Cambrils viu uns intensos temporals de pluja i pedra després de gairebé 6 mesos sense ploure
 | |
| Un dels moments de més intensitat del xàfec del 15 dagost, a la riera dAlforja |
Pluja, vent i pedra
Daquests tres xàfecs el més intens és el que es va produir el passat 15 dagost. Al voltant de les 7 de la tarda i durant poc més de mitja hora va caure un fort aiguat, acompanyat en alguns moments de pedra i de ratxes de fort vent.
En el moment del xàfec la temperatura es va situar a 19 graus, 3 graus per sota dels que hi havia moments abans. La tempesta va anar acompanyada de llamps.
Els 36 litres/m2 que van caure en aquest interval de temps van col·lapsar la circulació en diferents vials cambrilencs. Els vials paral·lels a la riera dAlforja es van inundar ràpidament sota del pont de la via del tren, la qual cosa va fer que quedés tallat el trànsit entre la Vila i el Port.
El dia següent, 16 dagost, va caure un altre xàfec. Moment abans de laiguat es va poder observar una espectacular mànega molt a prop del litoral cambrilenc. Al voltant de les sis de la tarda es va fer visible la mànega i la succió que feia sobre laigua del mar.
Laiguat del dia 16 va tenir una distribució força desigual dins al nucli urbà de Cambrils. Així, segons les dades recollides per les estacions de la xarxa Meteocambrils, a lestació de la Parellada es van recollir 27 litres/m2, a la del Regueral 8,5 litres/m2 i a la de Vilafortuny, 3 litres/m2. Aquestes quantitats es van recollir en un període de temps duns 20 minuts.
Cal destacar també la pluja del 8 dagost; tot i que menys intensa, va anar acompanyada inicialment de pedra i va durar una mica menys de mitja hora. La quantitat de precipitació recollida va ser, un cop més, desigual als diferents punts dobservació de Cambrils que integren la xarxa Meteocambrils. A la zona de la Parellada es van recollir 18,3 litres/m2, a Vilafortuny, 16 litres/m2 i al Regueral, 13,1 litres/m2.
§ Porqueria i rates ofegades§
 | |
| El sobreeiximent de les clavegueres a la rambla de Jaume I va deixar escampades rates mortes per la zona |
Solucions als problemes del clavegueram
Segons el regidor dUrbanisme Joan Recasens, en les zones més antigues del poble, el conducte del clavegueram i el dels pluvials és el mateix, ja que són instal·lacions velles que no tenen separadors. El que passa a la rambla de Jaume I, segons Recasens, és que no té prou pendent ni un conducte prou ampli. Per evitar els sobreeiximents, segons Recasens, shaurien de fer dos conduccions separades en aquesta zona, una per a les aigües pluvials i una altra per al clavegueram.
Segons Recasens, actualment sestà treballant en un projecte per diferenciar adequadament els pluvials del clavegueram i dimensionar-los al volum que realment han de recollir i que tinguin unes dimensions que permetin que hi pugui passar una màquina quan shagi de netejar després duna tromba daigua. Són obres molt costoses, però realment necessàries. Segons Recasens sha de començar a pensar en un clavegueram pensat per a una ciutat.
§ Problemes circulatoris§ Una altra de les conseqüències habituals en dies de pluja intensa és el caos circulatori que provoca. El tres dies de pluges la forta precipitació va fer que quedessin inundats els vials laterals de la riera dAlforja sota el pont de la via, on en dos dies diferents dos cotxes van quedar-hi atrapats. Els forts aiguats va provocar també inundacions a la Llosa i a diferents indrets de les urbanitzacions de ponent. Així, el carrer de la Via Làctia, recentment remodelat, va quedar inundat en poca estona.
Tant el dia 8 com el dia 15 el vial del Cavet i lavinguda de la Diputació van quedar inundats, i es va haver de tallar la circulació entre Cambrils i Salou.
Un altre dels problemes que va ocasionar la pluja el dia 15 va ser el tall de subministrament elèctric que van patir les zones dels Arcs, el barri del Molí de la Torre i el raval de Gràcia, ja que la pluja va afectar un transformador situat al camí de Sant Joan, proper a ledifici Cambri Mar.
 |  |
| A l'esquerra, un cotxe atrapat al vial lateral de la riera d'Alforja, inundat a conseqüència de la intensa pluja. A la dreta, imatge del carrer del Camí de Reus baixant a l'ample. |
§ Afectació a les collites§
 |
 |
| A dalt, estat que presentava un cultiu de síndries pocs dies després de la pedregada. A sota, la pedra, en certs indrets del terme, era duna mida considerable. |
Una de les zones on més va afectar la pedregada al municipi va ser els terrenys que van des del torrent del Gener fins a la riera de Riudecanyes, situats sota de lautopista AP-7, a tocar del terme municipal de Mont-roig del Camp.
Olives, verdures i fruites
Un dels pagesos afectats per la pedregada, Jaume Solana, explicava en declaracions a Revista Cambrils que el 70% de la collita dolives denguany, que representen aproximadament uns 800 olivers, lha perduda a causa de la pedregada, la qual cosa econòmicament representa més de 6.000 euros en pèrdues. Segons explicava Solana, lúltima pedregada que va afectar els seus cultius es va produir el 17 doctubre de 1999 i va ser molt més forta que la del passat 15 dagost. En aquella ocasió hi va perdre la collita dunes 8.000 tomaqueres.
Després de la pedregada, Jaume Solana podrà aprofitar només un 30% de la collita dolives, que tenia previst recollir pels voltants del mes de desembre. De moment, però, encara ha davaluar les pèrdues, i és que a causa de la pedregada van caure moltes olives a terra, però també són moltes les que han quedat malmeses encara a larbre i que segons Solana no es podran aprofitar.
Les verdures i la fruita, tot i que menys, també shan vist afectades per la pedregada del passat 15 dagost.
Un altre dels afectats per la pedregada és Joan Estrada, que té els terrenys situats al límit amb el terme de Mont-roig del Camp. En declaracions a Revista Cambrils, coincidia amb Jaume Solana a lafirmar que des de fa sis anys no tenia pèrdues a rel duna pedregada, recordant també la que es va produir loctubre de 1999. En aquella ocasió va perdre també bona part de la collita i assegurava que les conseqüències de la pedregada daquest mes dagost li afectaran el 75% de la collita, en el seu cas, només doliveres.
A banda de les olives que han caigut a terra per la pedregada i que shan perdut, Joan Estrada explicava que ha hagut densulfatar els arbres per tractar les olives per la pedra que han quedat a larbre. I és que el cop de la pedra els va provocar cicatrius que shan de curar.
Assegurar collites
Per tal devitar grans pèrdues econòmiques en casos com aquests, el DARP vol insistir en la seva política de foment de lús de les assegurances agràries com a instrument de cobertura davant dadversitats meteorològiques com les del passat 15 dagost. En aquest sentit el DARP ofereix diverses línies de subvencions per a la contractació daquests tipus de pòlisses.
A Cambrils, segons la Cooperativa Agrícola, són una minoria els pagesos que asseguren les collites, uns 25 socis del total de 300 que tenen. Tot i això, Solana explicava que a vegades és complicat trobar un equilibri entre el que avaluen els asseguradors i les pèrdues que ha calculat el pagès afectat, les asseguradores mai tarriben a compensar el que sha perdut. I és que segons Solana només es valora loliva que està a terra, la que està dalt de larbre picada no. Si plou, laigua sendú les olives que hi ha a terra i sen valoren moltes menys de les que realment shan perdut.