Manifest del 8 de març, Dia Internacional de les Dones (text íntegre)
Manifest del 8 de març, Dia Internacional de les Dones
Un any més celebrem el 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Des de linici de la Revolució Industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques. Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, laparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals.
En lorigen de la commemoració del 8 de març, com a Dia Internacional de les Dones, podem destacar diversos esdeveniments importants com la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, lincendi de la fàbrica Cotton o la de Triangle Shirtwaist Company de Nova York, el dia 25 de març de 1911, indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves-.
Aquesta data és un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també, però la reivindicació de millors condicions de treball i de vida, de drets socials i polítics, són alguns dels temes que per desgràcia en aquest segle XXI continuem reivindicant.
La realitat social de les condicions de vida de les dones està en un continu procés de transformació. Levolució del paper de les dones en la nostra societat constitueix un procés complex on els avenços es contraposen a la persistència dalgunes desigualtats. Si bé, en els últims anys sha avançat en la consecució de la igualtat doportunitats, no menys cert és que, encara avui, cal seguir treballant des dels diversos àmbits públics i privats per tal de reduir progressivament les desigualtats de gènere.
Tot i els progressos assolits, les dones continuen tenint majors dificultats daccés al mercat de treball que els homes, i es confirma lexistència de diferències rellevants tant en les condicions de treball com en la retribució econòmica. De fet, i a tall dexemple, la bretxa salarial és a dir, la diferència salarial entre la remuneració laboral dels homes i de les dones ha augmentat.
Són molts els avenços que shan aconseguit però és molt encara el camp que cal recórrer en favor de la igualtat efectiva entre dones i homes. Per això, volem recordar que, per acabar definitivament amb aquestes discriminacions, cal que les dones siguin presents a tots els espais de decisió. Sense aquesta presència, totes les polítiques digualtat seran parcials i insuficients. La plena participació de les dones en condicions digualtat en totes les esferes de la societat, inclosa la participació en els processos dadopció de decisions i laccés al poder. Les dones són les que ocupen un treball invisibilitzat domèstic i un paper devaluat en el mercat laboral i això sha dacabar. No es pot progressar en la nostra societat si no trenquem amb aquests rols. És feina de tothom, dhomes i de dones, de la societat. És feina deducar o reeducar en valors digualtat de gènere als nostres infants. És establir com un objectiu fonamental de la nostra societat lassoliment ple i real de la divisió del treball, en totes les seves vessants, equitativa. És fonamental per a la consecució de la igualtat efectiva entre dones i homes.
Aquest és el gran repte que tenim al davant, i lhem dassolir amb la col·laboració i la complicitat de totes les institucions, agents socials i de les dones i els homes dels nostres pobles i ciutats, perquè només així podrem fer-ho realitat.
Un any més celebrem el 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Des de linici de la Revolució Industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques. Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, laparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals.
En lorigen de la commemoració del 8 de març, com a Dia Internacional de les Dones, podem destacar diversos esdeveniments importants com la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, lincendi de la fàbrica Cotton o la de Triangle Shirtwaist Company de Nova York, el dia 25 de març de 1911, indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves-.
Aquesta data és un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també, però la reivindicació de millors condicions de treball i de vida, de drets socials i polítics, són alguns dels temes que per desgràcia en aquest segle XXI continuem reivindicant.
La realitat social de les condicions de vida de les dones està en un continu procés de transformació. Levolució del paper de les dones en la nostra societat constitueix un procés complex on els avenços es contraposen a la persistència dalgunes desigualtats. Si bé, en els últims anys sha avançat en la consecució de la igualtat doportunitats, no menys cert és que, encara avui, cal seguir treballant des dels diversos àmbits públics i privats per tal de reduir progressivament les desigualtats de gènere.
Tot i els progressos assolits, les dones continuen tenint majors dificultats daccés al mercat de treball que els homes, i es confirma lexistència de diferències rellevants tant en les condicions de treball com en la retribució econòmica. De fet, i a tall dexemple, la bretxa salarial és a dir, la diferència salarial entre la remuneració laboral dels homes i de les dones ha augmentat.
Són molts els avenços que shan aconseguit però és molt encara el camp que cal recórrer en favor de la igualtat efectiva entre dones i homes. Per això, volem recordar que, per acabar definitivament amb aquestes discriminacions, cal que les dones siguin presents a tots els espais de decisió. Sense aquesta presència, totes les polítiques digualtat seran parcials i insuficients. La plena participació de les dones en condicions digualtat en totes les esferes de la societat, inclosa la participació en els processos dadopció de decisions i laccés al poder. Les dones són les que ocupen un treball invisibilitzat domèstic i un paper devaluat en el mercat laboral i això sha dacabar. No es pot progressar en la nostra societat si no trenquem amb aquests rols. És feina de tothom, dhomes i de dones, de la societat. És feina deducar o reeducar en valors digualtat de gènere als nostres infants. És establir com un objectiu fonamental de la nostra societat lassoliment ple i real de la divisió del treball, en totes les seves vessants, equitativa. És fonamental per a la consecució de la igualtat efectiva entre dones i homes.
Aquest és el gran repte que tenim al davant, i lhem dassolir amb la col·laboració i la complicitat de totes les institucions, agents socials i de les dones i els homes dels nostres pobles i ciutats, perquè només així podrem fer-ho realitat.