Informació general

Conferència

Pedro Heras a la xerrada de Societat Civil Catalana: "Als llibres escolars catalans s'ensenya a odiar a Espanya"

Per Lluís Rovira i Barenys

Pedro Antonio Heras i Isaac López, ahir al vespre, al Centre Cultural
Pedro Antonio Heras i Isaac López, ahir al vespre, al Centre Cultural | Lluís Rovira i Barenys

Amb la sala d'actes del Centre Cultural plena de gom a gom, Societat Civil Catalana va iniciar el seu acte sobre "l'adoctrinament a les escoles catalanes". Isaac López, doctor en Història Contemporània de la URV, va iniciar l'acte recordant que feia un any n'havien fet un altre per explicar el "Sitio" de Cambrils arran del vídeo de l'escola Guillem Fortuny sobre una activitat relacionada amb el Setge de Cambrils. López va dir que des de l'escola s'intenta "inculcar l'odi al poble espanyol i que, a més, es transmet un aire de superioritat dels catalans sobre els espanyols " a qui es pinta com a dropos i dolents". Isaac López va definir com "il·lusió disfressada el fet de dir que "els catalans som pacífics i hem fet la revolució dels somriures però amb el mateix somriure et titllen de traïdor si no penses com ells". Segons Isaac López, "les escoles han d'ensenyar a raonar i a fomentar un esperit crític, humanista i il·lustrat"

Pedro Heras: "S'ha arribat a prohibir que els nens parlin en castellà als patis de les escoles"

Per la seva part, Pedro Antonio Heras, doctor en Història Contemporània i professor emèrit de la URV, va explicar el treball que havia fet en el seu llibre titulat "La España raptada" i en el que ha fet un recull de textos extrets de més de 150 llibres escolars de centres de Catalunya i el País Basc en el que, segons Heras, es demostra que "als llibres catalans s'ensenya a odiar a Espanya, als del País Basc no tant". Heras va fer una extensa exposició que va consistir en llegir fragments del seu llibre de manera aleatòria i va deixar anar unes afirmacions molt categòriques i provocadores que van ser aplaudides amb entusiasme per bona part del públic assistent. Heras, que segons va explicar va ser professor del col·legi la Salle de Cambrils des de l'any 1973 al 1976, va dir que a Catalunya patim el "nacional-pujolisme, un virus que pateixen els nacionalistes" i tot seguit va fer afirmacions com ara que "a Catalunya es catalanitza els noms dels nens a la força i se'ls humilia si el seu nom és en castellà", "es lliga l'origen andalús o extremeny amb els gitanos" o bé que s'ha arribat a prohibir que els nens parlin en castellà als patis de les escoles".

La sala d'actes del Centre Cultural es va omplir per la conferència de Societat Civil Catalana

 

Pedro Heras, que en diverses ocasions va dir que de jove era comunista i que ara donava gràcies de no ser-ho, va arribar a dir que l'exconseller Tresserras, l'any 1984 i segons havia publicat l'ABC, "deia als seus alumnes de la Facultat on donava classes que "qui hagués nascut a Catalunya i posés el seu nom es castellà no aprovaria la seva assignatura". Les desqualificacions cap a l'ensenyament a Catalunya van continuar amb afirmacions com que també havia vist als llibres de text "elogi de la violència contra el Madrid i l'Espanyol" i també va arribar a dir que Pau Casals podria saber tocar el violoncel però que d'història no en tenia ni idea, "les primeres Corts van ser les de León", va dir Heras.

Pedro Heras té a punt un segon llibre que espera que l'editorial l'hi publica i en el que ha analitzat els llibres d'història, també de Catalunya i del País Basc. En aquest sentit, va dir que "tot està falsificat" i que alguns llibres exalten als anarquistes i va titllar Ferrer i Guàrdia com a assassí, a part de repassar alguns dels episodis referents al 1640 i al 1714. A la part final de l'acte es va donar l'oportunitat d'intervenir al públic. En aquest punt es van produir uns moments de tensió entre un professor que estava present a l'acte i el ponent. Es van creuar crits de "mentider" i Heras li va dir "indeseable". Després d'un estira i arronsa dialèctic entre les dues persones, el professor que havia intervingut va abandonar la sala. La resta d'intervencions van ser de gent propera al ponent. Un dels que van intervenir va dir que "a les zones d'interior de Catalunya la cosa és molt pitjor "són com talibans. Aquí, com que estem barrejats, no es nota tant". Una altra persona li va preguntar a Heras com veia el futur, davant d'aquest panorama. Heras va respondre que "estem en una guerra i s'ha de lluitar de forma pacífica. Ens hi va la vida. La gent gran no ens hem de rendir".

Comenta aquest article