Cultura

Literatura

El cambrilenc Robert Viadel publica la seva primera novel·la "La burbuja voraz"

Per Berta Ruiz

Acte de presentació del llibre, el passat divendres al Centre Cultural, a càrrec de Ramón García Mateos i Robert Viadel
Acte de presentació del llibre, el passat divendres al Centre Cultural, a càrrec de Ramón García Mateos i Robert Viadel | Berta Ruiz

“La burbuja voraz” és la primera novel·la que publica el cambrilenc Robert Viadel. El passat divendres al vespre, al Centre Cultural, tenia lloc l'acte de presentació a càrrec de Ramón García Mateos. Aquesta obra tracta la relació d'uns xiquets –que es coneixen a cinquè d'EGB a l'escola, als anys 80–. L'arribada d'un nou alumne a la classe farà que es creïn dos bàndols enfrontats fins que acaben l'etapa escolar. El pas dels anys farà que perdin el contacte, però tres d'ells es retroben a l'adolescència i decideixen crear un projecte en comú: crear un tàndem –una bicicleta de metacrilat– per fer un viatge per Europa. Segons Viadel, “és com un viatge per passar de l'adolescència cap a l'edat adulta. El tema principal és l'aposta que pot fer la gent per no tenir una vida típicament adulta, sinó trencar amb tot”.

Tal com ha comentat Viadel a revistacambrils.cat, a la novel·la hi ha una part de realitat que explica part de la seva infància i part del paisatge que ell mateix va viure de petit, i una altra part de ficció. També s'explica el recorregut per diferents països europeus com Itàlia o França per on transcorre el viatge dels protagonistes. “Fa uns 20 anys vaig tenir la idea de fer el tàndem i de fer el viatge. Vas sumant idees i penses què faries... També vaig fer el Camino de Santiago fa molts anys i, tot plegat, són coses que t'ajuden a explicar aquests episodis del dia a dia a l'hora de posar-te a escriure la novel·la”, va comentar Viadel.

Robert Viadel –advocat de professió– té en l'escriptura una afició que l'ha acompanyat al llarg de la seva vida, des de ben jove. “Crec que qui escriu ho fa tota la vida. Vaig començar als 12 anys i, després, hi ha moments puntuals en els què necessites escriure: plantejaments vitals, pensaments que necessites desenvolupar... La primera novel·la la vaig escriure amb 22 anys i em va ajudar molt a aprendre; la segona va arribar 10 anys després. Aquesta última –la que ha estat publicada– és la més equilibrada”. Cal destacar que, durant uns anys, el cambrilenc va fer de cronista al diari El Punt i El 9 Nou d'esports.

 

Comenta aquest article