció catalana d’hoquei§

De nou, amb la samarreta de la selecció catalana i amb una pancarta reivindicativa, el regidor Jordi Savall va ser l’encarregat de llegir la moció de suport a la selecció catalana d’hoquei, que finalment va comptar amb els vots de tots els grups municipals a excepció del Partit Popular