Cambrils va comptar durant els tres anys de Guerra Civil amb un hospital d'una gran qualitat
 | |
| D'esquerra a dreta Anna Isabel Serra, Manel Tarés i l'arxivera municipal, Montserrat Flores |
Els historiadors Manel Tarés i Ignasi Martí formen des de fa uns quatre anys, el Grup de Recerca de la Guerra Civil a Cambrils. Des de fa temps recullen dades dels arxius sobre aquest període de la història i a rel d'una proposta de l'Arxiu Hisòric Municipal de Cambrils, es van posar a treballar en la història de l'Hospital de Sang.
La xerrada de Manel Tarés va girar entorn els tres anys que va estar en funcionament l'Hospital de Sang, del 1936 al 1939. Va fer un recorregut a la història que va portar a la Casa de Sant Josep a convertir-se en un hospital militar, alhora que va fer un repàs a la funció que va tenir i a la gent que hi va passar. Entre elles, destaca el pas d'un guionista de Hollywood que estava lluitant a la guerra o un metge que més tard es convertiria en ministre de Sanitat del Perú. Segons Manel Tarés, el president Lluís Companys va fer una donació a l'Hospital de 1.000 pessetes aprofitant el seu pas per Cambrils. Una donació no molt elevada, tenint en compte que la despesa diària de l'Hospital era de 15.000 pessetes.
Tarés va explicar també de quina manera estava distribuït l'Hospital, que a banda de l'edifici del convent comptava amb una sèrie d'edificis i masos propers que s'util·litzaven com a dependències de l'Hospital. El Mas de Benet Ferré, per exemple, situat al Raval de Gràcia i recentment adquirit per l'Ajuntament per instal·lar-hi la futura seu de Secomsa Aigües, es va fer servir com a vivenda per a famílies de treballadors de l'Hospital i com a menjador, entre d'altres.
Un dada molt important referent a l'Hospital és que tot i que sempre es va conèixer com Hospital de Sang de Cambrils, ha fomat sempre part del terme municipal de Vinyols i els Arcs. Segons explicava Tarés ni tant sols es va gestionar ni administrar des de Cambrils, sinó que es va fer des de Reus, tot i que l'Ajuntament de Cambrils va col·laborar econòmicament en la compra d'aliments o de material sanitari. Cal destacar, que molta de la gent que hi va treballar si que era del municipi, metges, infermeres, cuiners. Tarés va destacar la qualitat de l'Hospital, molt modern per l'època "ha estat l'únic hospital amb cara i ulls que ha tingut el municipi".
Va destacar també la importància que ha tingut el descobriment que s'ha fet des de l'Arxiu Municipal de Cambrils, en col·laboració amb el Museu d'Història sobre que 315 persones que van morir a l'Hospital de Sang van ser enterrades al cementiri municipal d'aleshores actual cementiri parroquial. L'Ajuntament ha posat a disposició dels ciutadans la llista amb els noms de les persones que van morir l'Hospital de Sang de Cambrils entre el 1936 i 1939 que es pot consultar al següent enllaç.
L'edifici
Per la seva banda la historiadora de l'art -Anna Isabel Serra- va enfocar la xerrada sobre com es va construir l'edifici, qui el va construir, quin paper hi van tenir els Germans de la Salle, la part estètica i el paper que va tenir l'edifici en una època com aquella. Segons Serra l'edifici de la Casa de Sant Josep, té una estètica amb molta personalitat que no s'ha perdut des de que es va construir, ja que queda enmig de camps de cultiu, i que avui en dia encara conserva aquest aire, com si s'hagués aturat una mica el temps. La forma d'h que té l'edifici, segons Serra, és un derivat dels antics convents del segle XVI i la seva distribució espaial va permetre que fos un bon lloc per transformar-lo en un hospital militar.