Ignasi Martí va parlar del grup de recerca sobre la Guerra Civil a Cambrils

En una sala gairebé plena, el dia 27 de novembre va tenir lloc al Centre Cultural i Ocupacional la conferència sobre els papers de Salamanca que va organitzar la secció local d’ERC. Va presentar l’acte el regidor Jordi Savall, i el primer en prendre la paraula va ser l’historiador i redactor de la Revista Ignasi Martí, que va parlar sobre diversos fets de la Guerra Civil a Cambrils i sobre el grup de recerca integrat per ell mateix i per Manel Tarés per estudiar de la manera més exhaustiva possible la història de la Guerra Civil al nostre poble. Després va prendre la paraula l’historiador i advocat Josep Cruañes, que va explicar de manera força clara i minuciosa el pla organitzat per la dictadura franquista per incautar tota la documentació possible, tant pública com privada, una vegada finalitzada la Guerra Civil, i com tota aquesta documentació va fer cap a Salamanca, on es va fer servir per represaliar molts catalans. Josep Cruañes creu que és una vergonya que en ple segle xxi algú encara tingui arguments per no retornar a Catalunya el que no va ser altra cosa que un botí de guerra. Per finalitzar l’acte va intervenir Julià Garcia, membre de la Comissió per la Dignitat que demana des de fa mesos la devolució de la documentació, que va explicar les iniciatives que es duen a terme a tots els nivells possibles per fer que la documentació torni a Catalunya.

§ Josep Cruañes “La pervivència de l’arxiu de Salamanca és un crim per al patrimoni de Catalunya”§

Per segona vegada en pocs dies, Josep Cruañes, membre de la Comissió de la Dignitat pel retorn dels papers de Salamanca, va fer un acte públic exposant els motius de la seva campanya. En aquest cas la convocatòria de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament va tindre lloc el dissabte 14 de desembre i va congregar diverses dotzenes de pesones al Centre Cultural. El regidor de Cultura, Lluís Colom, va destacar el dret que té Catalunya a reclamar que es retornin uns arxius i documents robats com a botí de guerra el 1939. L’historiador Josep Cruañes va relatar com abans que les tropes franquistes ocupessin Catalunya el govern de Franco ja havia posat en funcionament l’anomenada Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos que es va dedicar a recollir tota mena de documentació tant d’estaments públics com privats per tal de confeccionar unes detallades llistes de persones considerades com a desafectes al règim. Segons Cruañes, és així com amb tota la documentació enviada a Salamanca es van confeccionar fins a tres milions de fitxes de ciutadans de diferents indrets de l’Estat i amb especial atenció a Catalunya. L’historiador calcula en unes 140 tones de paper de diferents indrets de Catalunya que van ser enviades a Salamanca, tot i que una bona quantitat va ser destruïda. L’arxiu que es va confeccionar en aquesta ciutat va ser emprat per exercitar la repressió contra tot aquell sospitós de “roig, massó o separatista” fins al 1977. Cruañes va evidenciar que en aquesta operació no només es va incautar documentació referent a partits polítics, sindicats o ajuntaments, sinó també de tot tipus d’associacions i fins i tot biblioteques particulars. Tant Cruañes com Enric Borràs, també membre de la Comissió, van coincidir a destacar que la pretesa unitat d’arxiu de Salamanca és falsa, ja que hi ha documentació inconnexa d’un període que s’allarga fins al segle xix i que està recollida sense cap mena de criteri científic, sinó repressor, “és un arxiu de la repressió franquista i no de la Guerra Civil”. Enric Borràs va destacar el suport internacional que ha rebut la campanya i va fer referència als nombrosos antecedents de retorns d’arxius després de la Segona Guerra Mundial. També va relatar la visita que va realitzar la Comissió amb nombrosos representants catalans a Salamanca (entre ells el regidor Lluís Colom) el passat 14 d’octubre.