Nuri Mariné: "Vull que els nens adoptin una sensibilitat que els faci despertar emocions"
Imatge de l'artista cambrilenca Nuri Mariné |
Lart ho envolta tot. A totes hores. Lart no només està als museus. Lart forma part de tothom. Si vivim amb inquietud per la bellesa, per les emocions que desperta lart, ens serà més fàcil viure laltra part de la vida més pràctica, més dura, més cruenta, més racional. És com una balança que tequilibra. Qui serà més bon empresari, el que tingui creativitat o el que no?. Així es podria resumir la filosofia de la pintora cambrilenca Nuri Mariné.
Actualment, la Nuri té un Taller de Pintura on fa classes als nens. Però ella no distingeix en funció de ledat: tot són nens. Fins i tot els alumnes de 40 anys. Les persones són persones tinguin ledat que tinguin. Té un grup de nens de 5 a 8 anys, de 8 a 12, de 12 a 16... Què és el que vol transmetre la Nuri als seus alumnes? Primer, els vol inculcar lautenticitat. El valor de les coses que no estan fabricades ni intervingudes per la mà daltres homes. Intento que els nens del Taller parlin de la natura, de linterior, diu. Després, vol que agafin personalitat artística. No fem quadres bonics. Aprenem a pintar i a despullar-nos. Aquí fem exercicis, i els quadres els pinten a casa, detalla la Nuri.
Amb tot, el màxim objectiu és compartir-los la inquietud per lart: que adoptin una sensibilitat que els faci despertar emocions. La bellesa és descobrir, és què et desperta el que tens davant. La bellesa fa moure emocions. Hi ha moments dautèntic dolor que són duna bellesa extrema. Vull que sàpiguen gaudir de totes les parts de la vida, no només de la que està socialment admesa com a bonica. Si no, ens estem perdent tota la resta, resumeix la Nuri.
"Em feia gràcia fer alguna cosa amb les mans i pensada amb el cap, que no seguís patrons"
A la Nuri, això de la passió per lart li ve de petita. Com a la majoria dels nens, que els agrada dibuixar. A mi, per sort, el gust sem va quedar. I als 17 vaig decidir apuntar-me a lEscola dArts i Oficis. Remava a contracorrent perquè a casa tenien pensades altres coses per a mi... Però a mi em feia gràcia fer alguna cosa que fos amb les mans i pensada amb el cap, que no seguís patrons. Que els patrons mels hagués de crear jo. Tant em podia haver fet cuinera, fustera o florista. Però el que més se madaptava era lart.
La inquietud artística de la Nuri va anar augmentant a mesura que feia exposicions i bevia de lart: llegir, aprendre i no acabar mai aquesta roda dalimentació contínua. La Nuri, malgrat fer trenta anys que pinta, reconeix que a dia davui ha retrocedit fins al principi (pel que fa al seu estil). Resulta que sempre busques. Busques el que tagrada, el que et motiva. Però et trobes a dins teu. Després de donar molts tombs dins de diferents estils de pintura, he vist que ara massemblo molt a quan era joveneta. He tornat a la puresa, a lessència meva. La Nuri confessa que, passi el que passi, segueix emprant el mateix gest amb la mà: rodones i línies en forma de zig-zag. És el seu temperament, i ha format part della sempre. Comença a pintar a partir dun impuls. És de planejar poc.
I, pinti el que pinti, la Nuri explica coses seves. La seva pintura reflexa com és. De vegades, allò que pinta té una part positiva. I daltres moltes altres- molt negativa. Però sempre és xula. Em despullo amb la pintura. Però sha de saber mirar. I no crec que sigui fàcil saber-ho mirar. La majoria de gent es queda amb el que veuen, però jo crec que hi ha molt més. I això el que hi ha al darrera- no ho explico, narra la Nuri entre rialles.
"Me la corda fluixa", exposada al Marro Cafè
Una de les darreres creacions de la Nuri és l'exposició "Me la corda fluixa", que està disponible al Marro Cafè de Cambrils fins el proper 20 de setembre, per tants últims dies per veure aquesta darrera mostra de l'artista cambrilenca. Per saber-ne més detalls, mira el següent
vídeo.
Taller de pintura de Nuri Mariné situat al carrer de la Verge del Camí |