Informació general

Valentí Gual: "El Setge de Cambrils de 1640 va suposar un abans i un després a la Guerra dels Segadors"

Per Berta Ruiz

A l'esquerra, Valentí Gual acompanyat de l'arxiver municipal, Pedro Otiña

Dins de la programació del Campus Extens de la URV a Cambrils, el Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, la conferència titulada "Cambrils, 1640. Episodi clau de la Guerra dels Segadors, a càrrec de Valentí Gual i Vilà, professor d'Història Moderna de la UB. A pocs dies de la commemoració d'aquesta efemèride, Valentí Gual va fer un repàs per aquest capítol de la història cambrilenca i també de la història catalana. La presentació de l'acte va anar a càrrec de l'arxiver municipal, Pedro Otiña.

Moments abans d'iniciar la seva xerrada, Valentí Gual va atendre a revistacambrils.cat per comentar-ne alguns detalls. Tal com va explicar, "el Setge de Cambrils va ser a meitats de desembre de 1640 i, en certa manera, acostant-nos a l'efemèride hem decidit recordar una de les dates més senyalades de la Guerra dels Segadors, quan l'exèrcit de la monarquia hispànica havia sortit des de Tortosa, va arribar al Perelló, al Coll de Balaguer i, finalment, a Cambrils que va ser on va trobar la resistència més important fins aquells moments. Tenint en compte com va anar el setge i els fets que es van produir amb posterioritat a la rendició de la plaça –que va ser la degolladissa de 700 defensors–, aquest acte assenyalada una autèntica fita en el conjunt de la guerra. Hi ha un abans i un després del Setge de Cambrils".

"Hi va perdre la vida moltíssima gent de les nostres terres"

Segons va apuntar Gual aquest capítol és d'una gran importància per als historiadors quan es tracta aquesta guerra. "Les institucions catalanes i també els defensors van prendre notícia que la guerra anava a caixa o faixa, que l'exèrcit de Felip IV no faria presoners. Hi va perdre la vida moltíssima gent que era de les nostres terres, persones del camp, moltes persones de la Conca que havien vingut a defensar la plaça van perdre la vida d'una manera cruel i atroç, com un càstig".

A més, aquest és un esdeveniment clau de la Guerra dels Segadors perquè, segons va dir Gual, "va significar la unió de dos moviments: un trencament polític amb la monarquia hispànica i, a la vegada, una revolta social –d'aquí ve el nom– dels grups més desfavorits contra el poder de la monarquia, de l'aristocràcia i de les oligarquies catalanes. Té un interès històric fascinant per la seva complexitat i perquè és polièdric. A més, a Cambrils –fase inicial de la guerra– a tots els llibres de defuncions dels que van ser degollats hi deia que havien mort per defensar la pàtria, referint-se al Principat i als Comtats de Catalunya. El peatge de sang que es va pagar va ser esgarrifós, així com la misèria que es va batre sobre el país. És un tema que s'encavalquen molts d'altres i és molt interessant d'investigar".

Comenta aquest article