Vuit mesos de termini per retirar les plaques amb simbologia franquista dels habitatges cambrilencs
 |
| Imatge d'una de les plaques amb simbologia franquista situada al carrer de Santa Joaquima de Vedruna |
El ple d'aquest passat dimarts va aprovar, per unanimitat, una moció presentada per l'equip de govern en la que s'insta a la retirada de les plaques amb simbologia franquista que encara hi ha a la façana d'alguns habitatges de Cambrils. Tal com ja va explicar revistacambrils.cat el passat mes de maig, la darrera modificació de la llei del Dret a l'Habitatge estableix la retirada de les plaques dels habitatges que han deixat de tenir la qualificació d'habitatges protegits i es dóna el termini d'un any a les persones propietàries i les comunitats de propietaris per a que les retirin abans d'un any, termini que s'acaba el 31 de març de 2018.
Ara fa set anys, l'estudi del Memorial Democràtic de la Generalitat va detectar i quantificar aquesta simbologia present a les principals ciutats de Catalunya. En el cas de Cambrils va assenyalar 9 plaques d'habitatges i el monument del pati de l'Ermita, erigit l'any 1940 en honor "a los caídos por Dios y por España". En aquest monument hi va haver unes làpides amb els noms de 16 germans, 4 capellans, 7 seglars i un militar morts en el decurs de la Guerra Civil a la nostra població. Cal dir que aquestes làpides van ser retirades als primers anys de la democràcia i aquest espai del pati de l'Ermita es va batejar com a plaça de la Pau. Cal precisar, però, que a Cambrils hi ha més plaques d'habitatges amb simbologia franquista que les nou que figuren a l'estudi del Memorial democràtic de la Generalitat i que són les que s'han fet constar a la moció presentada al ple.
La moció, a part d'instar els propietaris a retirar les plaques abans de finals de març de 2018, també va acordar proporcionar el suport tècnic necessari per a la retirada de les plaques. En un altre dels punts es diu que l'Ajuntament actuarà subsidiàriament en cas que les persones propietàries o comunitats de propietaris no retirin les plaques en el termini fixat, repercutint-ne així els costos.
L'oposició recorda al govern que el que proposa la moció ho marca la llei
Tots els grups polítics van mostrar la seva adhesió a la moció però els grups de l'oposició van aprofitar l'ocasió per criticar el govern municipal. La primera en intervenir va ser la regidora no adscrita, Encarni Bello, que després de mostrar el seu suport a la moció va aprofitar per dir que després del que s'havia viscut en el punt anterior del ple, sobre la pujada de sous a set treballadors municipals, "s'havia mostrat la cara de la dictadura franquista al ple".
El regidor de l'AdC, Ivan Sanz, va aprofitar per fer unes reflexions sobre el moment polític actual en que va manifestar que hi ha "una societat neofranquista que encara ocupa càrrecs", a l'estat espanyol i per dir que "hi ha un problema de dignitat" en aquest país. Referent a la moció, Sanz va dir que "la decisió la marca la llei i que ja s'havia d'haver implementat fa temps".
El regidor del PP, David Chatelain, va manifestar que "hi ha una obligació normativa de retirar les plaques" i, per això, es va mostrar sorprès que el govern municipal hagués presentat una moció en aquest sentit. El portaveu de Ciutadans, Imanol Rico, va dir que condemnava el franquisme i també va dir que "les lleis s'han de complir". En un sentit semblant es va manifestar el regidor de l'NMC, Oliver Klein que va dir que "s'havia d'haver fet abans".
L'alcaldessa, Camí Mendoza, va respondre que ho havien considerat fer així "per tenir la possibilitat de portar-ho al plenari i tenir més consens". A aquesta afirmació li va respondre el regidor del PP, David Chatelain, dient-li que "si vol buscar consensos busqui'ls en temes més importants". El regidor de l'AdC, Ivan Sanz, per la seva part, va preguntar a l'alcaldessa "no sé si havia posat en dubte la condemna del franquisme per part de tots els grups. Crec que la gran majoria de cambrilencs està en contra del franquisme".
L'alcaldessa va respondre, amb certa ironia, dient que "s'ho apuntava" i que segons quins temes els tractarien, només, en junta de govern.