La xerrada "Un hospital en la xarxa de sanitat de guerra" debat el sistema hospitalari durant el conflicte civil
 | |
| D'esquerra a dreta, Ignasi Martí, Joaquim Aloy, Pere Clua, Josep Sánchez Cervelló i Jordi Oliva |
En els diferents torns d'intervencions, Jordi Oliva va parlar dels hospitals militars i les instal·lacions sanitàries que es van organitzar a la comarca de la Segarra. Segons va explicar Jordi Oliva, "aquesta zona estava situada en la immediata rereguarda dels fronts, i a partir dels mesos de l'abril i maig de 1938 es va organitzar una base hospitalària molt important, amb l'arribada de ferits que procedien dels fronts del Segre i de la Noguera Pallaresa".
Per la seva banda, Pere Clua va fer un repàs per la xarxa d'hospitals del Camp de Tarragona, el trasllat dels ferits des de primera línia del front fins a la rereguarda, i la situació i característiques de cada hospital. Segons Pere Clua "els hospitals d'urgència s'havien de moure a mesura que la línia del front avançava o retrocedia. S'habilitaven masos, ermites, coves. Un lloc de resguard perquè els ferits poguessin tenir hospitalitat fins que arribaven a la rereguarda".
Durant la xerrada, també va intevenir Joaquim Aloy, que va parlar dels hospitals de rereguarda a Manresa, que van funcionar des de l'abril de 1938 fins al gener de 1939, moment de l'entrada de les tropes franquistes. Segons va explicar Aloy "es va crear un hospital base i tres o quatre hospitals més, que tot i la precipitació dels primers dies, després es van estructurar d'una manera molt ordenada i classificada. Quan arribaven els ferits a l'estació del Nord, se'ls classificava i se'ls posava el número de llit corresponent de l'hospital on havien d'anar. Estava molt ben estructurat, malgrat les enormes dificultats que es tenien en aquells moments i la incertesa de cada dia". Joaquim Aloy també va explicar que l'hospital rebia el nom d'hospital d'evacuació, perquè sempre havia d'estar a punt per curar els ferits i evacuar-los cap a d'altres hospitals que estiguessin més a l'interior.
Finalment, també va intervenir l'historiador local Ignasi Martí, que va explicar el paper de l'Hospital de Sang de Cambrils dins de la xarxa sanitària de guerra. Segons Martí, "l'hospital va funcionar durant la primera fase com a hospital de convalescència, dependent de l'hospital de Reus. Posteriorment va funcionar com un hospital de rereguarda del front, molt especialment del front de l'Ebre. A través de diferents ponts de comunicació van arribar aquí a Cambrils, una quantitat molt important de ferits des de la zona d'Amposta, la Terra Alta i també del front d'Aragó".