Sis mesos després de l’atemptat gihadista a Barcelona i Cambrils, es va organitzar la conferència "Atemptats de Cambrils i Barcelona: reaccions, explicacions i debats pendents", el passat divendres al vespre al Centre Cultural. L’acte organitzat per l’Ajuntament de Cambrils i el Centre de Documentació i Investigació de Barcelona (CIDOB) va anar a càrrec dels experts Moussa Burekba i Jordi Moreras i va omplir de gom a gom la sala d'actes del Centre Cultural amb la presència d'una nombrosa representació institucional. Abans de la conferència i en declaracions a revistacambrils.cat, M. Burekba, professor en Relacions Internacionals de la Facultat de Blanquerna, apuntava que el gihadisme respon a dos àmbits: una interpretació rigorista de l’islam i la perpetuació d’intervencions militars d’Occident, així com també la d’aliats seus com Turquia o Aràbia Saudí, "la màquina que crea gihadistes és una configuració geopolítica molt important". I afegia que també hi contribueix l’existència de lleis islamòfobes i el maltracte de les comunitats musulmanes (a nivell polític, de mitjans o social).

M. Burekba: “La màquina que crea gihadistes és una configuració geopolítica”

L’antropòleg Jordi Moreras (URV), creu que "allò que passa a altres llocs de la Mediterrània, amb una dimensió política, acaba tenint a Europa una altra forma d’interpretar, i una interpretació de les pròpies vides", el que ell anomena "el nivell receptiu", globalització del ressentiment, davant de la humiliació dels musulmans a Orient Mitjà, o per la humiliació que pot tenir un musulmà aquí, per un discurs polític. Moreras afirmava "el que li passa a un jove que es radicalitza en contra la societat, també li pot passar a un altre jove d’una altra societat", però que no viu una estigmatització, i afegia que un dels aspectes més complicats de futur és mesurar "l’element qualitatiu de l’estigmatització: el recel i la sospita al musulmà s’està instal·lant en les nostres ments".

Moreras i Moussa coincidien a afirmar que a diferència d’altres atemptats gihadistes a Europa, mediàticament només es va tractar deu dies i després es va silenciar davant la "tensionada" realitat política catalana: "els efectes dels atemptats no es poden analitzar només des d’una lògica de seguretat, i malauradament ha estat així (per exemple el tema de les jardineres a les Rambles)”. Moreras creu que hem confiat excessivament amb els processos d’integració i "hem de ser més ambiciosos per incidir sobre ells de manera positiva". Moussa afirmava que es va destacar que els protagonistes eren d’origen marroquí, com si fos un tema forà i la reflexió dels possibles errors com a societat va durar molts pocs dies. Moreras feia la mateixa reflexió que faria després a la conferència "no ens pensàvem que passaria, hem cregut excessivament en l’eficàcia del nostre sistema d’integració, que no ha donat conflictes públics de forma notòria, però això no vol dir que hi hagi una integració plena, probablement estem en un sistema de coexistència, d’esquenes a l’altre".

Camí Mendoza: "Hem de seguir caminant i construir una societat millor"

A l’inici de la conferència, l’alcaldessa Camí Mendoza agraïa la presència de representants de Ripoll i Alcanar, així com la nodrida presència institucional que omplia la sala. Mendoza va reconèixer que encara hi ha molts interrogants sobre els fets, però "hem de seguir caminant i construir una societat millor". Per això i per tal de treballar amb la integració social i la mediació, l’alcaldessa va anomenar els plans comunitaris que es posaran en marxa als barris del Nou Cambrils, l’Eixample i l’Eixample Platja. Mendoza va agrair la feina feta pels cossos i forces de seguretat i d’emergència, en especial al Major Trapero i el conseller Quim Forn "que no ens poden acompanyar", moment que va ser aplaudit. La subdirectora de CIDOB, la cambrilenca Anna Estrada, va parlar de la monografia que sobre els atemptats presentaven aquell dia a Cambrils. Estrada va destacar la feina feta per aquest prestigiós centre amb 45 anys de trajectòria, i va reivindicar la utilitat dels treballs que s’han realitzat en aquests aquests anys en favor d’un debat rigorós.

Moussa Burkeba: "Si volem evitar que es reprodueixi, ens hem de mirar al mirall i preguntar-nos: què no hem fet bé? En què hem fallat?"

Moussa Burekba, va destacar que un dels aspectes que van sorprendre dels atemptats va ser que els protagonistes eren joves considerats "normals" no procedien de suburbis, estaven perfectament “integrats”. L’expert de CIDOB, va voler destacar la feina policial realitzada en els darrers tres anys, ja que s’han desmantellat un elevat nombre de cèl·lules terroristes. Va acabar les seves paraules amb una reflexió "si volem evitar que es reprodueixi, ens hem de mirar al mirall i preguntar-nos: què no hem fet bé? En què hem fallat?". Jordi Moreras va començar la seva ponència amb voluntat optimista valorant la feina feta en els darrers 30 o 40 anys en favor de la convivència i la cohesió social, tot i que cal una revisió d’aquest model d’integració. Moreras va reivindicar el capital de les institucions, associacions, acadèmic, que s’ha generat durant tots aquests anys “hem de tenir mecanismes per generar confiança” i cal “prevenir les falles del sistema”. L’antropòleg va parlar de redefinir un “nosaltres inclusiu” fent-se la pregunta: "Es va dir que eren nostres, però realment eren nostres?”.

Al torn de preguntes va parlar un representant de la sala d’oració de Reus, que va reclamar el paper d’aquests centres en el model de convivència. Moreras i Burekba també s’hi van mostrar favorables, però van assegurar que a Catalunya encara hi ha imams que desconeixen totalment l’entorn on viuen, i va reclamar una major implicació de les institucions. Burekba va argumentar que les intervencions militars occidentals, la venta d’armes a països com Aràbia Saudí no han entrat a debat encara, mentre “el discurs xenòfob i el gihadista es retroalimenten”. Moreras assegurava que s’havia d’abordar la frustració que envolta la vida de joves musulmans a casa nostra, mentre “quan es parla d’immigració, fa perdre vots” i acabava “la integració requereix d’estructures, les societats que són humils i ambicioses en els objectius són les que acaben reeixint”.