Dos joves recorren en bicicleta més de 1.400 quilòmetres amb Cambrils com a destí final
 | |
| Marc Moran i Michèle Rubli amb les bicicletes amb què han fet el trajecte |
I lelecció de Cambrils com a punt final del recorregut no ha estat gratuïta. Un dels dos estudiants, el Marc, té un vincle important amb el municipi. I és que, tot i que ell va néixer a Zuric, el seu pare, el Juan Antonio Moran, és cambrilenc, tot i que fa 25 anys va marxar a Suïssa.
El motiu, un treball
Tot i que cada estiu visita Cambrils, enguany va decidir fer-ho amb bicicleta. El motiu, un treball de recerca de lescola, que la Michèle i el Marc van decidir fer-lo sobre els canvis físics que experimenta el cos quan va amb bicicleta. Com a punt de partida per realitzar el treball es van fer una analítica de sang abans de sortir de Zuric i una en arribar a Cambrils. Un cop tinguin les dades, queda fer lanàlisi i treuren conclusions per elaborar el treball, que, mai millor dit, els ha fet suar.
1.400 quilòmetres en dues setmanes
Des que va néixer la idea fins al dia que van sortir de Zuric per arribar amb bicicleta a Cambrils, va passar un any. Durant aquest temps els dos joves han dissenyat la ruta i shan preparat físicament, ja que la ruta ho exigia. Tot i la preparació física, el Marc assegurava que el més complicat de la preparació del viatge va ser buscar els càmpings on pararien cada nit hi ha zones, entre Suïssa i França, on no és fàcil trobar hotel. Durant dues setmanes el Marc i la Michèle, amb 15 quilos en cada bicicleta, van recórrer una mitjana de 100 quilòmetres, que feien en aproximadament 5 o 6 hores al dia. La resta del dia, lògicament, lutilitzaven per descansar. Durant el recorregut van passar per ciutats tan conegudes com Ginebra, Orange o Montpeller. Un cop en terres catalanes, van passar per Empuriabrava, Tossa de Mar i Castelldefels fins arribar a Cambrils.
Un diari
Durant el recorregut, el Marc explicava que van elaborar un diari on anaven narrant com se sentien amb la bicicleta, alhora que els servia per recollir les experiències personals al llarg del viatge. Un dels aspectes més durs, segons el Marc, era muntar i desmuntar cada dia la tenda, recollir lequipatge i tornar-lo a posar a la bicicleta. Però, la Michèle assegurava que tot i ser dur físicament, sobretot els últims dies, lexperiència val la pena. Per la seva banda el Marc explicava que tot i haver moments molt durs físicament, mai vam pensar que no ho podríem fer.
Segons els dos joves, aquest ha estat un somni fet realitat i ja comencen a pensar en la propera excursió de llarga distància que tenen previst fer amb la bicicleta, possiblement sigui per Finlàndia.