L’illa de Ko-Phi Phi, a Tailàndia, va ser una de les zones afectades. Aquesta foto correspon a un fullet promocional de Tailàndia en què es veu aquesta illa abans del “tsunami”.

El 26 de desembre de 2004 serà una data que es recordarà al sud-est asiàtic durant molt de temps. Un terratrèmol submarí de 8,9 graus a l’escala de Richter a 10 quilòmetres de profunditat davant la costa de l’illa de Sumatra va provocar una cadena de tsunamis (onades gegants) que van afectar l’Índia, Bangla Desh, Mianmar, Tailàndia, Sri Lanka, Malàisia, Indonèsia, Sumatra i les illes Maldives. Xifrar amb exactitud el nombre de morts és molt difícil, els darrers balanços abans de tancar aquesta edició apunten quasi bé unes 300.000 persones. Els danys materials també són molt elevats: en alguns llocs cal començar de nou des de zero. Els qui van sobreviure a la tragèdia poden explicar la seva experiència. Aquest és el cas de Jordi Pujol i Enric Gavaldà, dos cambrilencs que eren a Tailàndia el dia 26.

§ JORDI JUJOL “A quatre dies del tsunami els mitjans de comunicació s’entestaven a donar imatges de normalitat”§

El dia del tsunami, el cambrilenc Jordi Pujol es trobava a Tailàndia juntament amb la seva esposa i els seus dos fills. Tal com fa habitualment, aprofita els mesos de desembre i gener per visitar aquest país i concretament el poble natal de la seva dona. Per sort, aquell dia es trobava d’excursió a Bangkok, al nord del país, lluny del desastre. La primera reacció al conèixer la notícia va ser trucar els seus familiars per informar-los que es trobaven sans i estalvis. Pujol tenia previst baixar a Patong després de cap d’any, però aquesta zona va ser greument afectada pel tsunami i davant el desastre va optar per visitar les platges de Pattaya a la costa est de la Xina. Allí res feia pensar en el desastre ocorregut a l’altra banda del país. En algun moment, davant la magnitud de la tragèdia, va arribar a valorar la possibilitat de desplaçar-se al lloc del desastre per prestar la seva ajuda.

Les imatges que els arribaven per televisió de la zona del desastre eren demolidores, Jordi Pujol reconeixia molts dels llocs que anys enrere havia visitat com a turista. Els dies posteriors al tsunami es va trobar amb diverses comitives fúnebres de persones que havien mort a la platja i que els seus familiars enterraven als seus llocs d’origen. Pujol ens confessa que Tailàndia és un país subdesenvolupat molt dependent del turisme, “a quatre dies del tsunami els mitjans de comunicació s’entestaven a donar imatges de normalitat, amb turistes a les platges”.

Un fet que el va impressionar profundament van ser els saquejos que es produïen als bungalows dels complexos hotelers, les caixes fortes eren rebentades mentre els cossos dels seus propietaris esperaven ser rescatats entre les runes. Jordi Pujol i la seva família van tornar a casa sense problemes el passat 17 de gener. A l’aeroport van coincidir amb diversos equips de rescats francesos que també tornaven després d’haver realitzat diverses labors humanitàries.

§ ENRIC GAVALDÀ “No ens vam adonar de res fins que no vam veure les notícies”§

El desembre de 2004, com cada any en aquestes dates, el cambrilenc Enric Gavaldà feia un viatge amb la seva família. Un viatge que alhora els servís per la feina, ja que l’Enric té una agència de viatges a Cambrils. Enguany havien escollit Tailàndia, de la qual es confessa un enamorat: “hi he estat moltes vegades i sempre ho recomano com a viatge de noces”. La família de l’Enric havia de fer una ruta que començava a la capital de Tailàndia –Bangkok– i després anar cap al nord. El dia 1 de gener de 2005 tenien previst anar a les illes de Phuket i Phi-Phi (les dues més afectades pel tsunami).

L’Enric recorda perfectament com van viure el dia que hi va haver el tsunami: “el 26 de desembre nosaltres érem a Bangkok i no ens vam adonar de res fins que no vam veure les notícies. De cop, a tot arreu, la CNN, la cadena de Hong-Kong, la cadena nacional de Tailàndia… totes estaven les 24 hores parlant del tsunami, de la desgràcia. Això va ser al començament, quan es parlava de 10.000 o 12.000 víctimes. Després cada cinc minuts anaven augmentant i la cosa s’anava complicant per moments”. Després de conèixer la notícia, van modificar el seu viatge: “vam anar a casa d’un amic que està casat amb una tailandesa i després a l’illa de Ko-Chang”. No van tenir cap problema per fer els canvis: “totes les companyies aèries sense excepció, els hotels i complexos turístics van anul·lar totes les reserves sense cap penalització perquè és un cas nacional i comprenen que no hi ha motius”.

L’illa de Ko-Phi Phi, a Tailàndia, va ser una de les zones afectades. Aquesta foto correspon a un fullet promocional de Tailàndia en què es veu aquesta illa abans del “tsunami”.

Anul·lació de reserves

El turisme és una de les principals fonts d’ingressos de l’economia tailandesa. Els danys materials van implicar que s’anul·lessin de la nit al dia moltíssimes reserves i això ha estat un impacte molt fort per a l’economia del país. L’Enric en fa una anàlisi: “tot i la desgràcia no hi ha cap motiu per pensar que no es pot anar a Tailàndia. Al contrari, s’hi pot anar i penso que és una manera d’ajudar el país”. L’illa de Phi-Phi és una illa petita amb platges a les dues cares del mar: “l’onada va entrar per una banda i va sortir per l’altra, al mig no va deixar res”. A l’illa de Phuket la companyia aèria nacional va organitzar una espècie de pont aeri: “va doblar les rutes i els serveis a Bangkok, contínuament estaven sortint avions. De fet, el país va reaccionar immediatament; ara, la magnitud de la catàstrofe ha estat de tal immensitat que no poden donar l’abast”.

Es calcula que fins d’aquí a dos o tres anys no es podran oferir de nou els serveis turístics amb tota normalitat. Mentrestant, l’Enric pensa en dues alternatives: “les illes de Ko-Samui i Ko-Chang, al golf de Siam, estan turísticament molt ben preparades i podrien absorbir el 50% de la demanda turísitica de Phuket i Phi-Phi. A més, al nord del golf també hi ha les platges de Pattaya i Rayong”. L’Enric explica que a la seva agència de viatges ara tenen la situació controlada: “vam estar tot un dia reunits amb el nostre corresponsal a Tailàndia analitzant reserva per reserva com estava la situació. Podem dir al cent per cent on es pot anar i on hi ha places”.