L'espanyolisme, l'extrema dreta i Societat Civil Catalana, radiografiats pel fotoperiodista Jordi Borràs
 |
| A l'esquerra, el fotoperiodista Jordi Borràs, acompanyat d'Ignasi Marí del Casal Popular de Cambrils |
El fotoperiodista Jordi Borràs va ser el protagonista, ahir al vespre al Centre Cultural, de la xerrada que portava per títol "Espanyolisme i extrema dreta a Catalunya" i que estava organitzada pel Casal Popular de Cambrils. Jordi Borràs és autor dels llibres "Plus Ultra", un recull de fotografies sobre manifestacions de la ultradreta a Barcelona, i de "Desmuntant Societat Civil Catalana", sobre el que va centrar l'atenció en la xerrada d'ahir.
Borràs va comentar que la seva activitat periodística al voltant de l'extrema dreta i l'espanyolisme a Catalunya es va iniciar el 13 de setembre de 2009, dia en el que es va celebrar la consulta popular a Arenys de Munt, la primera de les que es van arribar a fer a moltes poblacions de Catalunya des de llavors i fins a dos anys després. Segons va explicar Borràs, "la consulta a Arenys de Munt la va muntar una associació d'aquesta població i des de Ciutadans ho van voler prohibir amb l'excusa de que es volia fer la votació en unes dependències municipals. En aquest cas es van trobar que l'advocat de l'estat era Jorge Buxadé, una persona que havia estat candidat de falange Espanyola, Vox i, més tard, fundador de Societat Civil Catalana. Van guanyar el cas i la consulta no es va poder fer a les dependències municipals però gràcies al rebombori que es va fer per això i per l'amenaça de fer una concentració de la Falange a Arenys de Munt el mateix dia de la votació es va aconseguir atreure molta gent d'arreu de Catalunya encuriosida per aquest cas". A l'hora de la veritat van ser 58 els falangistes que es van concentrar a Arenys de Munt però el que es va aconseguir és l'efecte dominó de les consultes populars a altres poblacions de Catalunya. Però segons va explicar Jordi Borràs, l'espanyolisme també es va moure i la tradicional concentració que feien els 12 d'octubre a Barcelona la van intensificar sobretot l'any 2012 en què un mes abans s'havia produït la primera gran manifestació de l'11 de Setembre al centre de Barcelona. Segons Borràs, allò va significar un punt d'inflexió i l'anomenat Moviment Cívic d'Espanya i Catalans va organitzar una manifestació per al 12 d'octubre al centre de Barcelona, una concentració que va comptar amb gent del PP, Ciutadans, Plataforma per Catalunya, Casal Tramuntana, Falange Espanyola i de les Jons, Comunión Tradicionalista Carlista, Hermandad de Combatientes de la División Azul,... La concentració va aplegar unes 6.000 persones però allò va significar un punt de partida. Des d'aquell moment ja no hi ha cap separació entre demòcrates i antidemòcrates".
Pel que fa a Societat Civil Catalana, Borràs va explicar que va néixer l'any 2014 i que en la seva presentació pública hi havia gent tan dispar com el president del Círculo Eqüestre de Barcelona o l'exdelegat del govern a Catalunya, Joan Rangel (PSC). També hi havia l'antiga cúpula de Plataforma per Catalunya i el mateix Jorge Buxadé, de la Falange. Al capdavant de SCC hi havia Josep Ramon Bosch Codina, que segons va dir Borràs, "no tenia un historial polític conegut. Havia estat militant del PP i el seu pare havia estat militant de Fuerza Nueva". Borràs va iniciar una investigació per conèixer més sobre aquesta persona i va trobar que en un perfil de facebook feia una exaltació a Blas Piñar, el líder de Fuerza Nueva. També va descobrir que Bosch havia participat, el juliol de 2013, en un homenatge al "alzamiento nacional" al coll del Moro, prop de Gandesa. També es va descobrir un perfil de facebook on Bosch intervenia sota el pseudònim de Fèlix de Sant Serni de Tavèrnoles i insultava i desqualificava a diferents polítics i on feia propaganda nazi.
Jordi Borràs va explicar que Societat Civil Catalana sempre nega el que es va dient d'ells tot i que s'acaba demostrant-ho. Borràs també va precisar que ell no ha dit mai que Societat Civil Catalana sigui d'ultradreta, "el que he dit és que hi ha socis fundadors que sí que ho són".
Un altre aspecte gens clar de SCC són les seves finances. La pàgina web d'aquesta entitat, l'any 2014, deia que s'havien gastat 1.084.000 euros i només té una vuitantena de socis, "en un altre apartat hi posava que hi havia hagut uns ingressos de 18.000 euros corresponents a les quotes de socis i a la venda en paradetes i uns 963.000 euros que no se sap d'on sortien".
Després de l'exposició de Jordi Borràs, es va obrir el torn de preguntes del públic. El debat va ser força variat ja que a part de preguntes sobre l'extrema dreta que el periodista anava responent, també hi va haver l'aportació de dues persones que van anar en un altre sentit. Una d'aquestes dues persones és la que la setmana passada va presentar l'acte de Societat Civil Catalana, al mateix Centre Cultural, i a la que Jordi Borràs li va regalar el llibre al final de l'acte. Borràs també va explicar, a preguntes del públic, que ha estat amenaçat de mort diverses vegades, "en el darrer any tres vegades". Les amenaces van començar l'any 2013 i de moment no hi ha ningú detingut ni investigat per aquest fet. El que sí que ha passat és que Jordi Borràs no pot anar a cobrir professionalment cap acte espanyolista, "per motius de seguretat".
L'àudio de la xerrada de Jordi Borràs es pot escoltar a:
https://soundcloud.com/user-124504964/xerrada-espanyolisme-i-extrema-dreta-a-catalunya-per-jordi-borras