El govern municipal ha acceptat, finalment, que el port de Cambrils es pugui ampliar. No és, però, l’ampliació que es preveia en els plànols d’ara fa dotze anys en què es dibuixava un nou braç a ponent del port, a tocar de la desembocadura de la riera d’Alforja, però sí que s’ha reconsiderat la postura que havia fet pública l’alcalde fa uns mesos. Cal recordar que el govern municipal es va posicionar en contra de l’ampliació del port. Ara, l’ampliació que s’ha previst dins el Pla Especial del Port, que va ser aprovat de manera inicial en la sessió plenària del passat 28 de desembre, contempla un nou braç que neix des de la mateixa base de l’actual moll de ponent i es va obrint de manera que permet una ampliació de terra de la zona de pesca i un espai que podria acollir al voltant d’unes 35 embarcacions esportives de grans dimensions.

Activitat pesquera

Aquesta ampliació del port aprovada al darrer plenari s’ha justificat com una “millora de la zona portuària que dóna satisfacció a les demandes dels principals usuaris: pescadors, Club Nàutic i ús recreatiu”, segons va explicar l’alcalde, Robert Benaiges, que també va afegir que “s’havien tingut en compte les indicacions que s’havien fet des de l’Ajuntament sobretot quant a la prioritat de l’activitat pesquera”. En aquest cas l’ampliació suposarà més superfície per a la dàrsena pesquera, de manera que permetrà una millor maniobrabilitat dels camions que operen a la llotja. També hi haurà una remodelació i redistribució de les barques de pesca dins el port. Pel que fa a altres usos, l’ampliació del port contempla una zona de vaixells de lloguer que suposarà una nova activitat al port de Cambrils. També es reforça l’ús esportiu amb la nova zona d’amarradors que permetrà 35 amarradors d’embarcacions de gran eslora. A banda, es preveu una ampliació de l’ús recreatiu del port pel que fa als viatges amb “golondrina”. En aquest sentit, l’alcalde va manifestar que actualment el port de Cambrils és el quart de Catalunya en nombre de passatgers d’aquests tipus d’embarcacions. L’alcalde també va voler precisar que amb la remodelació del port es preserven els espais públics com fins ara.

Pàrquing subterrani

El Pla Especial del Port ja contempla l’actual pàrquing. Cal tenir en compte que el pàrquing subterrani es va fer sense que existís un pla especial que contemplés aquest ús i és aquest un dels arguments que va esgrimir la Fecam en la seva denúncia interposada poc després de la construcció de l’aparcament. En aquests moments hi ha la sentència judicial que dóna la raó a la Fecam. Ara per ara, aquesta sentència està recorreguda per Saba, l’empresa adjudicatària del pàrquing. L’alcalde, per la seva part, va descartar la possibilitat d’una possible ampliació d’aquest aparcament a la part de la façana del port que encara està per remodelar. Quant a les actuacions, s’ha previst que l’alineació de la part del moll de ribera que falta per fer es concreti enguany i que el 2006 es faci la remodelació urbanística de la mitja façana portuària que queda pendent.

Com a curiositat, tot i que els plànols de l’ampliació del port no es van conèixer fins al mes de novembre i el Pla Especial del Port no va ser aprovat fins al 28 de desembre, la terminal de GPS d’algunes de les noves barques d’arrossegament que es van estrenar aquest passat estiu ja disposaven del plànol del port amb l’ampliació que es preveu al pla especial.

§ La Confraria demana una redistribució de les passarel·les§

Aspecte actual del port. La Confraria demana la redistribució de les passarel·les per no haver d’atracar en files de tres

Des de la Confraria de Pescadors es veu bé l’ampliació de 18.000 metres quadrats que es preveu a la seva zona d’influència i que permetrà, segons va dir el patró major, Josep Pijoan, “que els camions puguin entrar més còmodament. Ara tenen problemes per poder entrar a carregar el peix”. A banda, però, la Confraria té una sèrie de demandes que dins del període d’al·legacions espera que es resolguin de manera favorable. Així doncs, Josep Pijoan vol que s’allargui 90 metres la passarel·la que hi ha davant la llotja en lloc de fer una passarel·la en una altra part del moll. També demanen una redistribució de les passarel·les previstes en el plànol que ha mostrat Ports de la Generalitat de manera que els permeti tenir més espai i no haver d’atracar en files de tres barques. L’actual distribució de passarel·les no els agrada i esperen una solució.

§ LA VEU DE L'OPOSICIÓ PP i PLIC voten a favor del pla especial, i CiU s’absté§

El regidor Xavier Martí, en nom de la PLIC, es va mostrar a favor de l’aprovació inicial del Pla Especial del Port en el ple del dia 28 de desembre. En les diverses reunions que el seu grup va tenir amb l’equip de govern van decidir la seva postura favorable, tot i que en el ple van demanar que l’Ajuntament donés suport davant de la Generalitat les al·legacions presentades per la Confraria de Pescadors demanant un nou pantalà. També van sol·licitar que la zona on s’ubicaran les petites embarcacions estigui gestionada directament per l’Ajuntament, i que la remodelació contempli un espai destinat a l’Escola de Vela, que també podria estar gestionat per l’Ajuntament o per altres entitats.

Estudis d’impacte

Qui es va mostrar més crític va ser el regidor de CiU Joan Estrada. En la seva intervenció va demanar reiteradament quins estudis hi havia per saber si la dimensió que proposa aquest pla era l’adequada. Joan Estrada va afirmar: “no hi ha cap estudi d’impacte sobre les platges de ponent. Estem aprovant un pla especial sense estudis i no sabem fins on podem anar”. El regidor d’Urbanisme, Joan Recasens, va dir: “en aquest pla l’únic que es fa és modificar el braç del moll de ponent, no es modifica el braç de llevant”. Va dir també que la dinàmica dels litorals és una ciència que s’està desenvolupant i que el que es coneix “és que ampliar braços de llevant et porta problemes i ampliar braços de ponent fins a un cert límit no et porta problemes”.

També va voler intervenir el regidor Joan Mas per replicar que “d’estudis n’hi ha, precisament el litoral cambrilenc deu ser dels més estudiats de l’Estat espanyol. Em sembla que el límit natural és el d’aquest pla. Nosaltres com a partits que estem en el govern hem fet un esforç important per arribar a un consens perquè hi hagi una possible ampliació, estàvem pel no a l’ampliació, però creiem que hi pot haver aquesta ampliació però respectant els límits que la naturalesa ens imposa”. Joan Estrada va replicar que creia que no hi hauria moltes altres oportunitats perquè la Generalitat invertís en un futur proper en el port, per això demanava que s’incorporés la màxima informació possible abans d’aprovar el pla.

Sobre el tema de l’ampliació del pàrquing, pel qual també havia preguntat el regidor Joan Estrada, Robert Benaiges es va mostrar sorprès. “El pàrquing tal com està ara –va dir– és conseqüència directa d’una gestió determinada de l’anterior govern d’aquest Ajuntament”. Joan Estrada va contestar: “com és possible que l’equip de govern actual no vulgui defensar l’ampliació del pàrquing com ho va fer quan eren a l’oposició”. Finalment l’alcalde va dir: “aquest govern ha demanat als estaments que hi tenen competència que es pugui tirar endavant el projecte inicial, però se’ns ha dit que això és impossible”. El regidor del Partit Popular Anton Callau, per la seva banda, va dir que estava d’acord amb aquest Pla Especial del Port.