Lermita de la Mare de Déu del Camí, al menjador de casa
 | |
| Andrés Román amb la maqueta de lermita de la Mare de Déu del Camí al menjador de casa seva |
Durant dos anys aquest cambrilenc va invertir totes les estones lliures de què disposava per acomplir aquest somni: sempre he estat molt traçut per fer coses amb les mans, però no he estudiat res de dibuix ni arquitectura, explica lAndrés. Així doncs, amb molta paciència i moltes visites al temple, a poc a poc va anar erigint la reproducció, invertint-hi un mínim dunes 400 hores.
Una reproducció exacta
La maqueta reprodueix el pati de lermita, que en la reproducció fa un metre per un metre i deu centímetres, i ledifici mateix de lermita, que fa seixanta centímetres dalt per cinquanta centímetres de fons. A més, el sostre de lermita es pot treure i a dins shi pot veure reproduït linterior. Completa el conjunt la torre de lermita. Al principi pensava que quan acabés faria una maqueta del Parc Samà, però després ho vaig deixar córrer. Mai em vaig imaginar que estaria tant de temps per fer-la, confessa.
Cola i fusta
Els materials utilitzats per a la maqueta són només dos: fusta i cola. Anava a veure diversos amics fusters, que em donaven restes de fustes que els sobraven. Jo les anava tallant per formar tot de peces petites del mateix tamany. Recorda que els seus fills, llavors petits, lajudaven a polir les peces. Tan bon punt en tenia unes quantes, anava pujant lestructura. No dubta a assegurar que el que més li va costar va ser fer el sostre de lErmita, que reprodueix les teules.
Els detalls de la maqueta és el que la fan encara més fidel a loriginal, ja que lAndrés no hi va oblidar la il·luminació, tant la de linterior com la de la torre. Per a la part elèctrica va demanar consell a companys de feina que són electricistes: vaig assessorar-me sobre quin tipus de bombetes necessitava o quants watts utilitzar perquè no es fonguessin.
Exposada a casa
Tan bon punt la maqueta va estar enllestida, va ocupar un espai als baixos de la casa dels sogres de lAndrés. Allà la va veure el regidor de Cultura de lèpoca, que el va animar perquè la mostrés a la següent edició de la Fira. Des de llavors la maqueta no ha tornat a sortir de casa, fins fa dos anys, quan lAndrés es va canviar de domicili i va col·locar la maqueta al menjador de casa seva.
Molts són els que han anat a casa de lAndrés i shan meravellat en veure la maqueta. Alguns companys fins i tot li han proposat que els en fes una per encàrrec, que ells els li proporcionarien el material, però sempre shi ha negat. També li han fet alguna oferta per comprar-la; lAndrés és conscient que la seva és una peça única i caldria que em donessin una suma molt important de diners per desfer-men.