Informació general

“Quan et proposen un càrrec així dius: o ara o mai”

Per Èlia Bellmunt

El secretari d’Afers Interdepartamentals, al balcó del seu despatx, que dóna a la plaça de Sant Jaume

Apel·les Carod Rovira és el secretari d’Afers Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya des del gener de 2004. Nascut a Cambrils i advocat, està vinculat al món de la política des dels 17 anys. “Quan et proposen un càrrec així primer t’ho penses molt, després dius: o ara o mai. Tenir aquest càrrec és molt interessant i molt apassionant. Parlar i poder dir ‘en nom de la Generalitat de Catalunya…’, només que tinguis una mica el cuquet de la política, és que ja no pots dir res més”. Malgrat el càrrec, l’Apel·les continua vivint a Cambrils: “ja he trobat la solució idònia: cada dia marxo en tren cap a Barcelona i torno a Cambrils amb cotxe oficial, però continuo treballant tot el viatge”. Per tal de fer balanç del primer any en el càrrec, Revista Cambrils va entrevistar-lo en el seu despatx, situat en un edifici adjacent al Palau de la Generalitat.

L’arribada de l’Apel·les a la Generalitat va coincidir amb el cas Carod: Josep-Lluís Carod-Rovira, conseller en cap i germà seu, sortia del govern de la Generalitat arran de les converses mantingudes amb ETA. La semblança física entre els dos germans ha propiciat diverses anècdotes i encara ara hi ha qui els confon: “saps què vol dir això? Que hi ha gent que no s’ha assabentat que mon germà ja no és al govern. Tenim la idea que tothom sap i els que realment saben són un percentatge mínim. I aquesta gent és la que decideix”. A l’Apel·les el preocupa el mateix que al seu germà: “ell ho deia moltes vegades i jo ho continuo dient: com a cambrilenc em sento desaprofitat. L’Ajuntament com a ajuntament no m’ha aprofitat, només la meva gent, el Joan Recasens i el Jordi Savall”.


Coordinar els departaments


Ets el secretari de Coordinació Interdepartamental de la Generalitat de Catalunya. Quines són les teves funcions?
La funció principal és fer el seguiment de l’acció de govern. És una feina transversal: estem al dia de l’activitat de tots els departaments per saber què es fa, quina previsió hi ha en fer-ho o si ja s’ha fet. Fem un seguiment del dia a dia per saber si s’inscriu dins dels acords que es van pactar al Tinell i si s’inscriu dins el pla de govern.

Com s’obté la informació per poder fer aquest seguiment?
Cada tècnic té assignat un departament i tot el dia en fa un seguiment a través de la informació que envien els mateixos departaments, llegeix els diaris, els reculls de premsa, truca al cap de gabinet del departament assignat, segueix els mitjans de comunicació, les compareixences i rodes de premsa dels consellers… S’obté moltíssima informació que s’ha de destriar fins a treure la que t’interessa.

Els tècnics recullen la informació. També avaluen si s’ajusten als pactes?
Hi ha una feina administrativa de dir “aquesta conselleria fa això”. La feina del conseller en cap és estar al corrent de tot el que fan els departaments i fer-ne una valoració política, que evidentment no fan els tècnics.

La teva secretaria depèn del conseller en cap?
Del conseller en cap en depenen tres secretaries generals. De la Secretaria General del Conseller en Cap depèn la Secretaria de Coordinació Interdepartamental, de la qual depèn l’Àrea de Coordinació i Avaluació, el Gabinet d’Actuacions Externes, la Subdirecció General d’Afers Interdepartamentals i el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis. Les subvencions i convenis amb les entitats dedicades a l’àmbit de llengua, cultura i Països Catalans que no puguin incloure’s exclusivament en un sol departament, depenen de mi. La biblioteca del Palau de la Generalitat, molt especialitzada en política, també depèn de mi. A més, sóc el secretari del Consell Tècnic. El Consell Tècnic és la reunió dels segons de cada departament on es discuteix prèviament el que es tracta en les reunions de govern.

L’activitat dels departaments se surt molt dels paràmetres marcats en els pactes?
No. El que passa és que tothom és nou: consellers, secretaris generals i directors generals. Ens hem trobat una estructura de govern amb una base organitzada i l’hem hagut d’emmotllar a les nostres necessitats.

L’organigrama de la Generalitat s’ha modificat gaire amb el nou govern?
Per dalt evidentment que sí, a nivell d’alts càrrecs. L’organització dels departaments s’ha reestructurat en funció de les prioritats que nosaltres hem considerat més importants. S’han creat o redefinit departaments en funció dels pactes establerts; el pacte del Tinell és la nostra Bíblia.

El teu càrrec existia en l’anterior govern?
El que faig jo com a secretari abans ho feien tres directors generals. El meu càrrec abans era de director general i feia una feina exclusivament de seguiment. Ara, per exemple, si un conseller ha d’anar a Cambrils i ens pregunta “què carai hem fet a Cambrils?”, qui porta el seu departament des d’aquí li diu “això; però a més a més hem fet això, això i això”. De tal manera que si a Cambrils li diuen “la Generalitat ens teniu abandonats”, el conseller pot respondre “què dius, home? mira: això, això i això”. És a dir, nosaltres tenim la informació i la subministrem a aquells alts càrrecs que ens ho demanen, bàsicament consellers.

Apel·les Carod Rovira al seu despatx. Al fons es veu l’Ajuntament de Barcelona

La Catalunya Nord


El teu càrrec comporta tasques de representació de la Generalitat?
Les delegacions de la Generalitat a l’exterior bàsicament són Brusel·les, París i Madrid, que per a uns és l’estranger, per a d’altres no (riu). La Casa de la Generalitat a Perpinyà el juliol de 2003 es va adscriure a Exteriors. En un dels pactes nosaltres vam dir que no la podem considerar com una delegació a l’exterior perquè allò són Països Catalans, per tant, país. La Casa de la Generalitat de Perpinyà és com si fos una mini Generalitat i ara depèn de mi. Sempre que anem allà dalt fem el discurs que allò és país i no una delegació exterior.

Quines tasques s’hi fan a la Casa de la Generalitat de Perpinyà?
És una feina d’informació i representació: què és el que passa, quines són les necessitats que hi ha allí, hi ha una borsa de treball, t’informen de qüestions transfrontereres, et donen informació turística... La Casa té una sala d’actes i una sala d’exposicions.

Has d’anar a Perpinyà regularment?
Hi acostumo a anar cada mes. Quan vaig allà sóc la màxima autoritat de la Generalitat. Ara a la Catalunya Nord tothom s’ha apuntat al carro de la catalanitat, comencen en tot això i necessiten un cert lideratge del sud. Ara hi ha molt de moviment i hi hem de ser. S’han adonat que mirant cap a París són l’últim mico i allí al costat, a 20 o 25 quilòmetres, tenen Figueres, la zona més pròspera no de Catalunya sinó de tot l’Estat.


Fosses, expresos i Salamanca


La teva secretaria s’ocupa de les fosses comunes?
Jo sóc el president d’una comissió que s’ocupa de les fosses comunes, una cosa fotuda perquè és morbós. A Catalunya tenim localitzades 152 fosses on hi hauria unes 10 mil persones, però sospitem que només coneixem una tercera part de les fosses existents. Estem elaborant un protocol i aviat traurem un reglament de futures possibles obertures de fosses. No s’obriran totes, entre d’altres coses perquè a Catalunya la majoria de fosses són de soldats en retirada; per tant, podrien ser de qualsevol lloc i seria molt difícil identificar-los. També és una competència meva el punt d’atenció als expresos del franquisme. La Generalitat va acordar atorgar una sèrie d’indemnitzacions als expresos del franquisme des de l’1 d’abril del 39 que no s’havien pogut acollir a la Llei d’amnistia. Fa tres o quatre anys es va calcular que en podien sortir uns 3.500 i ja portem 38.000 expedients. Hem ampliat les possiblitats de justificació perquè, com li dius a un home de més de vuitanta anys “si no m’ho demostra no em crec el que diu vostè, perquè jo sóc administració, no puc tenir bon cor”?.

I amb els “papers de Salamanca” hi tens algun vincle?
Els papers de Salamanca és una qüestió que depèn bàsicament del Departament de Cultura.

No obstant, creus que es retornaran els papers?
Jo penso que ens tornaran tots els papers que afecten la Generalitat, les entitats que estiguin vives i els particulars puguin demostrar que són seus. El que està clar és que per iniciativa pròpia no et donaran res si no ho reclames.


Actualitat Política


Constitució Europea
“ERC votarà no mentre que el PSC farà campanya pel sí. Això no és un problema: l’únic que farà el govern de la Generalitat és donar informació perquè la gent decideixi. ERC sempre hem estat europeus: diem sí a Europa i sí a una constitució europea, però no a aquesta constitució. L’argument és molt simple: com pots dir que sí a una Constitució que no et reconeix, que t’ignora?”

“Pla Ibarretxe”
“El pla Ibarretxe és un camí sense retorn. Està plantejat amb absoluta legalitat: és la majoria d’un parlament que diu que vol regular-se d’una altra manera. Que evidentment a Madrid la majoria dirà que no està d’acord? Sí. Imagina’t que en les properes eleccions l’Ibarretxe tregui més majoria. Què faran a Madrid? És el que deia l’Ibarretxe: “què faran, vostès? Lo vamos a arreglar a tortas?”

El nou estatut
“En l’elaboració del nou estatut intentem que tothom estigui d’acord; això vol dir que has d’anar rebaixant el sostre. Evidentment com a Esquerra Republicana voldríem arribar a molt més, per nosaltres el plantejament que fa l’Ibarretxe és perfecte. Que hi hagi socialistes al govern de la Generalitat i a Madrid pot facilitar que a Madrid es trobin amb un compromís impressionant perquè l’estatut que presentem l’hauran votat els seus.”

Les vegueries
“La idea és tirar endavant la nova redistribució territorial en aquesta legislatura. Les vegueries substituiran moltes coses, perquè no poden existir tantes administracions, i els consells comarcals es convertirien en una mena d’entitats de serveis. Es diran consells comarcals o es diran una altra cosa, això és el de menys, però algun ent més proper hi serà.”

Comenta aquest article