Cultura

Ariadna Roca: "L'art és més que estètica"

Per Patrícia Muñoz

La cambrilenca Ariadna Roca ha pintat un dels seus dibuixos al mur del costat de l'Auditori

A una de les parets que limiten l'estructura del Teatre Auditori hi ha, des de fa pocs dies, un mural d’una mà vermella i una altra de blava, totes dues plenes d’ulls, que es fan un petó. El signa “Riastone”. “Riastone” és l’Ariadna Roca, una cambrilenca que té 22 anys. “Ria” són les lletres  barrejades que conformen el seu nom –Ari-, i “Stone” vol dir “roca” –el seu cognom- en anglès.

En el mural de les parets de l’auditori, el dibuix il·lustra quina és la concepció de l’amor de l’Ariadna. “Mirarse hasta tocarse y tocarse hasta no verse”: aquesta és la frase que explica la seva darrera creació plasmada en un mur de Cambrils. Perquè per l’Ariadna l’art és precisament això: la seva manera de comunicar-se.



L’Ariadna va començar a dibuixar quan tenia 5 anys, però no va ser fins als 16 que no va començar a emprar un estil propi. “Dibuixo les persones amb mans i ulls grossos, perquè penso que és el que més caracteritza una persona”, explica.

La pintora cambrilenca Nuri Mariné, detalla l’Ariadna, ha estat la seva “guia” pel que fa al seu aprenentatge en el món de la il·lustració. “Ella m’ha inspirat. Té la ment molt oberta, i m’ha ensenyat què és la llibertat d’expressió i a no tenir por del que pensin els altres”. De fet, sota aquesta filosofia, l’Ariadna fa servir els seus dibuixos per expressar coses negatives. Per ella, l’art no només ha de ser pura estètica, sinó que ha de transmetre un missatge: és com un vehicle de crítica social.

L’Ariadna sempre va amb una llibreta a la mà per si, de forma inesperada, troba inspiració en algun lloc. “A l’hora de dibuixar em nodreixo de qualsevol cosa: una conversa, una pel·lícula, una cançó”. I, quan troba alguna cosa que la inspira, no para fins que té el dibuix acabat. “Sóc impacient. Normalment els acabo el mateix dia que els començo”, relata.

Totes les seves creacions les publica també a les xarxes socials perquè considera que l’art s’ha de “compartir per remoure”; és a dir, per arribar com a més gent, millor.

A part d’artista, l’Ariadna estudia medicina. De fet, el seu objectiu és casar les seves dues grans passions i no descarta, en un futur, dedicar-se a la il·lustració mèdica: fer servir els seus dibuixos en el camp de l’educació mèdica de forma pedagògica.

El mural del mur del costat de l’auditori ha estat el primer dibuix que l’Ariadna ha pogut materialitzar en grans dimensions en un espai urbà. Ella va dirigir-se al Punt d’Informació Juvenil de Cambrils i li van dir que hi havia una sèrie de murs a Cambrils, interiors i exteriors, que formen part del projecte Wonderwall. En aquestes parets s’hi pot pintar legalment: els facilita l’Ajuntament per tots aquells qui vulguin fer volar la imaginació. L’Ariadna, la “Riastone”, s'ha quedat amb ganes de més i no descarta repetir l'experiència en un futur.

Comenta aquest article